El bitcoin perd aquest dimarts un 18% del seu valor i la cota dels 12.000 dòlars (9.829 euros) -i quasi els 11.000 (9.010 euros)-, en el descens diari més important després de quatre setmanes seguides de pèrdua de valor d'aquesta criptomoneda. Una pèrdua que s'ha produït quan Corea del Sud ha deixat la porta oberta a prohibir la criptomoneda, segons informa l'agència de notícies Reuters. Des que el bitcoin va tocar màxims el 17 de desembre, amb un valor de 19.783 dòlars (16.204 euros), segons les dades de Coindesk, ha perdut més d'un 40% del seu valor. La pèrdua de valor del bitcoin ha arrossegat a la baixa altres criptomonedes competidores, com e thereum, que estava baixant un 23% en un dia, segons el lloc web comercial Coinmarketcap, i el ripple, que ha arribat a perdre un 33%.
Yonhap, un lloc web de notícies de Corea del Sud, va informar que el ministre de Finances del país, Kim Dong-yeon, havia dit a una emissora local que el govern prendria mesures contra la inversió "irracional" en criptomonedes, que hauria provocat la pèrdua de valor. La posició de Corea del Sud se suma a la de la Xina, que l'any passat va prohibir les plataformes d'intercanvi i ara es planteja vetar les aplicacions alternatives i les plataformes estrangeres que permeten l'accés a les divises digitals, segons Bloomberg.
"Ha estat principalment una qüestió normativa", ha dit l'estratega principal de 'Think Markets', Naeem Aslam, que ha afegit que no creu que "la prohibició completa de les criptomonedes sigui possible". Un punt de vista diferent al d'Steven Maijoor, el president de l'Autoritat Europea de Valors i dels Mercats (ESMA, per les seves sigles en anglès), que va assegurar en una entrevista a Bloomberg TV que els inversors "haurien d'estar preparats per perdre tots els seus diners". L'ESMA, juntament amb el Banc Central Europeu (BCE), i a Andorra l'Institut Nacional de Finances, ja havien advertit en el sentit que el bitcoin és com van ser en el seu moment les tulipes, "un instrument d'especulació". De fet, la de les tulipes va ser la primera bombolla.
En el segle XVII, la prosperitat de la Companyia Holandesa de les Índies Orientals va afavorir tota mena de costums ostentosos entre els holandesos nou rics, com el de guarnir els jardins de les cases amb tulipes cada vegada més exòtiques. Aquella moda va desencadenar una febre mercantil que es va estendre a tota la societat i que acabaria sent el primer crac borsari de la història.
L'anomenada tulipomania va deixar una cort d’arruïnats i durant dècades va ser motiu de burla i sarcasme d’artistes i literats d’arreu. Amb tot, cent anys després, i quan semblava que tothom havia après la lliçó, el 1737 va esclatar una segona bombolla amb una altra espècie de flor bulbosa, el jacint. El negoci de la flor continuava sent tan perillós com captivador i la memòria dels afectats, curta en el temps. Després arribarien altres bombolles ja prou conegudes per a tothom.
