Una vista panoràmica d'Escaldes Engordany i d'Andorra la Vella. (Foto: D. R. )
Empresa

L'habitatge de luxe atreu immobiliàries estrangeres

Barnes, líder del sector europeu en aquesta franja prepara el seu desembarcament a Andorra

El gegant immobiliari Barnes, especialitzat en l'habitatge de luxe, entrarà en el mercat andorrà. Així ho han confirmat fonts de la companyia que han afirmat que "Andorra és un mercat clau per l'alta activitat que registra pel que fa a la compravenda i lloguer i per l'interès que existeix per part dels inversos estrangers en aquest país".

Barnes s'afegeix a altres companyies estrangeres especialitzades en habitatges de gamma alta com ara Engel & Völkers i Sotheby's. Emmanuel Virgoulay, masterfranquiciat de Barnes International a Espanya des del 2016 explica per correu electrònic que "el sector immobiliari viu el seu millor moment des de la crisi econòmica. Els tres anys anteriors han servit per deixar enrere els efectes de la recessió i és ara quan el mercat gaudeix de més seguretat, amb uns inversors en habitatge de luxe que tornen a confiar en alguns països europeus". Virgoulay explica que a més d'Andorra també tenen previst obrir oficines a les illes Balears i a les Canàries.

Des de Barnes International afirmen que el temps mitjà de venda d'una propietat de luxe se situa en uns cinc mesos. Els francesos són els compradors de propietats de luxe "més ràpids", amb una mitjana de dos mesos i quatre visites a l'habitatge, seguits dels britànics (tres mesos i cinc visites); els belgues (quatre mesos i cinc visites), i els alemanys (cinc mesos i set visites). Per la seva banda, espanyols i italians van necessitar una mitjana de set mesos i vuit visites per prendre la decisió d'adquirir l'immoble. En l'altre extrem es van situar els xinesos, que amb fins a nou mesos i una mitjana de quinze visites, són els que més temps es prenen per decidir-se.

Pel que fa al finançament, els compradors espanyols d'habitatges de luxe van requerir un finançament del 40% per comprar un immoble de luxe. Els francesos van ser els que menys finançament van necessitar fins al juny, entre un 10 i un 15%, ja que efectuen moltes d'aquestes operacions al comptat. Els van seguir britànics i belgues (prop del 20%), mentre que alemanys i italians es van aproximar als espanyols (25-40%).