A partir de la segona meitat de la primera dècada d’aquest segle i per poder fer front a la forta crisi econòmica que va afectar a les principals economies desenvolupades, crisi caracteritzada pels problemes de solvència de moltes entitats financeres, recessió i deflació, les autoritats monetàries (Banc Central Europeu, Reserva Federal, etc) varen implementar un conjunt de mesures que tenien com a objectiu fer front a la recessió i a la deflació. És en aquest entorn que la política monetària va adquirir un gran protagonisme, que es va concretar en una forta i continuada baixada dels tipus d’interès, proveir d’una abundant liquiditat a les entitats financeres i un allargament dels terminis en les operacions financeres realitzades entre els bancs centrals i la resta del sistema financer.

Aquest conjunt de mesures, encara que han evitat una crisi més profunda i han permès una recuperació de l’activitat econòmica, han tingut uns efectes secundaris, dels quals destaquen uns tipus d’interès negatius a mínims històrics, que en alguns casos com a la zona euro són negatius, així com el manteniment d’una corba de rendiment plana o decreixent.

A finals del mes de gener d’enguany, el tipus d’interès euríbor, de referència a curt termini i al qual els bancs es presten els diners i serveix de referència per la majoria de préstecs i crèdits hipotecaris a interès variable, encara és negatiu. El d'un mes (-0,369), el de tres mesos (-0,328), el de sis mesos (-0,278), el de nou mesos (-0,221) i el d'un any (-0,191).

Aquesta situació té uns efectes molt importants, tant pel que fa a les entitats financeres com als clients d’aquestes entitats. Aquests efectes depenen de la situació interna dels bancs, així com de si els clients ho són d’operacions d’actiu (deutors) o de passiu (estalviadors).

Efectes sobre les entitats financeres

Pel que fa als efectes que sobre les entitats financeres pot tenir el manteniment d'uns tipus d’interès molt baixos o negatius cal destacar l'impacte sobre el nivell de rendibilitat de les entitats financeres. Aquest impacte depèn de la composició dels passius i actius dels bancs, tant pel que fa al seu volum com al seu venciment i si el tipus d'interès aplicat és fix o variable.

El compte de resultats d'un banc i la seva rendibilitat està directament relacionada amb el marge financer que obté per la seva activitat d’intermediació financera. El banc capta recursos dels clients pagant un tipus d’interès i presta aquests recursos a uns altres clients cobrant un altre tipus d’interès. Que el negoci sigui viable dependrà de la diferència entre el tipus mig de les operacions d’actiu i el tipus mig de les operacions de passiu, però també depèn dels respectius volums d’actiu i de passiu.

És per aquest motiu que la baixada de tipus d’interès ha tingut una especial incidència en els nivells de rendibilitat de les entitats, ja que cada vegada hi ha més resistència per part dels estalviadors a acceptar tipus d’interès molt baixos o negatius. Això vol dir que el marge que tenen els bancs per poder traslladar la baixada dels tipus a les operacions de passiu s'està reduint. Aquest fet està posant en perill l’activitat d’intermediació entre els dipòsits dels clients i els préstecs concedits. Si els tipus d’interès segueixen baixant i no es pot repercutir la baixada en el tipus d’interès dels dipòsits l'activitat bancària deixa de ser rendible.

Aquest fenomen s’agreuja si un elevat percentatge de préstecs estan concedits a un tipus d’interès variable, en la majoria de casos lligats a l’euríbor. En els préstecs indiciats a l'euríbor, el banc cobra el tipus euríbor més un diferencial fix. Això vol dir que a mesura que va baixant la part de la quota del préstec que correspon als interessos també va disminuint. Tenint en compte l’actual nivell del tipus d'interès es pot donar la paradoxa que, si el diferencial és molt baix, el banc hauria de tornar diners al prestatari, ja que la suma de l’índex de referència més el diferencial pot arribar a ser negatiu.

Per fer front a aquesta situació dels mercats financers i poder millorar els seus comptes de resultats, les entitats financeres estan implementant un conjunt de mesures relacionades tant amb l’operativa amb els seus clients com amb la pròpia reorganització interna.

Pel que fa a l'operativa amb els clients es pot destacar:

- Introducció de clàusules sol en els préstecs. Això vol dir que en cap cas el tipus d’interès podrà ser negatiu. En el supòsit que la suma de l’euríbor més el diferencial donés un tipus negatiu s’aplicarà un tipus igual a zero.

- Introduir en les escriptures dels préstecs la possibilitat que el banc pugui canviar l’índex de referència en el moment de la revisió de les condicions. Per exemple, canviar l'euríbor per un tipus a llarg termini.

- Potenciar els préstecs a interès fix. En aquest cas, no obstant, el banc no elimina el risc d’interès, ja que quan els tipus comencin a pujar no es podrà aprofitar de la pujada. Com mes allunyat estigui el venciment del préstec més risc estarà assumint el banc, ja que hi ha una major probabilitat que la corba de tipus canviï de tendència.

- Cobrar als clients de passiu per mantenir dipòsits en el banc. Això ja ho fan alguns del grans banc europeus.

- Augmentar les comissions cobrades pel banc per tots els serveis que ofereixen als seus clients.

Pel que fa a la reorganització de les entitats es pot destacar:

- Reducció dels costos d’estructura. Això vol dir reduir el nombre d’oficines i de llocs de treball.

- Reduir la dotació a les provisions.

- Reorientació del model de negoci.

- Acceleració del procés de fusions i adquisicions. Menys bancs però mes grans.

Efectes sobre els clients:

Un baix nivell de tipus d'interès no té els mateixos efectes sobre els clients dels bancs. Cal diferenciar si són estalviadors o si són deutors. Un baix nivell de tipus d'interès perjudica als estalviadors i beneficia als deutors.

Per tots aquells clients que tenen concedits préstecs per part del banc, i si aquest està referenciat a l'euríbor, la baixada del tipus és una bona notícia ja que, si el préstec no inclou cap 'swap' ni cap clàusula sol, veuran disminuir la quota del préstec. Per tots aquells que ara vulguin demanar un préstec és molt probable que el banc, per compensar el baix nivell de l'euríbor dugui a terme un substancial augment del diferencial aplicat a l’índex de referència. Ara bé, tenint en compte l’actual conjuntura dels mercats financers i amb uns tipus d’interès a mínims històrics endeutar-se ara a llarg termini a interès variable és assumir un elevat risc, ja que no només el diferencial aplicat serà elevat sinó que la probabilitat d’un canvi de tendència en el comportament dels tipus d’interès és molt gran.

Algunes de les grans economies del món, com els Estats Units, ja estan canviant la seva política monetària, reduint els estímuls monetaris i augmentant el tipus d’interès. Segurament, d'aquí a poc temps, el Banc Central Europeu imitarà la política monetària nord-americana. És per això que si un particular o una empresa vol obtenir finançament a llarg termini, especialment pel que fa als préstecs hipotecaris, que normalment són préstecs a molt llarg termini, una actuació prudent seria finançar-se a interès fix.