Una operària en una 'granja de clics' a Tailàndia (Foto: Weibo)
Iniciatives

El gran negoci de les 'granges de clics'

És un lloc físic on treballadors es dediquen a clicar m'agrades a determinades pàgines per augmentar el nombre de visites

Les 'granges de clics' estan en plena expansió. Els negocis i Internet: el màrqueting digital, el pagament per clic, els m'agrada, els seguidors, els pescaclics… Com que tot això de la publicitat a Internet mou molts diners, també hi ha empreses que s'han mogut i han creat o patrocinat 'granges de clics'. Una 'granja de clics' és un lloc físic en què treballadors mal pagats proveïts de telèfons mòbils i de diverses targetes SIM es dediquen a fer clics en enllaços, navegar per webs durant una estona, subscriure's a butlletins, seguir determinats comptes de Twitter, de Facebook, d'Instagram, de manera que semblin usuaris normals i corrents que van navegant per la xarxa, amb l'objectiu fraudulent d'augmentar el nombre de clics, de visites, de m'agrades, etc. Això fa que sigui difícil detectar-ho amb els filtres automàtics que detecten 'bots', per exemple, perquè actuen com a usuaris legítims de la xarxa.

Aquestes granges estan localitzades generalment en països en vies de desenvolupament, com ara l'Índia, la Xina, les Filipines o Bangla Desh. Els empresaris d'aquestes 'granges de clics' aprofiten la precarietat laboral d’aquests països. S'ha sabut, per exemple, que els treballadors guanyen un euro per cada mil m'agrades o per cada mil perfils de Twitter de què es fan seguidors.

Els investigadors i bloggers de seguretat italians Andrea Stroppa i Carla De Micheli van descobrir el 2013 que es va començar obtenint 40 milions de dòlars i es va arribar als 360 milions a la data de venda amb els beneficis potencials de comprar falsos seguidors de Twitter. Els 200 milions de dòlars a l'any també es meriten a partir d'activitats falses de Facebook. Al voltant del 40 al 80% dels anuncis de Facebook es compren amb una base de pagament per clic. Els anunciants han afirmat que prop del 20% dels clics de Facebook no són vàlids i que han intentat cercar reemborsaments.

Algunes empreses han intentat mitigar els efectes de les 'granges de clics'. Coca-Cola va fer el seu anunci de la Super Bowl del 2010 'Hard Times' privat després de saber que es va compartir a Shareyt i va emetre una declaració que "no va aprovar els fans falsos". Hasbro va rebre una alerta sobre un casino en línia, el llicenciatari de la seva marca Monopoly havia afegit falsos missatges a Facebook i, per tant, es va contactar amb Facebook per eliminar el lloc. Hasbro va emetre una declaració en què deia que estava "horroritzada per escoltar el que havia passat" i va reclamar un coneixement previ de la pàgina.