El 'blockchain' i les monedes digitals han centrat el debat organitzat pel Col·legi d'Economistes de Catalunya. Segons un estudi de PWC, més del 70% de les entitats financeres usaran el 'blokchain' el 2020. El present i futur del 'blockchain', cap a on va i de quina manera incideix en tots els sectors són aspectes claus que preocupen a una gran part de la població. Per aquest motiu, el 'blockchain' ha estat analitzat a la conferència celebrada al Col·legi d'Economistes de Catalunya, entitat partner d'EAE Business School. Miquel Noguer, director de l'Àrea d'Innovació i Tecnologia a l'Institut d'Estudis Financers (IEF), ha desglossat que aquesta tecnologia té el seu origen el 2008 i que suposa una manera intel ligent de fer transaccions sense intermediaris. "Això obre la porta a nous models de negoci". Si bé ha assenyalat que un dels reptes del 'blockchain' és la seva lentitud, alguna cosa, que, d'altra banda, té el seu sentit. Mentre que un segon repte és la manca total de regulació i que entitats, com els bancs centrals, no s'han pronunciat encara sobre aquest fenomen.
Per la seva banda, Montserrat Guàrdia, 'digital challenge director' de BancSabadell-Sabis, creu que el 2020 estarem ja immersos en un canvi continu en la nostra forma de treballar i de conviure, i les monedes digitals tindran molt a dir". En aquest sentit, Montserrat Guàrdia ha definit el 'blockchain' com un registre digital distribuït que assegura l'autenticitat de manera unívoca amb integritat i reconeixement de propietat d'actius digitals i transaccions. Entre els seus beneficis, va comentar que "és una tecnologia millor, superior que no deixa falsificar dades". També va donar a conèixer Alastria, el primer consorci multisectorial promogut per empreses i institucions, que ara compta amb 167 socis, per a l'establiment d'una infraestructura semipública permisionada 'blockchain', que suporti serveis amb eficàcia legal en l'àmbit espanyol i d'acord amb la regulació europea.
Carlos B. Steinblock, cofundador i CEO de BTC-Guardian, ha deixat en l'aire algunes preguntes, com si estem disposats a viure dins d'una estructura descentralitzada, on tots els individus tenen el mateix nivell d'informació. "Perquè això és el 'blockchain', que no entén d'ètica ni moral, no hi ha jutges, i no dóna lloc a fraus". També va reconèixer que amb aquesta tecnologia cadascú és responsable i ha de autogestionar els seus diners.
En aquest debat, on cada professional ha explicat una mica més sobre el 'blockchain', Josep M. Boixeda, director d'Estratègia, Tecnologia i Innovació i de Sistemes d'Informació del Grup Natural Fenosa, SA, ha posat de manifest que el 'blockchain' és la tecnologia, el testimoni és tot allò que es pugui digitalitzar referit a monedes, i el 'bitcoin' és la moneda en si. "Hi ha més de 1.600 monedes diferents dins d'aquesta tecnologia", ha apuntat.
D'on s'obté un 'bitcoin'? Boixeda ha explicat el procés del 'blockchain', en què no hi ha intermediaris, ni préstecs ni interessos. "Es poden comprar 'bitcoins', poden pagar-te en 'bitcoin' i tu vendre'ls i fins i tot els pots crear". S'ha referit al fet que és un sistema limitat: el límit està en 21 milions de 'bitcoins'.
Xavier Foz, soci del despatx d'advocats Roca Junyent, ha indicat que, entre les característiques del 'blockchain' ressalta que és un sistema distribuït, descentralitzat, amb transparència auditable, permanent, immutable, obert i amb màxima seguretat. També ha parlat dels 'smartcontracts', contractes que regulen tota la tecnologia 'blockchain', mentre que ha ressaltat alguns aspectes referents al tractament fiscal de les monedes digitals: "La Direcció General de Tributs s'ha pronunciat en consultes vinculants sobre la qualificació i subjecció a IVA de compravendes de moneda digital, tributació de les persones físiques, la compravenda de moneda digital i el minat de moneda digital, que és considerat com un rendiment d'activitat econòmica, amb tributació al tipus general de l'IRPF".
