L'ambaixadora de França a Andorra, Jocelyne Caballero, al seu despatx. (Foto: B. N.)
Sector públic

Jocelyne Caballero: 'Cal anar més enllà i ser més ambiciosos'

L'ambaixadora de França a Andorra analitza les relacions comercials i la presència d'empreses franceses al Principat

Què es pot fer per augmentar la presència de les empreses franceses a Andorra?
Crec que hi ha diversos nivells d'acció. El primer nivell és el d'intercanvi d'experiències i de contactes de negoci amb un doble objectiu: donar a conèixer Andorra i les seves polítiques públiques i les seves prioritats i, per una altra banda, facilitar el contacte entre les empreses privades. Aquest ha estat l'objectiu de les dues jornades que hem organitzar recentment. La jornada d'informació sobre Andorra que es va celebrar a Perpinyà el 13 de març i la jornada francoandorrana en matèria de transició energètica que es va fer el 17 d'abril. I si ho valorem per la participació veiem que aquestes trobades susciten interès i responen a una necessitat. Aquest és un primer nivell i, de moment, som aquí. I per tant, podem imaginar que anirem molt més enllà i ser més ambiciosos. Les empreses franceses disposen d'una experiència i un saber fer en certs àmbits que poden ser molts útils, necessàries i molts interessants per a les empreses andorranes quan hagin de respondre a licitacions públiques. Aquí hi ha un potencial d'aliança entre les empreses franceses i les empreses andorranes per aquestes licitacions que impliquin una transformació del país. Penso, en particular, en el sector energètic, en el de les energies renovables, en el de la mobilitat, qui he està vinculat, i en el sector de l'economia circular. Un altre nivell que es pot assolir, si hi ha una progressió efectivament en el nivell de la qualitat de la cooperació és preveure inversions. Les necessitats en matèria de desenvolupament de les energies renovables seran molt importants, i darrera de les energies renovables s'amaguen uns reptes de transformació econòmica i en l'espai de la diversificació econòmica per Andorra. Finalment, un altre nivell, igualment, és el d'explorar conjuntament mercats d'exportació. És a dir, un cop que hem fet experiències positives de col·laboració aquí podem projectar-nos junts internacionalment en licitacions, en temes sobre els quals hem treballat aquí. Crec que, si arribem a fer progressar el nivell i la intensitat de la col·laboració, podem anar molt lluny.

Hi ha dues empreses importants franceses que han manifestat recentment el seu interès per venir a Andorra. En seguiran d'altres?
Sí. Té raó en subratllar el valor de l'exemple. És a dir, una vegada que hem aconseguit tancar operacions podem preveure noves col·laboracions i és, potser, un senyal positiu per animar altres empreses a venir aquí. Difícilment em puc pronunciar sobre aquestes darreres operacions, ja que estan totalment en mans privades. Però el que trobo interessant en aquests exemples és que aquestes operacions estan vinculades a inversions. És a dir, que són aportacions de capital en el sector productiu. I això li dona un veritable valor afegit. Espero que aquests exemples tiraran endavant i que, d'aquesta manera, incitaran altres empreses franceses a venir a instal·lar-se a Andorra.

Aquest any, el president de la República Francesa i copríncep, Emmanuel Macron, visitarà Andorra. Hi haurà temes econòmics a l'agenda?
És difícil en tot cas pronunciar-ses des de l'ambaixada sobre aquest tema perquè Emmanuel Macron quan vindrà a Andorra, quina data no s'ha concretat, ho farà en qualitat de copríncep però, evidentment, també és el president de França i hi haurà acords per al desenvolupament de les relacions bilaterals i estarà atent als aspectes econòmics d'aquesta relació.

L'acord d'associació serà positiu per augmentar les relacions comercials entre Andorra i França?
L'objectiu de l'acord d'associació és permetre a Andorra participar plenament en el mercat interior i aquest mercat interior reposa sobre quatre principis: la lliure circulació de mercaderies, la lliure circulació de serveis, la lliure circulació de capitals i la lliure circulació de persones. Sabem i hem pogut observar que, per totes les economies concernides, la participació al mercat interior és un factor de dinamització de les economies. Crec que no hem de pensar que el marc actual és un obstacle per al desenvolupament del comerç de béns entre els dos països. Després de tot, en el marc de l'acord duaner hem tingut ja llibertat de circulació de mercaderies, tret els productes agrícoles. Doncs, tenim un marc que ens permetria fer més del que fem, però és cert que la integració d'Andorra en el mercat interior multiplicaria les oportunitats d'intercanvi, ja que s'inclouen els serveis, les persones, els capitals i en tots els àmbits.

Es pot fer ja un primer balanç de la cooperació bilateral per millorar la lluita contra el contraban de tabac?
L'acord de cooperació en matèria transfonterera va entrar en vigor l'1 d'abril i la cooperació que s'ha posat en marxa per aquesta ocasió s'inscriu, evidentment, en la durada. El que puc dir és que les dues parts faran una avaluació de manera regular pels serveis concernits. Encara no estem en aquest punt.

Hi ha noves trobades previstes després de la jornada francoandorrana d'intercanvis sobre l'energia?
Crec que és un tema prioritari per als dos països. És un àmbit en el qual les relacions històriques entre els operadors andorrà i francès són fortes. És un sector en el qual convé invertir enormement i ràpidament per assolir finalment els objectius de l'acord de París. Hi ha, efectivament, moltes bones raons per treballar en aquest àmbit perquè és un àmbit que vehicula la transformació econòmica i no només de la transformació energètica. I de la transformació econòmica, és a dir, la transformació dels circuits econòmics, dels models, és un sector que avui en dia s'ha identificat com a conductor de futur. Fins ara hem tingut alguna cooperació comercial francoandorrana exitosa com la construcció de la mini central hidroelèctrica d'Arcalis o també la construcció de refugis de muntanya totalment autònom. Però aquí es veu bé com aquest tema de l'energia irradia tots els sectors de l'economia i incloent-hi sobretot el de l'edificació. En l'àmbit de l'edificació, precisament, crec que la trobada que va tenir lloc el 17 d'abril ens permet contemplar una nova cooperació en matèria de certificació i el tema de les empreses de la construcció que participen en aquests treballs de renovació. Per què és important aquest tema de la certificació? Primer per assegurar la qualitat, però també perquè el tema de la certificació, és el primer pas abans de l'obertura, per l'accés  a un mercat que té les mateixes normes. Si tenim les mateixes certificacions, de fet, podem veure el mercat des d'una altra perspectiva. És un àmbit en el qual ens agradaria fer un esforç. Cal mantenir un nivell de dinàmica en aquest sector a nivell de trobades i, en aquest sentit, hi ha prevista una nova reunió francoandorrana en matèria d'energia a la propera tardor.

En referència al diàleg francoandorrà transfronterer sobre cooperació bilateral, especialment en el sector econòmic, hi ha alguna reunió prevista?
La propera reunió tindrà lloc el mes d'octubre a Andorra. El diàleg francoandorrà transfronterer és de natura institucional i els protagonistes d'aquest diàleg són els governs, però és una eina molt útil per impulsar noves activitats en el marc de les prioritats governamentals ben identificades d'una part i de l'altra i presentant un interès mutu. El repte dels diàlegs és fer, en certa manera, que la cooperació administrativa que es posa en acció tingui prolongació en els terrenys econòmics i socials. Crec que la darrera reunió que vam fer a Tolosa el 13 desembre és, des d'aquest punt de vista, un salt qualitatiu. És a dir, que aquesta reunió va tenir l'efecte d'un revulsiu precisament sobre les empreses perquè els dos països, els dos governs, les dues institucions públiques van desitjar que fos així. Per la primera vegada vam comptar amb la participació de les dues cambres de comerç d'Andorra i d'Occitània, l'associació Derby, que hi està molt implicada i amb la qual les autoritats andorranes tenen un diàleg continuat, Actua, la Cambra Regional d'Agricultura perquè hi ha temes, per exemple, com la diversificació agrícola que tenen una dimensió econòmica important. Hi va haver una veritable voluntat d'associar els actors privats a aquest diàleg i s'ha enriquit d'un nou nivell que permet esperar que la cooperació transfronterera sigui un mitjà suplementari d'impulsar el desenvolupament de les relacions econòmiques entre els dos països.

FEDA i Électricité de France van signar un protocol d'acord que obre nous camps de cooperació entre les dues empreses, després de 30 anys de cooperació. Hi ha altres acords previstos?
La col·laboració entre FEDA i EDF és històrica i, després de la signatura de l'acord que engloba el periode 2017-2020, s'ha enriquit amb nous temes com el turisme industrial, la mobilitat elèctrica, les xarxes de calor, la cogeneració, l'eficiència energètica, les 'smart city'... doncs veiem que hi ha molts camps i que la feina pels anys propers serà aplicar aquest acord i concentrar-se en el seu compliment.