El Consell de la Unió Europea ha aprovat aquest dilluns una nova normativa contra el blanqueig de capitals que, entre altres qüestions, té l'objectiu de combatre l'anonimat en el mercat de criptodivises com el Bitcoin i facilitar l'accés a informació sobre propietaris reals d'empreses.

Els Vint han donat, d'aquesta manera, l'últim pas per aprovar les noves normes, que van rebre el vistiplau del Parlament Europeu a mitjans d'abril. Aquestes regles seran publicades al Diari Oficial de la UE i els països tindran divuit mesos per traslladar-los a les seves legislacions nacionals. En concret, obliguen a les plataformes de negociació i a proveïdors que ofereixen serveis de moneders electrònics a aplicar controls de diligència deguda similars als que s'exigeixen en l'actualitat als bancs, com la verificació dels seus clients. A més, aquestes plataformes i serveis hauran de registrar, igual que les empreses de canvi de divises, a les oficines de cobrament de xecs o els proveïdors de serveis fiduciaris o empresarials. En el cas de les targetes de prepagament, es rebaixa de 250 a 150 euros l'import a partir del qual els titulars han d'estar identificats.

Una altra de les modificacions que inclou aquesta cinquena revisió de la directiva és el dret de qualsevol ciutadà a accedir a informació sobre els titulars efectius d'empreses que operen en el bloc comunitari. L'objectiu d'aquesta mesura és acabar amb l'opacitat de les anomenades 'empreses bústia', utilitzades amb freqüència per blanquejar capitals, ocultar fons i eludir impostos. La mesura, ratificada pels representants dels estats membres a través del Consell de la UE, pretén "assegurar una millor i més coordinada" acció entre les diferents agències d'intel·ligència dedicades a perseguir el frau en els diferents estats de la Unió. Al seu torn, la normativa permet que aquestes agències tinguin accés a les bases de dades de la propietat d'aquesta moneda digital, sempre que hi hagi algun informe previ d'algun organisme de la Unió que justifiqui la investigació. La directiva es va dur a terme com a resposta als atacs terroristes de 2015 i 2016 a París i Brussel·les i a les filtracions dels 'Papers de Panamà'.

També inclou criteris més estrictes per avaluar si els països de fora de la UE representen risc de rentat de diners i mesures de vigilància més estreta de transaccions que impliquen nacionals de països de risc. També inclou disposicions per augmentar la protecció de persones que revelin informació sobre blanqueig de capitals, com el dret a l'anonimat.