Opinió

Tocat i enfonsat

El risc geopolític és una part integral de cada inversió, però aquest any, amb la intensificació dels comunicats des de la Casa Blanca, s’ha fet omnipresent

Coneixeu el joc d''enfonsar vaixells'? Cada jugador col·loca els vaixells al tauler de joc (típicament, un full de paper) i en el seu torn 'dispara' contra la flota del seu oponent, indicant-ne les coordenades. Si la posició indicada no correspon a cap part de cap vaixell, l’oponent diu: 'Aigua!'. En cas d’encert, cal dir: 'tocat!' o 'Tocat i enfonsat!' si amb aquest tret la nau ha quedat totalment destruïda. Doncs últimament tinc la sensació que gestionar actius s’assembla molt a aquest joc: malgrat estar navegant en l’oceà de dades macro favorables i beneficis corporatius a l’alça, els nostres vaixells (inversions) corren el perill de quedar-se enfonsats per inesperats esdeveniments geopolítics.

El risc geopolític és una part integral de cada inversió, però aquest any, amb la intensificació dels comunicats des de la Casa Blanca, s’ha fet omnipresent. Tens accions d’una acerera no nord-americana ara que els preus de l’acer estan pujant? Una constructora que s’acaba d’emportar un gran contracte a l’Iran? Una tecnològica xinesa que està a punt de finalitzar una compra de la seva competidora nord-americana (o una de nord-americana que es vol quedar amb una de xinesa), a bon preu i amb moltes sinergies? Un 'blue chip' coreà a set vegades P/E? Una cadena de supermercats amb presència a l’Argentina (la inflació sol ser bona per a aquest negoci)? Creus que estàs guanyant diners? Doncs em sap greu, tocat! L’anàlisi de riscs val ara més que mai, ja que un tret (geo)polític pot arruïnar els millors fonamentals. De fet, en les nostres carteres mixtes mantenim una exposició important a refugis/proteccions contra efectes no desitjats, malgrat estar positius; bons lligats a la inflació, or, petroli (l’últim ho va fer molt bé amb el tema de l’Iran, malgrat la pujada recent del dòlar.

L’exposició al sector Defensa tampoc no sembla una mala idea en aquests temps d’incertesa. Les companyies amb una mínima exposició a l’estranger (que ni exporten ni importen) haurien de quedar-se fora d’una possible guerra comercial; en aquest context, podrien ser interessants fons de Small & Mid Caps (PIME) o del sector immobiliari. Sembla raonable evitar el sector tecnològic, atès que Trump aparentment apunta a la protecció de la propietat intel·lectual. Compte amb l’exposició a Rússia, ja que hi ha risc de sancions addicionals. Aquestes són algunes idees que ens podrien servir per evitar l’enfonsament. I si Trump abandona el tractat NAFTA? Val més no tenir exposició al Canadà o Mèxic.

Les companyies brasileres també podrien veure’s afectades; a més, és l’any electoral. El sector industrial, per si de cas. La Xina podria patir si s’hi implementen els aranzels anunciats a principis d’abril. Però llavors quedarien poques inversions: deute governamental, en què estem negatius? Ens agradi o no, aquest any cal jugar al joc dels vaixells i assumir més risc geopolític que mai. Esperem que els fonamentals brillants (als EUA acabem de tenir la millor temporada de resultats d’aquesta dècada, en la meva opinió) siguin capaços de compensar-nos-ho i que al final siguem nosaltres qui 'toquem i enfonsem'.