Un camp de tabac. (Foto: Arxiu ANA)
Un camp de tabac (Foto: Arxiu ANA)
Empresa

El tabac genera el 75% dels ingressos del sector tot i que només ocupa el 8% de la superfície agrària útil del país

Fins al 90% del territori andorrà és de titularitat pública

Malgrat que pugui semblar que Andorra té -com a país de muntanya que és i perquè la zona urbana és reduïda-, grans superfícies dedicades a l'explotació de l'agricultura i ramaderia, només el 4,3% de la seva superfície total està considerada superfície agrària útil. Estem parlant de 2.017 hectàrees, d'una extensió total de 468 quilòmetres quadrats que té el país. D'aquesta superfície agrària útil, fins a un 90% es dedica a l'alimentació del bestiar de renda (prats de dall i peixeder), mentre que la resta es dedica a altres cultius com el tabac (8% del territori útil), les patates (1%) i, finalment, una superfície residual dedicada a cultius alternatius com la vinya o l'apicultura. No obstant aquests percentatges, el tabac, que ocupa una superfície de 150 hectàrees en total, és el cultiu estrella i del qual en depèn tot el sector. Representa el 75% del total dels seus ingressos.

Aquestes dades, facilitades pel director del departament d'Agricultura del Govern, Landry Riba, en el marc de les jornades 'Canvi climàtic: una nova oportunitat per a l’agricultura?' celebrades aquesta setmana, mostren el pes més que dominant del tabac sobre tota l'agricultura i sobre l’economia del país en general. Un pes que des de l'Associació de Pagesos i Ramaders d'Andorra (APRA) han alertat en diverses ocasions que pot desaparèixer en el marc de l'acord d'associació que negocien Andorra i Europa i que podria fer trontollar el sector.

D'altres dades facilitades per Riba en el transcurs de la seva presentació és que fins al 90% del territori andorrà és de titularitat pública, fet que implica que només el 10% ho és de privada i, per tant, es redueix molt la possibilitat de fer créixer el sector, tenint en compte que a més, dins d'aquest percentatge, també s'han de tenir en compte els habitatges i la infraestructura per desenvolupar aquesta activitat. Aquest 90% de titularitat pública, Riba ha exposat que no és "un fenòmen pròpiament andorrà" però sí de la zona pirinenca. Amb tot, sí que ha exposat que al Principat el que complica les coses és que el sector rep la "pressió" de sectors considerats "més productius" o "més a la moda", relacionats amb el turisme, per exemple, "que van pressionant". Per tant, la tasca de les administracions és fer polítiques per tal que aquest 4,3% de superfície agrària útil "no vagi a menys", ha opinat Riba. Ampliar-la ni es planteja.

D'altres aspectes que el sector ha d'afrontar com a particularitat de país són el fet que la mitjana d'alçada d'Andorra se situa en els 1.996 metres, i que per la seva climatologia la temporada productiva és "curta", d'abril a novembre a cotes baixes, i de maig a octubre a cotes altes. Finalment, i pel que fa a la ramaderia, per mantenir la presència del bestiar de renda a les muntanyes i fomentar el dall dels prats, s'ha de destinar el 90% de la superfície agrària a precisament alimentar aquests animals.

I a aquí se li ha d'afegir el canvi climàtic, que pot portar problemàtiques relacionades amb la sequera o fenòmens meteorològics extrems, pol·linització, noves malalties i plagues. Tot i que no parlem d'impactes "tan severs" com els que hauran d'assumir d'altres regions del món, el sector ha d'afrontar-ho partint sobretot del concepte de "resiliència", és a dir, la capacitat de respondre als canvis per seguir desenvolupant-se. Així mateix, el sector hauria d'entrar a reflexionar "quines noves oportunitats se li obren", ha afegit.