Tot just un dia després que l’Observatori Social d’Andorra que elabora el CRES hagi palesat que l’habitatge és la principal preocupació per a la població, el consell de ministres ha donat llum verda al projecte de llei de mesures urgents relatives a l’arrendament d’habitatges. Tal com ha posat en relleu el ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, amb l’impuls d’aquesta llei òmnibus el Govern intentarà “pal·liar” l’actual situació d’escassedat d’habitatges de lloguer però també ha recordat que no serà la solució definitiva. Malgrat tot, el titular d’Afers Socials ha remarcat que el que es pretén és que l’habitatge deixi de ser la principal preocupació per als ciutadans. Una de les principals novetats que inclou aquesta llei, tal com ja es va anunciar, és la creació d’un nou impost sobre els habitatges buits (IHB) que suposarà que els propietaris hagin de satisfer 5,05 euros per metre quadrat útil.

Espot ha destacat que aquest impost no té una finalitat recaptatòria sinó que el que pretén és provocar “un canvi de mentalitat” i motivar aquelles persones que tenen un pis buit a què el posin al mercat de lloguer. La llei determinarà que per considerar un habitatge buit es tindrà en compte que estigui desocupat com a mínim dos anys sempre i quan no es tracti d’una segona o tercera residència per a ús familiar, de vacances o de lleure; que no sigui el domicili fiscal o social del subjecte passiu; que no estiguin en venda, la qual cosa s’haurà d’acreditar de manera “inequívoca”; que no estigui relacionat amb una activitat econòmica i que no estigui buit per raons de canvi d’habitatge per motius laborals o de salut. Aquest impost es meritarà cada 31 de desembre mentre l’habitatge estigui buit. A més, es crearà un registre d’habitatges buits al qual els propietaris hauran de donar-se d’alta sinó, en les inspeccions que es faran podrien ser sancionats. A més, s’estableix el deure de col·laboració amb l’administració tributària, que serà qui gestionarà aquest impost, que tindran, entre d’altres, comunitats de veïns o les empreses que prestin serveis de telecomunicació i de distribució d’aigua, llum o gas, entre d’altres.

Aquesta llei també suposa diferents canvis en la llei d’arrendaments de finques urbanes. Així, hi ha algunes mesures pensades en els locals comercials, com la reducció del termini del contracte de cinc a quatre anys o el fet que es pugui pactar lliurament la fiança i substituir-la per un aval o qualsevol altra garantia. A més, es fixa que aquest termini pugui ser inferior a aquests quatre anys en el cas d’activitats de naturalesa efímera i es redueixen a la meitat els terminis de la pròrroga tàcita, a un any en lloc de dos; i del preavís, de tres mesos en lloc de sis. També es redueix a la meitat el termini del preavís per renunciar unilateralment al contracte d’arrendament de locals, passant a un mes en lloc de dos. A més, l’obligació d’indemnitzar, en aquest cas, a l’arrendador es redueix a la meitat si s’acrediten pèrdues durant els dos anys anteriors i es podrà pactar una renda mínima fixa amb la possibilitat d’incrementar-la en funció de variables com la facturació, la xifra de negoci o el resultat de l’explotació.

Quant als habitatges de lloguer, es preveu que les parts puguin modular les conseqüències d’una resolució anticipada de contracte si l’arrendador s’ha compromès a fer obres a petició de l’arrendatari. També es determina que les parts puguin acordar un període de carència en cas que l’arrendatari assumeixi despeses de reforma o altres inversions a la finca arrendada. A més, s’inclou que la pròrroga tàcita quan finalitza la vigència del contracte no és efectiva si l’arrendatari no es troba al corrent de les seves obligacions. I, s’introdueix el principi de no discriminació de l’arrendatari per raó d’edat, gènere, discapacitat, naixement, nacionalitat o qualsevol altra circumstància personal o social i que les administracions han d’adoptar mesures d’acció positiva a favor de col·lectius vulnerables.

Quant a les modificacions a la llei d’ordenació del territori i urbanisme, es preveu la possibilitat d’ajornar o fraccionar l’import de la cessió econòmica més enllà de l’any que està estipulat actualment. Així, pot anar fins als cinc anys si el percentatge d’aquesta cessió és del 5%; de cinc a set anys i mig si està entre el 5% i el 10% i de set anys i mig a deu anys si és superior al 10%. Espot ha destacat que amb aquesta mesura es creu que es pot fomentar que hi hagi obra nova per a habitatges plurifamiliars de lloguer ja que quan el promotor pagui ja obtingui rendiments de la construcció o ampliació d’habitatges. A més, es podran atorgar llicències de rehabilitació o de reforma d’habitatges encara que no compleixin la norma si es destinen a lloguer. D’aquesta manera, segon Espot, es possibilitarà que alguns edificis que ara es troben desocupats puguin tenir un ús i considera que també es farà créixer el parc immobiliari.

Quant a la modificació de la llei de l’impost sobre transmissions patrimonials i de la de finances comunals, s’estipula que el gravamen estatal de l’ITP no s’apliqui en cas que s’adquireixi un immoble per arrendar-lo durant cinc anys com a mínim i es deixa als comuns la llibertat de decidir la reducció o la no aplicació d’aquest gravamen. També es fan canvis en la llei d’allotjament turístic per establir expressament que tenen consideració d’activitat comercial a l’efecte d’aplicació de l’impost de radicació, i es fixa que la base de tributació es correspon amb la superfície de cadascun dels habitatges. A més, es modifica la llei sobre l’impost general indirecte per aclarir que només els arrendaments d’edificis o de les seves parts que es destinin a habitatge es poden acollir al tipus superreduït del 0%.

Espot ha fet una crida a les formacions polítiques que siguin constructives i les ha convidat a fer aportacions. De fet, s’ha mostrat obert a “qualsevol nova idea” que es pugui incorporar en aquest text legal.