El ministre d'Economia, Competitivitat i Innovació, Gilbert Saboya, durant la sessió de Consell General. (Foto: M. M. )
Els tres consellers del PS, Gerard Alís, Rosa Gili i Pere López. (Foto: M. F.)
Treball

La modificació de la cotització dels autònoms pot fer que alguns només abonin 113 euros mensuals en lloc dels 453 actuals

També es planteja una quota mensual només per a la cobertura sanitària

La modificació de la llei de la CASS per adaptar la cotització dels autònoms pot fer que en alguns casos l'import que hauran d'abonar passi dels 453 euros mensuals actuals a 113. Així ho ha avançat el ministre d'Economia, Competitivitat i Innovació, Gilbert Saboya, en el marc del debat al Consell General de la llei de suport als emprenedors, la seva internacionalització i el seu finançament. Saboya ha destacat que la setmana que ve el consell de ministres podria aprovar aquesta modificació que suposarà, també, altres avantatges com que en alguns dels casos els treballadors per compte propi només hagin d'abonar 57 euros per fer front a la cobertura sanitària. Saboya ha remarcat que aquesta modificació suposarà "canvis importants" respecte a l'actual situació. La voluntat, ha recordat, és que aquells que més guanyin més hagin de cotitzar.

El text sobre els emprenedors ha estat aprovat amb el vot favorable de tot l'arc parlamentari amb l'excepció dels tres consellers del Partit Socialdemòcrata, que van ser, de fet, els que van presentar el text inicial, i que han criticat que des de la majoria s'hagi "dervirtuat" el text que es va entrar i que des de Demòcrates per Andorra s'hagi volgut fer una llei de "cara a la galeria". Gran part del debat s'ha centrat en els dubtes que la resta de grups tenien al voltant de certs aspectes del redactat inicial, com ara sobre les plataformes de finançament, i de fet, el conseller de DA Carles Jordana no ha dubtat en qualificar com a "nyap" la proposició de llei que va presentar el PS i ha criticat que fos una "còpia de la legislació espanyola" que a més ha estat, en la seva aplicació, "un fracàs estrepitós".

El conseller del PS Gerard Alís ha destacat que de les mesures concretes que ells plantejaven s'hagi passat a una sèrie de compromisos sense concretar i ha posat en dubte que s'acabin plasmant. D'aquesta manera, ha lamentat que després del treball parlamentari el text resultant sigui una llei que és "una declaració de bones intencions però sense mesures concretes" i ha acusat la majoria de no interessar-se pel teixit empresarial.

Jordana ha manifestat que prova que el text inicial no era bo són les 104 esmenes que va rebre, i que han servit per fer del text "quelcom aplicable" i ha remarcat el fet que fins i tot des del PS s'hagin presentat sis esmenes i que ni els "socis del pacte de la cadira" del PS, és a dir, Liberals d'Andorra, hagi donat suport al text que els socialdemòcrates van impulsar. I ha incidit en el fet que el moll de l'os era el 'crowfunding' però basat en un sistema, l'espanyol, que "no funciona" i que suposaria, a més que des de l'estat s'hagués de destinar molts recursos al control.

Saboya, al seu torn, ha posat en relleu que el text resultant del treball a la comissió legislativa és "millor que l'inicial", ja que dona cobertura a tots els sectors i no només alguns, tal com pretenia el PS. D'aquesta manera, ha remarcat que ha estat una mostra de "saviesa" per part dels consellers fer una "llei per a tots". Quant a les plataformes de finanançament, ha reproduït els arguments de Jordana afegint que la Unió Europea treballa en una norma sobre aquesta qüestió i que el que hauria de fer Andorra és analitzar-la bé quan estigui en marxa per veure si cal aplicar-la i ha incidit en què el model espanyol el problema que té és que és molt restrictiu.

Alís ha reivindicat, davant aquestes crítiques, que si més no del que es tracta és d'obrir aquestes vies de finançament i ha etzibat a Jordana que DA no ha de donar "lliçons de si la llei és un nyap", ja que els ha recordat que han estat freqüents els textos que s'han presentat des de la majoria i que han hagut de ser modificats.

Des d'Unió Laurediana-Consellers Independents de la Massana, Joan Carles Camp ha destacat els nombrosos canvis que ha experimentat el text, passant fins i tot pel títol, i ha afegit que el que s'ha intentat és adaptar-lo a la realitat andorrana. Ha incidit en el fet que cal que s'impulsin mitjans de pagament electrònic i que des del Govern s'impulsin mesures per ajudar l'empresariat. La consellera liberal Judith Pallarés, de la seva banda, ha destacat que el text és "positiu", tot i que s'obvien qüestions "trascendents" com la formació dels joves o un marc fiscal més favorable. La consellera independent Sílvia Bonet i el de Socialdemocràcia i Progrés, Víctor Naudi, han votat també a favor de la llei. Naudi ha destacat que el redactat inicial era molt restrictiu, ja que es limitava a l'emprenedoria en alguns sector com per exemple el tecnològic i ha destacat que ara es facilitaran tot un seguit de tràmits als empresaris.