El 'coliving' i el 'cohousing': dos models d'habitatge a l'espera d'inversors a Andorra
A l'Alça

El 'coliving' i el 'cohousing': dos models d'habitatge a l'espera d'inversors

A diferència de ciutats com Londres, Amsterdam o Barcelona, el país encara no compta amb cap projecte immobiliari d'aquestes característiques

Fins fa pocs anys, hi havia només dos models immobiliaris: llogar un habitatge o comprar-lo. Però el segle XXI ens ha portat noves maneres de treballar i de viure. El 'coworking', per exemple, ja està força estès a Andorra però el 'coliving' i el 'cohousing' estan a l'espera d'un futur inversor que aposta per aquesta nova fórmula, basada en habitatges compartits que afavoreixen la convivència dels residents, fomenten l’economia col·laborativa i busquen reduir despeses i minimitzar l’impacte energètic.

En el programa 'A l'alça', el fundador i CEO de la consultora Investius, Ramon Pedragosa, ha explicat que el 'coliving' respon a la necessitat de les 'start-ups' que creixen molt ràpid i de cop necessiten incorporar equips de treball que es relacionin entre ells. "S’assembla molt a una residència d’estudiants; la diferència és que no hi ha estudiants, hi ha gent professional que treballa i que busca sinergies tant professionals com personals", ha detallat. D'altra banda, el 'cohousing' "està pensat per a un públic de la tercera o mitjana edat, que pràcticament des de zero s’uneix en una comunitat de persones i que decideixen construir un edifici o un conjunt de cases on viuran; el concepte és diferent perquè el que es busca aquí és el mateix que les residències suburbanes dels Estats Units: tenir sentiment de comunitat, de fer les coses en conjunt, i intentar que aquestes persones comparteixin aficions, bàsicament un estil de vida".

Aquestes noves promocions poden donar més rendibilitat que les construccions de tota la vida. "Els rendiments nets estan cap al 7 o 8% en 'colivings', i el motiu és molt senzill, i és que és molt més car que un lloguer normal, però aquí va que qui vol viure en un 'coliving' no ho fa pels diners sinó que ho fa per l’experiència", ha assegurat. Pedragosa considera que, tenint en compte que Andorra "té unes 12 mil empreses en funcionament i un percentatge bastant important d’empreses estan constituïdes per no residents", aquest model immobiliari funcionaria molt bé al país. "Estaria bé tenir un edifici on poguessis venir, quedar-te al teu apartament, i abaix fer la reunió de feina perquè tens un local habilitat com a 'coworking', compartint sinergies amb altres professionals i amb altres que tinguin les mateixes afinitats i la mateixa manera de viure que tu", ha reafirmat.

La creació d’espais de 'coliving' i 'cohousing' tenen un gran potencial transformador en la vida de les persones, i podrien ser un pol d’atracció per a tots aquells que estan pensant venir al país, ja sigui a emprendre o a gaudir de la seva jubilació. El problema és que el concepte de 'coliving' és tan innovador que a la majoria de països europeus ni tan sols està regulat. Només Londres, Amsterdam i Copenhaguen han tipificat aquesta nova manera d’entendre l’habitatge. "No és que a Andorra no n'hi hagi, és que a Catalunya també és una cosa molt nova i no n’hi ha gaires, i a més hi ha diferents tipus de 'coliving': els híbrids, que són els hotels que estan intentant reinventar-se i el que fan és oferir les seves habitacions però en lloc d'un preu per nit ofereixen un preu per mes, i les lloguen com si fos un apartament; després hi ha el 'coliving' vertical que és qui agafa tot un edifici, i després hi ha el 'coliving' urbà, que agafen pisos en diferents barris d’una ciutat i intentar simular-lo en aquests pisos compartits", ha detallat el CEO d'Investius.

S'espera que d’aquí a cinc anys, el país pugui comptar, almenys, amb un 'coliving', perquè com vivim està canviant de manera radical i les noves generacions busquen una major llibertat de moviments i una convivència més global.