Andorra la Vella.- El Govern i el Fons Monetari Internacional (FMI) han ofert aquest divendres la primera roda de premsa conjunta per fer públiques les conclusions de la primera avaluació final sobre la situació econòmica i financera d'Andorra després d'esdevenir el 190è membre de l'organisme l'octubre del 2020. Així, tal com ha detallat el ministre de Finances i portaveu, Eric Jover, a banda de l'anàlisi de la situació actual, un dels avantatges de ser membres de l'FMI "és que ens dona eines i recomanacions per continuar millorant". En aquest sentit, l'informe destaca la necessitat "d'incrementar la resiliència de les finances de l'Estat constituint reserves a l'exterior".

Actualment, el Principat només compta amb unes reserves a l'exterior que se situen en el 2% del Producte Interior Brut (PIB), uns 62 milions d'euros, mentre que l'FMI creu que durant els propers anys aquest import hauria d'augmentar fins a situar-se en el 12%, arribant als 344 milions d'euros. Segons Jover, la voluntat de l'executiu és trobar una solució com més aviat millor i, de fet, ha anunciat que "en els propers mesos aportarem un increment significatiu de les reserves" que serviran per donar compliment, de manera parcial, a aquesta recomanació que, "a més a més, pensem que és molt encertada".

Sobre aquesta qüestió, la cap de la missió de l'FMI per Andorra, Srobona Mitra, ha recordat la dependència del Principat pel que fa al turisme i "les exportacions de serveis turístics", per la qual cosa, durant una recessió econòmica, tal com ha succeït amb la pandèmia, "les exportacions podrien reduir-se moltíssim i afectar negativament als ingressos del Govern". És per això que ha assegurat que disposar de reserves a l'exterior "permetria a les autoritats pagar les importacions necessàries, fonamentalment en temps de crisi econòmica". Fins i tot, ha dit, en moments en què no hi hagi exportacions, el Govern podria tenir liquiditat suficient per poder fer adquisicions a l'estranger. De fet, ha explicat que tots els països tenen reserves internacionals i, per tant, "el que demanem s'ajusta a altres països europeus".

Un altre dels requeriments de l'organisme internacional fa referència a la necessitat d'incrementar la inversió pública en àmbits com el transport, els sistemes escolars i les infraestructures ecològiques mitjançant energies renovables i adaptant les pistes d'esquí al canvi climàtic. Jover ha defensat que el posicionament de l'FMI "és clar i raonable", ja que "com més inversió pugui desenvolupar l'Estat més feina està generant en la nostra economia", així com "més llocs de treball" que, en definitiva, contribueixen a una recuperació econòmica més ràpida.

En aquest sentit, el titular de Finances ha recordat que recentment s'ha presentat una modificació del pressupost on es rebaixa la capacitat d'inversió en vuit milions d'euros, tot i que a principis d'any "ja vam utilitzar un mecanisme que era la contenció pressupostària". Això significa que "encara que no haguéssim disminuït el pressupost d'inversió pel 2021 ja havíem agafat un mecanisme per poder congelar algunes despeses".

Mantenir les inversions

En aquest punt, ha destacat que més enllà del pressupost del Govern, la inversió pública també es desenvolupa a través de FEDA i Andorra Telecom, que compten amb uns "pressupostos d'inversió importants". És per això que "el missatge que hem passat és que s'ha de mantenir l'elevat ritme d'inversions" perquè el rol de les companyies, segons Jover, "és mantenir un flux econòmic important dins l'economia del país". Tal com es va explicar a principis del mes d'abril, l'FMI preveu un creixement del PIB un 5,8% aquest any i un 4,1% al llarg del 2022, arribant als límits fixats l'any 2024.

Quant a la resta de conclusions de l'informe, es posa el focus en les accions implementades per pal·liar els efectes de la pandèmia "i com Andorra s'ha esforçat a afrontar aquest repte que ens ha colpit a tots els estats del món". En aquest sentit, "un dels elements importants és que hem tingut una incidència elevada, però en canvi, hem tingut una de les letalitats més baixes del món" gràcies a les estratègies de cribratge i el múscul sanitari del país. Les decisions de les autoritats andorranes durant aquest temps han generat un impacte econòmic "lleugerament inferior al que ens hagués tocat" si s'haguessin implementat una altra sèrie de restriccions.

El document també parla sobre les polítiques econòmiques que han permès disminuir l'impacte de la pandèmia sobre els nivells de desocupació, així com la política pressupostària que s'ha anat desenvolupant i que ha permès "tenir un nivell d'endeutament baix" i "impactar la crisi sense uns increments que ens posin en situació de risc a nivell de deute". "El nostre nivell d'endeutament és sostenible fins i tot si es desenvolupen alguns escenaris d'estrès", ha dit. A més, s'ha valorat positivament "l'estratègia que hem desenvolupat darrerament amb la diversificació del deute" i, per exemple, "amb l'emissió internacional que vam desenvolupar molt recentment".