Andorra la Vella.- El salari mínim i les pensions que hi estiguin per sota així com les de solidaritat es veuran incrementats l'any que ve un 3,2%. D'aquesta manera, el salari mínim se situarà en 1.157 euros amb aquest increment, una xifra que tal com ha manifestat el ministre de Territori i Habitatge, Víctor Filloy, l'apropa al 60% del salari mitjà que marca la Carta Social Europea. De fet, tenint en compte que al mes de maig aquest salari mitjà era de 2.122 el mínim hauria d'estar en 1.273 per arribar al 60% estipulat. Aquest increment del salari mínim s'inclou en la llei que contempla mesures per a l'habitatge i que suposarà la pròrroga dels contractes que finalitzin durant el 2022.

El ministre ha manifestat que per estar "al costat de les persones i les famílies i millorar el seu poder adquisitiu" el Govern ha optat per incrementar els salaris i les pensions més baixes per sobre de l'IPC, tal com ja s'havia avançat. D'aquesta manera, el salari mínim, les pensions que hi estiguin per sota i les de solidaritat de la gent gran i de persones amb discapacitat veuran incrementat el seu import amb el 3,2% esmentat.

A banda, el projecte de llei de mesures de protecció i de flexibilització del mercat d'arrendament d'habitatge, de les condicions essencials dels habitatges de preu assequible i de millora del poder adquisitiu preveu un seguit de qüestions relacionades amb l'habitatge de lloguer que ja havien estat avançades. Filloy ha manifestat que amb aquest text es vol "protegir les persones i les famílies davant la tensió actual del mercat" i contenir un increment "desmesurat" dels preus. D'aquesta manera, i tal com ja s'havia avançat es preveu una pròrroga d'un any dels contractes que acabin durant el 2022. D'aquesta manera, quedaran automàticament prorrogats per un any més i el propietari únicament podrà fer un increment de l'IPC. Es mantenen, però, les excepcions que ja es van establir en anys anteriors i així no s'aplicarà la pròrroga si la propietat cedeix l'habitatge al Govern per a usos socials o si vol recuperar-lo per a ús propi o d'un familiar fins a segon grau de consanguinitat, adopció o afinitat. Tampoc s'aplica a habitatges que estiguin per sobre dels 1.500 euros. Una nova excepció és la possibilitat de resoldre el contracte d'arrendament perquè s'hagin de fer obres per motius de seguretat, salubritat i higiene de l'edifici incompatibles amb l'ocupació de l'habitatge.

En el projecte de llei també s'inclou que els contractes prorrogats el 2019 quedin exempts de la pròrroga. D'aquesta manera queden desafectats i les parts poden pactar un nou contracte, amb una durada de cinc anys amb la possibilitat d'actualitzar el preu fins a un màxim del 10%. En el cas que no s'arribi a un acord entre les parts o no es respectin les condicions establertes per a desafectar el contracte, la part arrendatària podrà exigir la pròrroga legal del contracte durant un any més.

Aquest projecte de llei també defineix el concepte d'habitatge a preu reduït. Es preveu que mitjançant la informació que consti al registre d'habitatges de lloguer es determini el cost del que es considera un habitatge a preu assequible. En tot cas, es tindrà de referència que sigui un 25% inferior al preu de mercat. El Govern haurà de determinar, també, els requisits d'accés a aquest habitatge de preu assequible a través d'un reglament.