Andorra la Vella.- Els empresaris i autònoms que hagin sol·licitat un crèdit tou durant la primera o segona fase del programa podran retornar l'import concedit en un termini màxim de fins a 7 anys. Segons han explicat aquest dijous el ministre de Finances, Eric Jover, i el secretari d'Estat d'Afers Financers Internacionals, Marc Ballestà, el consell de ministres va aprovar aquest dimecres un decret que té com a finalitat "donar més solucions" als empresaris i introduir la possibilitat que es puguin acollir a una prestamització del deute. Tot plegat amb l'objectiu que "el retorn dels crèdits tous no posi en dubte la viabilitat de les empreses".

Així doncs, entre les principals novetats del decret s'inclou una pròrroga automàtica de sis mesos de les pòlisses que vencin abans del 31 de desembre d'aquest any. A més, els beneficiaris que optin per amortitzar les pòlisses de crèdit podran exhaurir aquest nou termini per retornar el deute, però, per contra, no es permetrà reutilitzar els saldos no disposats de les línies de finançament avalades pel Govern a la data d'entrada d'aquest text.

D'aquesta manera, les empreses i autònoms interessats en la conversió del seu deute en préstec ho hauran de sol·licitar davant l'entitat bancària amb qui es tingui formalitzada la línia de finançament durant els 30 dies posteriors al venciment del crèdit (en cas que aquest sigui a 31 de desembre). En el cas que el retorn s'hagi de produir a partir de l'1 de gener del 2022, els interessats hauran de fer el tràmit durant els 60 dies anteriors al venciment de la línia de crèdit.

Aquesta conversió, però, no serà obligatòria, ja que tal com ha detallat Ballestà, les empreses podran optar entre prestamitzar o, si tenen capacitat, "es podrà fer el retorn de la pòlissa". En cas de prestamitzar, ha posat en relleu que, en qualsevol moment, "les persones podran fer amortitzacions totals o parcials sense cap penalització".

En el moment en què es faci la sol·licitud, serà la Comissió Tècnica qui determinarà, en funció de les necessitats de liquiditat del sol·licitant, el termini de l'operació. L'amortització es farà en quotes mensuals de capital més interessos, tot i que el Govern serà qui assumirà aquests interessos durant els primers dos anys. Un cop finalitzi aquest termini, el cost passarà a assumir-lo el sol·licitant, tot i que, com ha dit Jover, "els tipus estan per sota de mercat gràcies a la tasca dels bancs".

A banda, també s'introdueix un nou element com la limitació que no permet a les empreses repartir més del 50% dels dividends durant la vigència del préstec (excepte els destinats a altres operacions de finançament). "Busquem aquest equilibri entre que les empreses puguin fer el retorn com més aviat millor, però sense dificultar els plans d'inversions que puguin tenir", ha afegit el secretari d'Estat.

Recorregut dels crèdits tous

En termes generals, Jover ha repassat les dades existents sobre els dos programes de crèdits tous. Així, es destaca que del primer paquet es van rebre 1.509 sol·licituds, de les quals es van estimar 1.343, amb un import total concedit de 131.880.719,96 euros. En el segon paquet, que encara està obert a les empreses i que compta amb una dotació de 100 milions d'euros, s'han rebut fins al moment 271 sol·licituds, de les quals 205 són favorables, amb un import total concedit de 19.738.425,42 euros.

Entrant al detall, Jover ha destacat que aquests imports globals representen un import mitjà per sol·licitud de 98.000 euros i, tenint en compte els treballadors autònoms i els assalariats de les empreses, el Govern ha arribat a donar suport al 50% de la massa salarial del país. Si es fa l'import mitjà que aquestes ajudes representen per cada assalariat, els crèdits tous han representat uns 8.000 euros per persona.

Si se suma l'import atorgat de les fases 1 i 2, el resultat global és de 151.619.144 euros, tot i que l'import disposat d'ambdues fases és de 127.123.457 milions i l'import de les operacions cancel·lades (139) puja fins als 5.717.391 euros.

D'aquests 127 milions disposats, Jover ha manifestat que el càlcul de morositat que s'ha elaborat des d'un punt de vista conservador s'eleva fins al 18%, el que representaria uns 25 milions d'euros. En aquest sentit, ha dit que aquest càlcul no té en consideració els mecanismes de prestamització ni l'allargament del deute, per la qual cosa, ha assegurat que "de ben segur que estarem per sota d'aquest valor".

Finalment, quant a la demanda del Partit Socialdemòcrata de fer públiques les identitats dels beneficiaris dels crèdits, Jover ha manifestat tenir "una diferència de criteri" amb la principal força de l'oposició, ja que des del Govern, no es veu "necessari" publicar els noms de les empreses. Això sí, el ministre ha informat que el que ha fet l'executiu és traslladar tota la informació relativa als crèdits tous al Tribunal de Comptes amb un doble objectiu. El primer és perquè l'organisme faci la seva tasca de fiscalització de l'acció de Govern i, en segon lloc, perquè si "el Tribunal considera que els noms s'han de fer públics tenen la potestat de poder-ho fer".