Els tres ponents de la jornada de l'EFA sobre seguretat social, juntament amb el president de l'entitat, Francesc Mora, aquest dijous a Anyós Partk. (Foto: F.A.)
Jornada organitzada per l'EFA per debatre sobre el futur de la seguretat social, aquest dijous a Anyós Park. (Foto: F.A.)
Jornada organitzada per l'EFA sobre el futur de la seguretat social, aquest dijous a Anyós Park. (Foto: F.A.)
Sector públic

Els experts en pensions convidats per l’EFA reclamen una reforma urgent del sistema per evitar el col·lapse

L'Empresa Familiar celebra una jornada per debatre sobre el futur de la seguretat social al país

Anyós.- La jornada de l’Empresa Familiar Andorrana celebrada aquest dijous a Anyós Park ha pivotat sobre la CASS, les cotitzacions i les pensions. Sota el títol ‘La Seguretat Social a Andorra: debat obert’, tres ponents han fet un retrat sobre l’estat de les arques que han de sufragar les pensions i quines mesures s’haurien de prendre per revertir una tendència que s’accelera cada dia que passa, per l’envelliment de la població, i que amenaça amb buidar la el fons de reserva.

El president de l’EFA, Francesc Mora, ha iniciat la jornada amb una breu benvinguda per contextualitzar el perquè del debat sobre la seguretat social: “Els empresaris hauríem de ser capaços de tenir uns criteris propis i que els polítics els tinguessin en compte, no fos el cas que segons quina reforma fiscal posés en perill la competitivitat de les empreses del país”, ha dit el dirigent, sota l’atenta mirada dels ministres Jover i Pallarès, assentats a primera fila. La dels responsables de la cartera de Finances i d’Afers Socials no ha estat l’única presència política a la sala. A la segona fila hi havia els dirigents del PS i CC, Pere López i Carles Naudi, a més del liberal Ferran Costa, entre d’altres.

L’economista i expresident de la CASS, Josep Delgado, ha estat el primer dels intervinents. Durant la seva conferència, titulada ‘Diagnòstic del sistema de pensions d’Andorra’, l’economista ha repassat la història de la seguretat social al país: el sistema de pensions andorrà neix el 1965, quan Andorra tenia entre 13 i 14.000 habitants. Es dissenya un sistema que entra en vigor el 68. “Va ser un molt bon disseny d’inici”, la gent es jubilava amb 65 i moria amb 71. El problema “és que properament la piràmide poblacional s’eixamplarà molt per dalt i això tombarà completament el sistema”.

“Al 2005, per cada pensionista hi havia 5 cotitzants; al 2020, per cada pensionista hi ha poc més de tres cotitzants. És una tendència que s’accelerarà. El problema és que entre el 68 i el 2005 van passar 40 anys sense que ningú fes res, sense que s’actualitzessin els percentatges de les cotitzacions. Del 68 al 2009 no es va fer res, no es va tocar el factor de conversió, que s’hauria d’haver anat incrementant per vincular-lo a l’augment de l’esperança de vida”, ha insistit Delgado.

Conclusió: “Durant els propers dos o tres anys s’hauran d’incrementar les cotitzacions, i d’aquí set o vuit anys caldrà incrementar els impostos per garantir la supervivència del sistema. Per tot plegat, el ministre de finances del 2026 tindrà un mal de cap perquè a cada pressupost haurà de fer un esforç financer que, primer serà en forma de cotitzacions i després posant diners directament, segurament via impostos”.

“El problema de les pensions no és que no neixin nens sinó que les pensions es calculen amb percentatges explosius”, ha iniciat el doctor en economia, José Antonio Herce, la seva ponència “Mesures correctives pel desequilibri del sistema”.

“Andorra necessita una reforma de les pensions perquè l’esperança de vida en néixer augmentarà en 7 o 8 anys en una generació, perquè el 2024 la branca de jubilació entrarà en dèficit, perquè el 2039 s’esgotarà el fons de reserva de jubilació, perquè la fórmula de càlcul de la pensió es farà cada cop més insostenible i perquè qualsevol govern que tingui un deute amb les pensions que es multipliqui cada any suposarà l’enfonsament del país”, ha argumentat Herce, per proposar les mesures que considera “imprescindibles” i que són les que ja s’han proposat per la CASS: l’augment de l’edat de jubilació, l’increment de les cotitzacions, obrir un compte individual i una generalització obligatòria de plans de pensions (que el proposi la CASS a tot tipus de treballadors).

El tercer, i darrer, dels ponents, ha estat el professor d’economia Javier Díaz, qui ha resumit en una frase les explicacions dels seus antecessors: “Si volem una jubilació decent hem de començar a estalviar de joves, encara que siguem mileuristes. No escolteu els cants de sirena dels polítics, perquè fan promeses que no podran complir. Estalvieu”. Estalviar, juntament amb les variables també exposades amb anterioritat: “jubilar-nos més tard, cotitzar més i cobrar menys del sistema de repartiment. O es fa això o l’alternativa és que ens morim a la mateixa edat que els nostres avis”, ha sentenciat.