Com funciona el negoci de l'art?
A l'Alça

Com funciona el negoci de l'art?

La galeria Pilar Riberaygua explica la relació comercial entre artistes i marxants i com s'estableixen els preus de les obres

L'arribada de nous residents al país amb un alt poder adquisitiu ha afavorit l'aparició de noves galeries d'art. I és que les obres són 'valors refugi' a l'alçada de l'or i els diamants i per a molts es tracta d'una inversió segura. Els galeristes, marxants d'art i col·leccionistes dissenyen estratègies encaminades a inflar el preu de les peces, i de la nit al dia, una obra, especialment les que vénen del món contemporani, pot valer centenars de milers d'euros. A Andorra, una de les primeres persones que va introduir l'art contemporani al país va ser la galerista Pilar Riberaygua, en una època en què aquest tipus d'obres estaven molt poc valorades. El seu propietari, Josep Sarlé, ha explicat al programa 'A l'Alça' que, avui en dia, les galeries tenen "un avantatge respecte a l'artista, que és que ha vist moltes obres i molts artistes, i, per tant, pot tenir una idea sobre una determinada obra, d'una determinada dimensió i característiques no es vendrà a 20.000 euros però potser sí a 15.000, i l'artista en general està interessat a escoltar aquesta versió perquè fa de pont entre ell i l'amant de l'art, el comprador, i si no hi hagués la galeria, no ho tindria".

A més de 'valor refugi', les obres d'art també serveixen per demostrar la influència i el poder del seu comprador, sigui un particular o una companyia, en el cas que l'exposi, per exemple, a la recepció de la seva seu. Més enllà dels grans noms del món de l'art, la galeria ha de tenir olfacte per detectar aquells artistes que en uns anys cotitzaran a l'alça. "Potser l'exemple més clar és el de Picasso, que en pocs anys, fa 20-30 anys, va passar de valer 2-3 milions a valer algunes peces 20, altres 50, perquè això continua existint amb obres actuals i ho veiem; pel motiu que sigui, algunes obres es revaloren, ja sigui per desig dels compradors, i les adquireixin no per seure en una sala o un espai i gaudir-les sinó perquè les vegi tothom i vegi que 'jo tinc un Bansky, un Picasso'", ha recordat Sarlé.

La plataforma Artprice, un referent mundial sobre la cotització d'obres art, va revelar que el 50% de les peces venudes el 2021, va canviar de mans per menys de 1.000 dòlars, el que significa que és un mercat obert a totes les butxaques. "Els amants de l'art, com és fàcil d'imaginar, n'hi ha de tot tipus: els que aprecien enormement l'obra, i que, per tant, el preu el poden acceptar més fàcilment que altres que també existeixen i que només busquen un objecte d'ornamentació que faci joc amb el sofà del menjador; doncs a la galeria li toca fer la feina de fer valdre l'obra creativa de l'artista, cosa que a vegades el mateix artista li sabria greu o no sabria fer", ha detallat el propietari de la galeria Pilar Riberaygua.

La Xina, els Estats Units, i la Gran Bretanya són els països que concentren el nombre més alt de col·leccionistes d'art contemporani. Això sense comptar els centenars de compradors d'art digital, un fenomen que queda encara lluny del negoci que fan les galeries, però que cada cop és més freqüent a les subhastes. Des de la primera venda que Sotheby's va fer d'un NFT, l'abril del 2021, la casa de subhastes ha generat gairebé 100 milions de dòlars en vendes d'aquesta mena d'obres, i és qüestió de temps, que la seva presència en el món de l'art s'acabi normalitzant.