Com es pot observar en el Gràfic 1, tots els metalls bàsics van experimentar un gran salt a l'alça en el seu preu al març, coincidint amb la invasió d'Ucraïna per part de Rússia. No obstant això, a partir d'abril els preus van entrar en una senda baixista que s'estén encara avui, l'evolució de la qual ha estat tan notable que, tots els metalls, a excepció del Níquel, ja estan en un profund terreny deflacionista en termes interanuals.

La meva pregunta incòmoda del dia és: per què aquesta sobtada caiguda en tots els preus? O millor encara. Què m'està dient el mercat de metalls bàsics? La meva malparada imaginació, i el meu compromès coneixement, em llancen tres possibles respostes explicatives.

1. El tancament de ports s'ha relaxat substancialment en la major part del món, amb la majoria de les instal·lacions ja reobertes, i sense problemes greus amb els subministraments ni amb els colls d'ampolla.

2. Les matèries primeres han estat altament especulades, amb un gran salt de posicions llargues en futurs i derivats al març, que ara s'estan tancant (venent), provocant la descompressió dels preus.

3. L'economia xinesa està en caiguda lliure, la seva inversió en capital fixa també, i els preus dels metalls descompten ja una recessió global.

Ara, queda l'exercici de encertar i desxifrar quina de les tres explicacions és la correcta.

1. La primera resposta, reobertura de ports i fi dels problemes en subministraments, té grans possibilitats d'albergar l'explicació al que està passant amb els preus dels metalls. Disposo d'informació addicional, com ara l'evolució favorable en els terminis de lliurament de mercaderies a nivell mundial, que avalaria aquesta tesi.

2. La segona resposta, relacionada amb l'alta especulació en els metalls, és simplement certa. Ho demostro en el gràfic 2, on es pot veure com les posicions llargues especulatives per part de la categoria d'inversors “IF” (Investment Funds -també Hedge Funds), van augmentar en el cas del coure un +55 % en els dies pròxims al conflicte (un +247 % en els mesos previs al conflicte), i en el cas de l'Alumini les posicions especulatives van augmentar un +33 % en els dies relatius a la invasió d'Ucraïna (un +259 % en els mesos previs al conflicte).

3. La tercera resposta, relativa a una possible recessió mundial encapçalada per la Xina, no dic que no sigui certa, però tinc els meus dubtes. En el gràfic 3 demostro que, efectivament, la inversió bruta de capital (GFCF) a la Xina s'ha moderat dràsticament a un ritme del +5.8 % any/any al maig, però cap comparativa interanual té sentit quan prens com a base un 2021 on la GFCF s'expandia a un +60 % (veure Gràfic 3)

Amb tot, el meu resum és el següent:

Els preus dels metalls estan en deflació i això es notarà en les properes lectures d'IPC als EUA i a Europa, per a les quals preveig una estabilització, si no una moderació. La caiguda en els preus dels metalls es deu a les “bones” raons. Això és, reobertura de ports, fi de colls d'ampolla, i el consegüent desmantellament de les enormes posicions especulatives (llargues) en els metalls i altres matèries primeres que estan darrere de la inflació. En general, qualificaria aquesta anàlisi, i les seves conclusions, com a bones notícies per als interessos dels nostres clients.

Trigarà el mercat a recollir aquesta informació? No puc saber-ho. Però tant jo, com els clients que confiïn en els nostres mandats, disposem del temps perquè, conforme a aquestes dades, puguem donar-li la volta al performance d'aquests sis mesos.