Investigadors de Barcelona han detectat que el descens de les morts anuals que experimenta Europa en les últimes dècades es va accelerar entre 2008 i 2010, a l'inici de la crisi econòmica, una correlació que va poder donar-se pel descens de la contaminació, els accidents –laborals i de trànsit– i el consum d'alcohol i tabac, així com canvis en les temperatures, entre d'altres factors.

L'estudi, liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) –impulsat per La Caixa– i publicat a Nature Communications, ha analitzat les dades de mortalitat diària i les variacions registrades en el producte interior brut (PIB) per càpita en 140 regions de 15 països europeus relatius al període entre 2000 i 2010. Als països i regions amb una recessió més profunda, es va accelerar més el descens de la mortalitat: "Els períodes de recessió macroeconòmica s'associen a descensos en els nivells de contaminació, així com en el nombre d'accidents laborals i de trànsit", que són els factors que probablement tinguin més impacte en aquesta baixada, segons un dels autors de l'estudi, Joan Ballester. "També sol haver-hi un menor consum d'alcohol i tabac i un descens del sedentarisme i de l'obesitat", ha detallat l'investigador en un comunicat de l'ISGlobal.

A més, ha observat que, tot i que els mecanismes subjacents encara no estan ben establerts, "hi ha estudis que apunten a la influència de factors com l'estrès laboral o al fet que els hàbits saludables exigeixen un temps del que és més difícil disposar quan s'exerceix una ocupació a temps complet". Convé precisar que les recessions en si no són un factor desitjable per impulsar l'augment en l'esperança de vida. En aquest sentit, es tractaria d'aconseguir que els períodes d'expansió econòmica fossin compatibles amb una millor qualitat de l'aire, menys accidents i millors hàbits de vida", ha puntualitzat Ballester.

L'objectiu d'aquest estudi era esbrinar si la mortalitat a Europa s'ajusta a un patró procíclic o contracíclic: si la seva tendència a la baixa s'accelera durant els períodes de recessió econòmica o, per contra, s'alenteix. La investigació va detectar diferències a Europa: a Espanya, per exemple, on la mortalitat abans de la recessió es reduïa a un ritme del 2% anual, l'impacte de la recessió va ser profund i va passar a reduir-se a un 3% anual. Per l'altre costat, a Alemanya, on la recessió va ser curta i menys intensa, la reducció de la mortalitat va passar de baixar a ritme de 2,4% anual a només un 0,7%.

La investigació també va tenir en compte les temperatures diàries registrades durant tot el període sota estudi, per tal de determinar si les tendències observades tenien un efecte estacional, segons el cap del programa de Clima i Salut del centre, Xavier Rodó. "En aquest sentit, l'anàlisi estadística va revelar que la relació observada entre canvis en el PIB i mortalitat s'accentuava en les èpoques més fredes de l'any, el que indica que podria haver-hi una dependència de l'estacionalitat associada a les pròpies causes de mort", ha observat Rodó.