Opinió

Per què l'IPC ex food & energy al Japó és de l’1,6% i per què acabarà baixant també a Europa?

L'IPC nacional del Japó d'agost exclosos aliments frescos i energia va ser del +1,6% interanual, mentre que a la zona euro l'IPC sense aliments frescos ni energia (no confondre amb el subjacent) es manté en un màxim del 4,3% interanual (vegeu el gràfic adjunt). Semblaria doncs que les dues societats visquessin realitats diferents.

A què es pot deure una discrepància tan elevada en els nivells d'inflació bàsica entre dues regions aparentment similars pel que fa al nivell de desenvolupament i hàbits de consum? Com bé va apuntar Robert Shiller al seu llibre 'Exuberància irracional', les dades d'una economia varien al ritme que canvien els hàbits dels seus membres. Convindran amb mi que aquests patrons col·lectius en l'estil de vida d'una societat tenen molt a veure amb coses tan senzilles com l'edat mitjana. Així doncs, com a inversor, el que un ha de fer és dirigir la seva mirada cap a qüestions tan simples com, per exemple, la demografia. Fent això, molt possiblement trobareu dades per a la reflexió i, en el millor dels casos, trobareu respostes.

El que veig respecte a les dades demogràfiques al Japó és que les taxes de natalitat continuen el camí de disminució accelerada, el que constitueix un important factor deflacionari. La tendència a la baixa en la tendència de naixements en aquest país s'inicia als 70s, i per sorpresa meva, s'accelera en els darrers temps. I és que malgrat partir d'uns nivells de naixements ja molt deprimits el 2021, les dades oficials mostren que a la primera meitat d'aquest any 2022 els naixements han tornat a caure amb força al Japó a un ritme de -5,0% interanual respecte al mateix període de l'any passat, per situar-se el nombre total nous nats en menys de 400K per primer cop en 22 anys. No és difícil doncs projectar que el total anual de naixements al Japó el 2022 se situarà per sota dels 811.604 de l'any passat, i acabarà molt previsiblement per sota dels 800.000 per primera vegada a la història.

Per què això és rellevant a l'hora d'explicar la persistència de la deflació? Com ja he suggerit, la mitjana d'edat d'una societat determina els hàbits col·lectius d'aquesta societat. Això serveix, no només per al consum, sinó també, per exemple, per a les inversions. Això explicaria que els mercats (o índexs) de països amb societats més envellides solen ser també els mercats menys volàtils. Per què? És evident que una societat envellida té unes preferències de consum diferents, més estables, que les d'una societat jove; molt més procliu a canviar les seves preferències sobre els productes consumits (que poden anar des de la tecnologia fins als serveis). Així, en les societats més joves, determinats sectors i empreses poden deixar d'estar de moda més fàcilment, cosa que implica la desaparició més freqüent d'aquestes empreses i sectors; donant lloc a una major volatilitat a la vida de les empreses... i els mercats dels quals formen part.
Tornant al tema dels preus i la inflació. Tinc molt pocs dubtes sobre l'estreta relació entre la baixa inflació i l'envelliment de la societat. Estic convençut que la persistent deflació al Japó té molt (o tot) a veure amb el seu envelliment. Una població sènior que cada vegada destina més proporció de les seves rendes nacionals a productes relacionats amb el consum no discrecional (salut, medicaments, geriàtrics, etc.) deixa molt menys espai i recursos per al consum discrecional (component essencial de la inflació). Això és el que, al meu entendre, explicaria la persistència als preus generals baixos.

Perquè ho vegin de manera més cristal·lina i tinguin elements més contundents per assolir les seves conclusions. Avui, la població japonesa més gran de 65 anys ha superat ja el 29,1% de la població total. El percentatge més alt al món (d'aquí la diferència d'inflació amb Europa i els EUA, que, malgrat tenir un patró demogràfic tendent també a l'envelliment, no està en aquests nivells vistos al Japó, en part per una actitud més oberta envers la immigració). Mirant al futur, les projeccions oficials al Japó indiquen que les persones més grans de 75 anys constituiran el 35,3% de la població per al 2040. És fàcil doncs projectar que les persones més grans de 65 anys podran representar més del 40% del total ben aviat. Està clar que aquesta dada ha de tenir certes implicacions sobre l'economia i la inflació. Com creuen que evolucionaran els hàbits en aquesta societat tan envellida? Jo ho tinc molt clar. Des de la certesa que l'edat madura és aquella en què encara ets jove, però amb molt més esforç, vol dir que les revolucions vitals de les persones decauen de forma natural, i amb elles, les nostres accions, decisions, hàbits i consums. El ritme col·lectiu s'alenteix. I amb ell, els preus.

Això que dic serveix també per a Europa, que presenta unes pautes semblants a les del Japó en matèria de demografia. Amb vista a mitjà i llarg termini, si no canvien els patrons demogràfics a la nostra regió, experimentarem les mateixes forces deflacionistes que al Japó; doncs els desequilibris demogràfics pesen com una llosa en els preus. No dic que hagi de ser de manera immediata, però el concepte conegut amb el nom de deflació, anhelat avui, tornarà a ser present a Europa amb una intensitat que pot arribar a esdevenir un problema. Aleshores, irònicament, potser alguns fins i tot trobaran a faltar aquests dies d'inflació.