Andorra la Vella.- Els empresaris hauran d'augmentar els salaris fins als 48.000 euros a partir del gener del 2023. Ho ha anunciat en roda de premsa el cap de Govern, Xavier Espot; el ministre de Presidència, Economia i Empresa, Jordi Gallardo, i el titular de la cartera de Territori i Habitatge, Víctor Filloy, en la qual també han anunciat que l'increment dels lloguers en vigència es limitarà al 2% i el dels arrendaments que es troben prorrogats es podrà encarir fins a un 5%. Aquestes són les mesures més destacades que han presentat els representants de l'executiu després de la darrera reunió del Consell Econòmic i Social per fer front i pal·liar la pèrdua de poder adquisitiu que està patint la població a causa, tal com ha indicat Espot, del conflicte a Ucraïna.

Entrant al detall sobre les accions que el Govern preveu implementar per llei, Gallardo ha desgranat la metodologia amb la qual es revaloraran els salaris de fins al 94% dels treballadors del país. D'aquesta manera, en relació amb l'increment dels sous de fins als 48.000 euros bruts anuals, ha explicat que es partirà d'un creixement del 7% per les remuneracions inferiors als 1.400 euros i, per franges de 200 euros, l'augment s'anirà reduint en un 0,5%, per la qual cosa, aquells assalariats que percebin un salari d'entre 3.000 i 4.000 euros bruts al mes, només veuran incrementada la seva capacitat econòmica en un 0,5%. Així doncs, el titular d'Empresa ha exposat que, en nombres generals, el salari mitjà es veurà augmentat en un 4%, un percentatge al qual consideren que s'hi ha de sumar la revalorització que es va fer al juny, d'un 3,3, i que situa l'increment total en més del 7%, la xifra d'inflació amb la qual Estadística preveu finalitzar el 2022.

"El Govern ha de trobar el mínim comú denominador basant-se en xifres empíriques, i avui dia, només tenim l'IPC. Per tant, el més just, equitatiu i equilibrat és prendre les decisions d'acord amb aquest indicador", ha matisat Espot. D'altra banda, qüestionat sobre l'augment dels sous al sector públic, ha indicat que se'ls hi apujarà tot l'IPC consolidat al desembre d'enguany, una decisió que considera "de justícia" argumentant que des de fa "molts anys" no s'ha dut a terme una revalorització real de les seves remuneracions.

Quant a les mesures relacionades amb l'habitatge de lloguer, Filloy ha destacat que els increments dels arrendaments, en tots els casos, se situaran per sota del percentatge establert pels salaris. Així doncs, ha detallat que per aquells contractes que hagin vençut i es trobin en situació de pròrroga, l'augment serà del 5%, i per aquells que encara estiguin en vigor i, ha posat en relleu, tinguin més d'un any des de la signatura del contracte, serà d'un 2%. Tanmateix, ha detallat que s'ha establert una exempció a la norma si s'arriba a un acord entre les parts per firmar un nou contracte de llarga durada, l'increment podrà ser del 10%. "L'impacte no pot ser el mateix amb els lloguers actuals i aquells que són més vells, que tenen rendes més antigues, motiu pel qual hem fet dues distincions", ha dit.

Com a tercera i darrera novetat, el cap de Govern ha estat l'encarregat d'anunciar els increments que es duran a terme a les pensions de la CASS i de les de solidaritat inferior al salari mínim que seran del 7%, igual que el sou base. En aquesta línia, ha volgut posar en relleu el paper de la gent gran al país i ha exposat que cal tenir en compte que, en moltes ocasions aquestes subvencions són "l'únic ingrés" del que disposen al mes. Com a complement, també ha fet un repàs per les mesures que l'executiu ha dut a terme des de l'inici de la crisi, com l'entrada en vigor del transport públic gratuït, la devolució parcial dels impostos del carburant per a professional, l'ajut de 150 euros per la calefacció o l'augment de les prestacions econòmiques de serveis socials, entre altres.

Amb tot, Espot ha posat en relleu que des del Govern els hagués agradat que la patronal i els sindicats arribessin a un acord, però tenint en compte que el diàleg "era gairebé impossible", tal com van avançar, des de l'executiu ha impulsat el paquet de mesures per assumir les seves responsabilitats, sempre tenint en compte tots els factors, prioritzant les persones que es troben en una situació de vulnerabilitat, el global de la població i la situació del teixit empresarial. En aquest sentit, ha destacat que les empreses també estan patint les conseqüències de la inflació i l'encariment dels preus per la crisi energètica, apuntant que era necessari prendre mesures "ponderades i de justícia" per evitar una possible pèrdua de llocs de treball.

Respecte a l'organització de possibles mobilitzacions ciutadanes per part dels sindicats, ha asseverat que "tothom té dret a fer el que vulgui sempre que compleixi amb la legalitat", però ha avançat i destacat que la decisió presa pel Govern "està molt meditada" i, si la voluntat de les concentracions és revertir o provocar algun canvi, "crec que tindrà poc recorregut". Tanmateix, ha afirmat, recordant que la voluntat del Govern era que s'arribés a un acord per les mesures en el si del Consell Econòmic i Social, que des de l'executiu estarien disposats a esmenar la legislació, si sindicats i patronal aconseguissin arribar a un pacte.

Qüestionat sobre les declaracions efectuades aquest dilluns pel raonador del ciutadà, Marc Vila, on sol·licitava que l'augment del salari fos d'un 10%, el líder de l'executiu ha defensat que la tasca del govern és "prendre decisions ponderades", indicant que "tenim seriosos dubtes que una part del nostre teixit empresarial ho pugui assumir". En aquest sentit, ha assenyalat que consideren que és "millor" un augment del 7% que permeti preservar els llocs de treball, que no un del 10% que acabi suposant acomiadaments. En relació amb l'aposta del raonador d'habilitar el transport públic gratuït pels temporers, Espot ha refermat que el fet que aquestes persones disposin d'una targeta de residència i treball per un temps limitat, "no els dona accés a tot el catàleg de serveis i prestacions", ja que, ha expressat, aquestes estan reservades als ciutadans que viuen i treballen al país durant tot l'any.

Finalment, preguntat per l'eventual pèrdua de competitivitat d'Andorra envers Espanya, el líder de l'executiu ha asseverat que hi ha una "preocupació", però ha defensat els avantatges del Principat, respecte al país veí del sud on, tal com ha manifestat, tenen una càrrega impositiva més elevada que l'andorrana, no disposen de transport públic gratuït, els nivells de cobertura social són menors i no tenen una oferta educativa pública, gratuïta i de lliure elecció com la del Principat, entre altres.