El turisme torna a ser motor de l'economia del país. (Foto: Arxiu ANA)
Empresa

El turisme torna a 'tirar' de l'economia del país

Els empresaris mostren la seva preocupació per l'escassetat de mà d'obra

La recuperació econòmica ha agafat embranzida i ha deixat definitivament enrere els efectes de la pandèmia, segons indiquen els resultats de l'enquesta de conjuntura del primer semestre de l'any de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis. Així, en el primer semestre de l'any la dinàmica de l’activitat s’ha mantingut positiva, afavorida en bona part per l’impuls de la demanda als sectors més vinculats al turisme, que fins ara havien quedat més endarrerits en la recuperació.

Des d’una òptica sectorial, un element rellevant és la millora notable de l’hoteleria, en què la normalització de l’activitat està sent més ràpida i intensa del que es preveia a finals del 2021. Al comerç al detall, la recuperació també ha estat apreciable, amb uns registres de confiança i d’activitat força millors que els de 2021, si bé dins d’uns nivells encara discrets, per sota de les expectatives del sector. D’altra banda, la indústria i la construcció han acusat més el repunt de la incertesa i el deteriorament de l’entorn macroeconòmic global i han moderat el ritme d’expansió, tot i que a la construcció el creixement ha continuat sent molt destacat.

Les perspectives empresarials de cara als propers mesos són que es mantingui l’etapa expansiva de l’economia andorrana, però a un ritme més moderat, en línia amb el creixement menor previst per a l’economia global i la zona euro. L’impacte de la crisi energètica, la inflació, l’increment dels tipus d’interès i els desajustos del mercat laboral són factors que previsiblement incidiran en un alentiment del ritme d’activitat durant els darrers mesos de l’any, conclou l'informe. Aquest fet, però, no impedirà que es tanqui el 2022 amb uns registres de creixement molt positius i amb un sector turístic que s’afegeix a la construcció com a motor de l’activitat andorrana, afegeix l'estudi.

De cara al 2023 és probable que la desacceleració econòmica continuï arrossegada per la pèrdua d’impuls de les economies veïnes i, alhora, que els factors ja esmentats (inflació i tipus d’interès) continuïn actuant com a fre de la demanda. Malgrat tot, les previsions de creixement encara positives per a l’economia francesa i, sobretot, per a l’espanyola (0,6% i 1,3%, respectivament, segons l’OCDE) són un factor de suport per "confiar que Andorra continuarà experimentant una evolució a l’alça de l’activitat al llarg de l’any 2023, encara que més moderada que el 2022", assenyalen des de la Cambra.

Dificultats amb la mà d'obra
L’enquesta de clima empresarial de la Cambra continua reflectint una gran preocupació dels empresaris per la persistència de tensions globals que limiten la millora dels negocis. En concret, vuit de cada deu empreses encara veuen afectada negativament la seva activitat per l’augment dels preus dels principals subministraments i materials, i cinc de cada deu empreses per problemes d’abastiment i de transport.

En l’àmbit laboral, l’escassetat de mà d’obra segueix dificultant l’activitat, sobretot en la construcció, on la manca de personal afecta prop del 80% de les empreses del sector. Finalment, s’observa una preocupació creixent per l’augment notable dels costos operatius de les empreses, que està derivant en un deteriorament dels seus resultats econòmics: en termes agregats cinc de cada deu empreses enquestades manifesta que l’increment dels costos d’explotació dificulta la marxa dels seus negocis.

Des de la Cambra assenyalen que les polítiques econòmiques de suport a l’activitat, que van ser "essencials en la fase més crítica de la pandèmia, també hauran de tenir un paper important en l’etapa actual, tot i que s’hauran de centrar en un doble objectiu", d’una banda, pal·liar els efectes adversos de la crisi energètica i les pressions inflacionistes sobre les empreses i els col·lectius més vulnerables; i d’altra banda, impulsar una transformació estructural de l'economia per adaptar el teixit productiu a un món postpandèmia més digital i sostenible, defensen des de la patronal.