Els presento un breu assaig teatral en el qual els protagonistes són alguns dels més grans pensadors econòmics. La idea es va originar a partir d'un article que vaig llegir recentment, on es desenvolupen una sèrie d'arguments i contraarguments de diferents escoles de pensament. Em va semblar interessant organitzar-los, relacionant cada argument amb el creador d'aquesta escola de pensament en particular, i permetre'ls a tots participar en una discussió que ha durat més de dos segles i segueix sense resoldre's. Potser algú de vostès pot aportar l'evidència científica necessària per a establir, com en la física, una llei general.

Per cert, aquest assaig li permetrà classificar les diferents orientacions econòmiques, així com identificar qui proposa cada idea i per què.

Entre cometes, les frases dites pels protagonistes.

Milton Friedman: He escoltat els arguments a favor de la política monetària keynesiana, però continuo sent escèptic sobre la seva efectivitat real. Com vaig demostrar en les meves recerques, "la inflació és sempre i a tot arreu un fenomen monetari". Per tant, hauria de preocupar-nos que "una expansió monetària excessiva pugui conduir a una espiral inflacionària en detriment de l'economia", com ha acabat passant després d'una dècada d'excés monetari.

J.M. Keynes: Estimat Milton, el que dic és que "en situacions de subutilització de recursos i demanda inadequada, poden ser necessàries mesures expansives per a reactivar l'activitat econòmica". "La política monetària ha d'estar dirigida a estimular l'economia en el curt termini i combatre la desocupació".

Friedrich Hayek: Benvolgut John, no oblidem les conseqüències a llarg termini de tals polítiques. "El crèdit artificialment barat condueix a desequilibris i distorsions que eventualment han de corregir-se dolorosament". El que vull dir és que en flexibilitzar artificialment la política monetària estem creant noves bombolles i sembrant les llavors d'una futura crisi.

J.M. Keynes: T'escolto, Friedrich, però deixa'm recordar-te que "a la llarga, tots estem morts". "La política monetària expansiva té com a objectiu mitigar els cicles econòmics i estabilitzar l'activitat". Per descomptat, és crucial establir mecanismes de regulació i supervisió per a evitar excessos i distorsions. Si encara ets escèptic amb aquesta recepta, pensa en aquests termes: "Les idees perilloses són moltes vegades les que ens fan pensar".

Ludwig von Mises: Haig de dir que em sento pròxim als pensaments dels meus col·legues Friedrich i Milton. "Cap expansió creditícia pot evitar l'eventual col·lapse d'un auge provocat per ella". "Les intervencions monetàries emmascaren els desequilibris i retarden els ajustos necessaris, creant així problemes més importants en el futur".

J.M. Keynes: Ok senyors. Estic d'acord que s'han de prendre precaucions per a evitar excessos i conseqüències perjudicials. Dit això, continuo pensant que la política fiscal i monetària expansiva, quan s'aplica de manera judiciosa i ben dirigida, pot exercir un paper crucial en el maneig de les crisis. És important avaluar acuradament les circumstàncies econòmiques i trobar l'equilibri adequat entre l'estabilitat a llarg termini i l'estimulació del creixement a curt termini.

Espero que hagin gaudit tant com jo mentre ho escrivia.