Andorra la Vella.- Com acaba una especialista en dret mediambiental als fogons d'un restaurant? La preservació de la memòria i el saber fer dels seus pares, els valors i l'aposta per la tradició estan al darrere de la decisió de Patrícia Quillacq d'agafar les regnes de l'històric Chez Jacques, un restaurant que els seus pares van impulsar als anys 60 i que ella va pensar "durant molts anys" que algú l'agafaria. En veure que no hi havia ningú interessat va pensar "això ho has de fer tu" i des de fa sis mesos Quillacq ha canviat la diplomàcia i les lleis per la gestió del restaurant.

Explica que la cuina no és el que la preocupa, ja que veu que els "clients estan contents" i que surten satisfets després de menjar al restaurant, però destaca que el que la neguiteja més és la gestió empresarial, perquè destaca que a diferència del que van haver de fer els seus pares, avui en dia dur un restaurant suposa gestionar "una empresa" amb tot el que comporta de tràmits i burocràcia. Ara, a més, se li afegeix el repte de confegir un equip que encaixi amb la seva manera de veure el negoci, ja que per exemple busca una persona que atengui els clients i pugui "conversar amb ells" tenint en compte que vol que a casa seva "no hi hagi separació entre el client i el propietari", un aspecte que es plasma, per exemple, amb el fet que la cuina estigui oberta.

Fa sis mesos va decidir, doncs "llençar-se a la piscina" i recuperar allò que feia Pierre Jacques Quillacq. "Faig la cuina del meu pare" amb un toc personal, admet. De fet, ella va néixer "dins el restaurant" i ja des de ben petita hi va estar plenament integrada. Posteriorment, a Itàlia, es va treure el títol de cuinera, una formació que essencialment li va servir per poder "posar nom" a les tècniques que li havia ensenyat el seu progenitor. La barreja de cuina francesa i asiàtica que va fer mític Chez Jacques és l'aposta de Quillacq, que manifesta que pensava que en tots aquests anys d'inactivitat "algú hauria omplert aquest buit" però que de fet no ha estat així. Ha reobert amb una proposta en la qual hi ha "els intemporals" del seu pare i alguns plats propis que sap que li haguessin agradat.

Diu que la identitat culinària és la que li ha arribat dels seus pares, una barreja de diferents tradicions, ja que el seu pare es va alimentar de la cuina asiàtica i de la francesa i la seva mare de la cuina catalana de la costa, però "humil". En això diu que hi ha una base "molt forta" en certes conviccions com per exemple que els canelons es menjaven al Nadal o les creps per la Candelera. "Es respectaven les temporades del producte" i això, diu, ho ha "integrat com una cosa lògica i normal". "És absurd menjar maduixes quan no n'hi ha" afirma, i ho exemplifica amb un símil: "Hem tret els tramvies per tornar-los a muntar". Creu, en aquest sentit, que en el món de la cuina s'ha "conceptualitzat tot" i que hi ha "molt ego". "Jo faig les coses de forma molt plana", i destaca que si bé veu de bon ull "la creativitat" ella aposta per una cuina molt més senzilla que, en la mesura del possible, també aposta pels productes de proximitat i per aquells que el seu pare feia servir com per exemple "pomes de Lleida" per fer el seu famós pastís Tatin.

Aquells que assisteixin al ‘Work on Andorra’ d'aquest dimecres podran escoltar aquesta interessant experiència de Quillacq en directe, ja que serà una de les participants en aquest fòrum.