La primera taula rodona del 'Work on Andorra' on han participat el president de l'EFA, Daniel Armengol, i els cònsols d'Andorra la Vella i Sant Julià de Lòria, David Astrié i Josep Majoral. (Foto: M. P.)
La primera taula rodona del 'Work on Andorra' on han participat el president de l'EFA, Daniel Armengol, i els cònsols d'Andorra la Vella i Sant Julià de Lòria, David Astrié i Josep Majoral. (Foto: M. P.)
La segona taula rodona en la qual han participat el CEO fundador d'Alfa Quest Saboya Assessors, Gilbert Saboya, l'exsecretària d'Estat d'Afers Financers Internacionals, Clàudia Cornella, l'ambaixador d'Espanya a Andorra, Carlos Pérez-Desoy, i l'exministra de Turisme, Verònica Canals. (Foto: M. P.)
La segona taula rodona en la qual han participat el CEO fundador d'Alfa Quest Saboya Assessors, Gilbert Saboya, l'exsecretària d'Estat d'Afers Financers Internacionals, Clàudia Cornella, l'ambaixador d'Espanya a Andorra, Carlos Pérez-Desoy, i l'exministra de Turisme, Verònica Canals. (Foto: M. P.)
L'entrevista a la cuinera Patrícia Quillacq. (Foto: M. P.)
L'entrevista a la cuinera Patrícia Quillacq. (Foto: M. P.)
Sector públic

Armengol reclama reduir la sobredimensió de les administracions i 'globalitzar-nos a nivell intern'

El president de l'EFA lamenta el baix increment del PIB per càpita dels darrers anys en dretiment del PIB del país

Andorra la Vella.- L'Empresa Familiar Andorrana (EFA) ha reclamat aquest dimecres reduir la sobredimensió de les administracions del país i apostar per una "globalització a nivell intern". Durant la celebració de la primera edició del 'Work on Andorra', el nou espai de diàleg i anàlisi al voltant del present i el futur econòmic i social del Principat, el president de l'entitat, Daniel Armengol, ha manifestat que, des de la visió de les empreses, les gestions amb vuit comuns diferents "se'ns fan feixugues" i, per tant, ha advocat per treballar en la definició d'un nou "model de país" més simplificat en aquest sentit. De fet, Armengol ha posat en relleu que durant les darreres eleccions generals l'EFA va trobar a faltar parlar de l'establiment "d'un model de país on tots puguem participar a nivell d'administracions i amb concertació publicoprivada".

A més a més, ha explicat que "sovint confonem el creixement econòmic amb el creixement de la població" i ha recordat que el reptes en aspectes com la gestió dels recursos naturals, l'augment de la població, la mobilitat o la problemàtica de l'habitatge són compartits. "Són temes que es poden resoldre fàcilment si apostem per la col·laboració publicoprivada", ha reiterat. En aquest sentit, ha posat exemples de casos d'èxit al Principat d'aquesta mena de col·laboracions -que a parer seu, s'haurien de replicar- com poden ser Caldea, Capesa o la recent fusió de les estacions d'esquí. També ha aprofitat la seva intervenció per alertar que, mentre que el PIB d'Andorra s'ha multiplicat per cent en només 50 anys, el PIB per càpita només ho ha fet per quinze a causa "dels creixements i decreixements que hem tingut de forma desmesurada".

Armengol ha fet aquesta reflexió en el marc de la taula rodona 'Què pots fer tu per Andorra? Reflexions al voltant d'un futur compartit', en la qual també hi han pres part els cònsols d'Andorra la Vella i Sant Julià de Lòria, David Astrié i Josep Majoral. Precisament, i en la línia de les paraules del president de l'EFA, Astrié ha reconegut que el fet de simplificar les administracions "és un debat important que fa temps que es parla i que caldrà abordar amb més contundència en el futur". Tot i això, ha asseverat que en l'actualitat ja hi ha establertes col·laboracions entre administracions en el cas, per exemple, de la gestió dels residus. En termes de mobilitat, però, el cònsol ha sentenciat que tard o d'hora s'haurà de capitanejar des d'una sola institució "per evitar redundàncies" entre el transport nacional i el comunal. El mateix haurà de passar amb els agents de circulació o la gestió de l'aigua, ha afegit.

Per la seva banda, Majoral ha recordat que el primer objectiu que es va fixar en arribar a la corporació va ser treballar per optimitzar els recursos de l'administració comunal tant pel que fa al pressupost, als recursos humans o "al tema mediambiental". "Nosaltres hem reduït la plantilla i hem repartit les tasques de les persones que s'han jubilat. A nivell econòmic, també hem reduït el deute de 14 a 7 milions d'euros i això també és una optimització de recursos", ha expressat.

Preguntats sobre el creixement de les dues parròquies, Astrié ha incidit en la importància de l'economia digital i en el fet que, cada vegada, hi ha més negocis vinculats amb les consultories en línia, la programació i els negocis relacionats amb el màrqueting i la comunicació, els quals no necessiten espais físics i també contribueixen al creixement econòmic. Per la seva banda, Majoral ha posat l'accent en el creixement de la parròquia al voltant de l'educació tenint en compte les baixes xifres de turistes que es registren anualment. A banda de l'UdA, ha recordat que també es compta amb la Universitat Carlemany, la Universitat Europea i la Universitat Humanium, tot i que aquesta darrera encara no està implantada físicament al territori.

L'encaix d'Andorra en un món global

La segona taula rodona del matí ha portat per títol 'Quin és l'encaix d'Andorra en un món global? Reflexions al voltant de l'escenari internacional', en la qual han participat el CEO fundador d'Alfa Quest Saboya Assessors, Gilbert Saboya, l'exsecretària d'Estat d'Afers Financers Internacionals, Clàudia Cornella, l'ambaixador d'Espanya a Andorra, Carlos Pérez-Desoy, i l'exministra de Turisme, Verònica Canals.

S'ha posat de manifest que Andorra, com a país neutral, "és exemplar i pioner en innovació, sostenibilitat i cooperació". Per això, al llarg de la taula s'ha debatut al voltant de la convivència de les especificitats d'Andorra en un món global, analitzant cap a on ha d'anar el Principat per trobar el seu lloc en l'escenari internacional.

A més, tots els ponents han coincidit en la importància que representa per al país tenir visibilitat internacional i posicionaments clars que afavoreixin l'aproximació a Europa. A hores d'ara, Cornella ha manifestat que "hem cremat l'etapa de donar-nos a conèixer" i ara s'ha encetat la segona etapa que és la de negociar amb Europa i assolir un bon acord d'associació. Per la seva banda, Canals també ha apuntat que "caldria ser més clars en certs posicionaments" i treballar perquè la "marca Andorra" tingui més reconeixement internacional.

En relació amb l'acord amb Europa i els beneficis que aportaria a Andorra, Saboya ha posat en relleu que un element clau és la participació en el mercat interior per tal de crear productes i serveis des del Principat per a l'exterior sense que "ningú et discuteixi que els pots prestar". Finalment, Desoy ha reiterat novament el suport d'Espanya pel que fa al procés andorrà d'aproximació a Europa i ha destacat la importància que representa per al país en diferents organismes internacionals.

Redescobrint els orígens per mitjà de la cuina tradicional d'Andorra

La tercera proposta del cicle 'Work on Andorra' s'ha centrat en una entrevista a la cuinera Patrícia Quillacq, gerent del restaurant Chez Jacques, que ha posat sobre la taula com la cultura gastronòmica representa els valors, la identitat i les tradicions d'una societat. La veu autoritzada de la reconeguda restauradora ha servit, doncs, per conversar al voltant de com els productes de proximitat i la cuina andorrana transmeten de generació en generació, i als visitants, el caràcter andorrà.