El president i el director de la CEA, Gerard Cadena i Iago Andreu. (Foto: Arxiu ANA)
Empresa

La CEA reclama finalitzar les pròrrogues forçoses dels contractes de lloguer en dos anys

La patronal adreça un paquet de mesures al Govern entre les quals hi figura la necessitat de posar en marxa de manera immediata una Batllia especialitzada en matèria d'habitatge

Andorra la Vella.- La Confederació Empresarial Andorrana (CEA) ha fet arribar aquest dilluns al matí al Govern i als grups parlamentaris un seguit de propostes en relació amb la problemàtica de l'habitatge. Una demanda que contempla fins a vuit accions i punts a considerar amb la voluntat de fer una aportació constructiva al debat general.

El president de la patronal Gerard Cadena, afirma que "la dificultat de part de la població per accedir a un habitatge a preu assequible és una qüestió social de primera magnitud, però també s'ha convertit en una qüestió de vital importància econòmica: per a la competitivitat i fins i tot la viabilitat mateixa de moltes empreses". En aquest sentit, afegeix que "les dificultats a les quals han de fer front les persones assalariades per tenir accés a un habitatge a un preu assequible té una repercussió directa en les possibilitats de moltes empreses per trobar personal i representa una pressió sobre els salaris".

Entre les diverses propostes presentades es demana definir un horitzó a mitjà termini per acabar amb la inseguretat jurídica que representa la intervenció per part dels poders públics. Així, es proposa la finalització de totes les pròrrogues forçoses dels contractes de lloguer residencial en un termini de dos anys.

"Tot i que la situació òptima hauria estat que aquesta intervenció no s'hagués produït mai, la retirada de la pròrroga forçosa no es pot dur a terme de manera immediata per tal d'evitar provocar un efecte pèndol que contribuiria a agreujar el problema en el curt termini", indica Cadena.

La CEA proposa a més, que durant aquest període de dos anys, els poders públics facin una radiografia clara del mercat de l'habitatge, dels seus preus reals i de l'evolució viscuda al llarg dels darrers anys. La CEA assegura que "sense dades clares i fiables esdevé especialment complicat implementar qualsevol tipus de política".

Més enllà del sistema de dades i d'indicadors, la CEA insisteix en la necessitat de crear un registre de la propietat immobiliària, que compleixi amb les garanties més estrictes de protecció de dades de caràcter personal i que permeti obtenir informació actualitzada i fidedigna sobre els immobles a tota persona que pugui acreditar un interès legítim.

De la mateixa manera, la patronal considera que cal posar en marxa de manera immediata una Batllia especialitzada en matèria d'habitatge, que dirimeixi els conflictes en aquesta matèria entre propietaris i llogaters de manera ràpida i eficient.

En línia amb propostes ja avançades anteriorment per la CEA, es demana la creació d'un parc d'habitatge públic a preu regulat, en règim de concessió a empreses privades, que estigui operatiu a finals del 2025. "Perquè per molt eficient que sigui el mercat de l'habitatge, per si sol no donarà resposta a tota la demanda existent de lloguer residencial a preu assequible. Per tant, part de l'oferta haurà de ser proveïda per la iniciativa publicoprivada, on l'administració posa a disposició el sòl i el sector privat es fa càrrec de la construcció i gestió dels immobles sota un règim de concessió", afirma Cadena.

També es demana que s'implementin mesures que incentivin l'entrada dels habitatges desocupats al mercat de lloguer residencial i el retorn a aquest mercat de part dels 2.700 habitatges d'ús turístic que -segons dades del ministeri de Presidència- hi ha en aquests moments al país. Els incentius, donant seguretat jurídica i garanties als propietaris, són l'única via efectiva per aconseguir que part dels habitatges d'ús turístic retornin al lloguer residencial.

De manera provisional, vist que la pròrroga forçosa dels contractes de lloguer continuarà encara dos anys i tenint en compte que actualment no es disposa de totes les dades necessàries, es proposa la regulació dels increments de la renda dels contractes de lloguer residencials per al 2024 que tracti de manera diferenciada els lloguers anteriors al 2019 -afectats per la pròrroga forçosa- i els posteriors.

En el primer cas -els lloguers anteriors- s'hauria de permetre un augment de la renda superior a l'IPC; mentre que en el segon cas -el dels lloguers més recents ja pactats amb un preu de mercat superior- n'hi hauria prou amb l'actualització de la renda que estigui prevista a la llei i al contracte.

El creixement poblacional i l'augment de l'oferta d'habitatge comporten altres reptes ja presents en l'agenda pública i privada: la mobilitat i la sostenibilitat. En aquest sentit, es reclama una planificació a llarg termini de les infraestructures i els equipaments que incorpori els increments futurs de població previstos.