Andorra la Vella.- L'IPC del 2023 ha quedat finalment fixat en el 4,6%. Així, un cop s'ha donat a conèixer la dada definitiva que ja va ser avançada pel departament d'Estadística del Govern la setmana passada, l'executiu ha procedit a tramitat el projecte de llei que ha de servir per incrementar els salaris que se situen entre el mínim i el mitjà amb aquest índex. Cal recordar, en aquest sentit, que el salari mínim ja va quedar determinat que s'augmenta aquest 2024 amb un 7% i que arriba així als 1.376,27 euros. El ministre portaveu, Guillem Casal, ha anunciat, en la roda de premsa posterior al consell de ministres, la dada definitiva de l'IPC i també la tramitació d'aquesta llei per la via d'urgència. En cas que no sigui aprovada abans de finals de mes s'aplicaria amb caràcter retroactiu, ha reiterat.

Amb aquest projecte de llei, ha afegit Casal, l'executiu plasma "la voluntat de regular els salaris" perquè el poder adquisitiu dels ciutadans no es vegi afectat per l'increment del cost de la vida i es fa a través d'aquesta fórmula, amb una decisió governamental, després que sindicats i patronal no hagin arribat a un acord.

De totes maneres, el treball perquè en el futur aquesta concertació entre empresaris i treballadors sigui possible continua i així, una disposició final de la llei determina que en el termini de sis mesos després de la seva entrada en vigor el Govern ha de presentar a la comissió legislativa d'Economia un estudi amb les propostes que serveixi per "enfortir el diàleg i la concertació" i evitar que novament hagi de ser el Govern el que fixi l'increment en el futur. D'aquesta manera, el portaveu de l'executiu ha reiterat la satisfacció perquè aquest any hi hagi hagut "un avenç significatiu", ja que patronal i sindicats han presentat les seves propostes i fins i tot han mantingut diferents trobades per mirar de tancar un acord. Segons Casal, això ja és "feina feta" de cara al futur i, per tant, s'espera que signifiqui unes "bones bases per al diàleg i la concertació social".

Des del Govern s'ha volgut destacar que l'IPC que ha quedat fixat a finals d'any suposa una "reducció important" respecte del que hi havia el primer trimestre de l'any i també del que hi havia a finals del 2022, quan va arribar al 7,2%.

Segons les dades fetes públiques aquest dimecres per Estadística, han contribuït a la davallada de l'IPC habitatge, aigua, gas, electricitat i altres combustibles, amb una disminució d'un punt i nou dècimes, situant-se al 4,7% arran, principalment, de l'estabilitat dels preus de l'electricitat enfront de l'augment al desembre anterior; esbarjo, espectacles i cultura, amb una disminució de dos punts i tres dècimes, situant-se al 3,7%, a causa de la disminució dels preus dels paquets turístics; i aliments i begudes no alcohòliques, que baixen cinc dècimes, situant-se al 8,7%, a conseqüència que l'augment dels preus del pa i cereals i de la llet, formatge i ous, que ha estat menys intens que el del desembre del 2022. En canvi, el principal grup que fa augmentar la inflació és transport, amb un augment d'un punt i tres dècimes, situant-se al -0,1%, arran principalment, al fet que el decreixement dels preus dels carburants i lubricants ha estat inferior al del mateix mes de l'any passat.