Vivim una època de trànsit en què els pilars que sostenien la societat (feina, família i religió) deixen de ser formes sòlides, permanents en el temps per convertir-se en elements líquids. Així Zigmunt Bauman descriu la “modernitat líquida” actual. Un estat social, el nostre, en què res és estable i tot es mou en el curt termini.

Si Bauman parla de societats líquides, J.Torralba introdueix un nou estat, el volàtil, el de la societat gasosa; una societat encara més inestable, caòtica i canviant. Un món en què tot és absolutament volàtil i en què hem generat noves necessitats i noves formes de consumir. Les necessitats de la ciutadania canvien en aquesta volatilitat. Els clients no entren per la porta a consumir només, els negocis entren a les llars a través de la tecnologia. Hem deixat d’anar als restaurants per viure l’experiència gastronòmica a casa. Els restaurants, en part, s’han convertit en alguns casos en naus o en baixos de locals on es cuina menjar per ser transportat amb bici o amb moto a les llars, consumim a través de portals web, ens formem des de casa, i un llarg etcètera.

I com vivim en una societat gasosa? No estem educats ni entrenats per viure en el moviment i menys en l’hiperacceleració. L’ésser humà se sent fràgil i vulnerable davant la incertesa i genera una societat malestant - ansietat, depressió, addiccions en són la simptomologia- amb una pèrdua de perspectiva que porta a viure un present precari, consumint més recursos dels que generem i buscant en l’estat la cobertura i la resolució dels problemes. Una societat que necessita anorar-se a la cerca de valors individuals i col·lectius per sostenir el canvi i que necessita d’un managment humanista en què el focus de la gestió en siguin les persones.

El camí cap als valors és un gran repte. Són actius estratègics que s’haurien de tenir en compte a l’hora de liderar qualsevol estratègia de canvi dins de les organitzacions, però malauradament en parlem poc i treballem poc sobre la prospecció dels valors personals i culturals de les entitats.