Dimecres 30 d'abril de 2025
|
10:12 H
La ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, i la directora de l'Institut Nacional de l'Habitatge, Marta Alberch, moments abans de la roda de premsa per informar de la situació del parc públic d'habitatges.
La ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, i la directora de l'Institut Nacional de l'Habitatge, Marta Alberch, moments abans de la roda de premsa per informar de la situació del parc públic d'habitatges. (Foto: M. F.)
La ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita  Marsol, i la directora de l'Institut Nacional de l'Habitatge, Marta  Alberch, durant la roda de premsa per informar de la situació  del parc públic d'habitatges.
La ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, i la directora de l'Institut Nacional de l'Habitatge, Marta Alberch, durant la roda de premsa per informar de la situació del parc públic d'habitatges. (Foto: M. F.)
Sector públic

Només un 15% de les sol·licituds d'inscripció al registre d'habitatges de preu assequible són favorables

Andorra la Vella

Andorra la Vella.- Un 15% de les 354 sol·licituds per registrar-se al registre del parc d'habitatges a preu assequible han estat, de moment, favorables, mentre que 73 resten pendents d'avaluació. El gran gruix, però, unes 156, han resultat desfavorables perquè les persones no compleixen els requisits establerts. Aquestes són algunes de les dades facilitades en la roda de premsa que han ofert aquest dimarts la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, i la directora de l'Institut Nacional de l'Habitatge, Marta Alberch, per informar de la situació del parc públic d'habitatges. També han detallat que entre les desfavorables, els principals motius són, amb un 27,8%, que les persones no destinen més del 30% al lloguer; un 22,2% perquè no complien els ingressos mínims demanats i un 19,2% perquè no compleixen els requisits de cinc anys de residència. De manera paral·lela a aquestes sol·licituds, l'executiu continua endavant amb les obres per tal de posar al mercat aquest any 68 pisos d'habitatges a preu assequible, el primer dels quals seran els quatre habitatges a l'edifici del carrer Verge de Canòlich de Sant Julià de Lòria.

D'aquesta manera, i entrant al detall del registre que es va obrir el 27 de març perquè les persones susceptibles d'ocupar un dels habitatges del parc públic es poguessin inscriure, des que va obrir fa sis mesos i fins al divendres passat, la xifra d'inscrits era de 354 persones, si bé Alberch ha manifestat que en els darrers temps estan notant un increment de demandes, és a dir, que tornen a notar "interès". D'aquest total 52 han estat favorables, és a dir, el 15%; 198 desfavorables (56%); hi ha hagut setze renúncies (5%); tretze han estat arxivades (3,7%); en dos casos s'ha registrat alguna incidència que la persona ha d'esmenar i altres 73 estan en valoració. Tenint en compte que hi ha aquesta xifra pendent de revisió, es calcula que a finals d'any el total de sol·licituds favorables poden estar en unes 70-80, segons Alberch, la qual cosa ha fet que Marsol hagi afirmat que s'està "en la bona línia", ja que la planificació que està fent l'executiu per posar pisos al mercat s'està adequant "amb les necessitats més urgents", ja que ha recordat que aquest any s'espera posar al mercat 68 pisos, quatre dels quals a Sant Julià, tal com s'ha esmentat; 27 al carrer de Tobira; 23 a Canillo i catorze a Roureda de Sansa. Marsol ha recordat que els criteris per inscriure's al cens són estrictes però que es tracta d'un reglament "viu" que pot ser objecte de canvis. De fet, ha remarcat que al mes d'agost es va obrir als joves, persones separades i aquells que vivien en pisos turístics i no ha descartat que hi pugui haver més canvis en el futur. "Anirem estudiant" possibles modificacions, ha destacat la titular d'Habitatge que ha avançat que algunes podrien ser per beneficiar les persones majors de 65 anys. També s'ha concretat que els que es van fer a l'agost han permès que una vintena de persones estiguin inscrites al registre.

Pel que fa a les resolucions desfavorables, tal com s'ha indicat, no destinar més del 30% al lloguer, els ingressos mínims i la residència són les causes d'exclusió més comunes. Per darrere hi ha amb un total de 29 (un 14,6%) superar els ingressos màxims; 25 (12,6%) no poder acreditar un contracte de lloguer i en altres set hi havia altres causes com deutes amb l'administració, no tenir una font d'ingressos o no residir de manera permanent a Andorra.

427 pisos públics fins al 2028

Durant la roda de premsa, la ministra d'Habitatge ha aprofitat per facilitar dades sobre el volum de pisos que conformaran el parc públic en els propers anys. Com s'ha esmentat aquest any se n'incorporaran 68; de cara a l'any que ve hi ha previst un total de 106 entre els 20 de l'edifici d'Encamp; els 70 d'Arinsal i els setze de la Font de Ferro. Ja el 2026 s'inclouran 95 unitats més: 44 de la Borda Nova; 48 a Ordino i tres a Doctor Palau. Pel que fa al 2027 i el 2028, se sumaran 143 més, entre els 33 del Pessebre; els 40 de la Borda Nova 2; els 30 del Cedre (el conveni del qual està molt a prop de ser signat entre el comú d'Andorra la Vella i el Govern) i els 40 tutelats de Sant Julià de Lòria. En aquest sentit, la ministra ha reivindicat que amb els 427 pisos que el Govern vol posar al mercat d'habitatge de lloguer a preu assequible es dona "resposta a les necessitats de la població de manera progressiva" prioritzant en un primer moment les famílies "amb més risc d'exclusió residencial".

Peticions per al Pas

Una altra de les informacions que han facilitat aquest dimarts Alberch i Marsol és que la convocatòria per adjudicar els pisos a la Solana del Pas de la Casa s'ha tancat amb dues unitats familiars (un de dues persones i una altra una persona) que han mostrat interès ferm en el període establert, després que hi hagués quatre famílies inscrites al registre. Tant la ministra com la responsable de l'INH han incidit que aquesta convocatòria no formava part del parc públic, ja que els pisos pertanyen al comú i ara, de fet, retornen a la corporació comunal. Marsol ha valorat aquesta xifra pel fet que "la gran majoria" de les persones compten amb contractes que saben que estan prorrogats i, per tant, estan tranquils, sabent que poden optar a altres convocatòries. També ha destacat que pot voler dir que la gent que ara com ara viu al Pas de la Casa té "força resolt el problema de l'habitatge". "Em sorprèn una mica", ha reconegut, però ha afegit que pot tenir una explicació en la pròrroga dels lloguers fins al 2027 i al fet també que "vulguem o no" la concentració de llocs de treball estan a Andorra la Vella o Escaldes-Engordany.

Sobre si es poden treure conclusions que els pisos allunyats dels nuclis principals poden ser menys atractius, Marsol ha manifestat que primer vol "esperar" perquè és prematur treure'n conclusions només amb l'experiència del Pas.

La ministra ha reivindicat la feina que està fent l'executiu i com certs compromisos adquirits ara fa tot just un any, com era començar a tenir dades reals sobre l'habitatge i crear el registre públic, ja s'estan fent. I quant a les dades ha manifestat que ara com ara només falten dos comuns per facilitar informació sobre els lloguers, unes xifres necessàries per establir el preu de referència dels lloguers del parc públic. Andorra la Vella ja ha començat a facilitar dades i Escaldes-Engordany ha reiterat en una reunió recent la voluntat de començar a fer-ho un cop es facin els ajustaments tècnics necessaris. De fet, aquesta dada hauria d'estar disponible per poder obrir la convocatòria de l'edifici de Verge de Canòlich, un edifici que estarà enllestit en quinze dies. Seran quatre pisos per a famílies i cap al mes de novembre el següent edifici al qual es podrà optar serà el de Tobira, ja que es calcula que en quinze dies puguin estar enllestits els treballs del carrer. A finals d'any s'obriran les convocatòries per als edificis de Canillo i Roureda de Sansa.

Marsol ha reivindicat que a banda d'aquestes mesures, el Govern treballa en altres que es recullen en la llei òmnibus. Precisament ha destacat que aquesta forma ha de servir per fer aflorar els pisos buits i poder cobrar l'impost sobre els habitatges buits. D'aquesta manera ha respost a preguntes dels mitjans sobre el fet que en sis mesos només s'havien cobrat 3.000 euros en concepte de pisos buits, segons unes dades publicades per Altaveu.

Notícies relacionades