Andorra la Vella.- La població jove, situada entre els 15 i 29 anys, és de 14.879 persones, el que representa un 17,9%, el valor més alt en termes absoluts des del 2010, i el segon més alt en termes relatius, segons ha publicat aquest dilluns el departament d'Estadística. La migració interna neta també ha viscut un augment de quasi el 100%, però preocupen les taxes matrimonials i de fecundació entre els joves, les quals se situen en el segon període més baix.
La població estimada d’Andorra, en data 31 de desembre de 2023, és d’un total de 85.101 persones. Quant a la població infantil, situada entre els 0 i els 14 anys, és de 9.946 infants, el que representa l’11,7% del total de la població andorrana. Cal destacar que la població infantil decreix, de mitjana, a un ritme d’un 1,1% anual durant els darrers 10 anys. Les xifres de la franja jove situada entre els 15 i 19 anys reflecteixen que la tendència de la taxa de creixement juvenil és positiva i, actualment, hi viuen 3.340 joves més al país que en l'any 2014. La recuperació en el nombre de joves també s'ha notat en les dades relatives, on des del 2014, el pes total de la franja ha augmentat en un 1,1%. En els darrers deu anys, l'estructura per edats de la joventut ha sofert algunes modificacions, tot i que, ara per ara, representen un pes similar on la franja de 25 a 29 anys són els més prominents amb el 38,4%. Si es compara amb les dades del 2010, el valor percentual se situa 3,1% per sota (41,5%).
Entre l’any 2014 i el 2023, els joves de nacionalitat andorrana han augmentat en 1.471 persones, mentre que els joves d’altres nacionalitats (en les que s’engloben tota la resta de nacionalitats presents a Andorra) han augmentat en 1.869 persones. L’any 2023, els joves andorrans representen el 61,5% del total dels joves (un decreixement de cinc punts percentuals respecte a l’any 2014), mentre que els joves estrangers representen el 38,5% restant. El col·lectiu jove de nacionalitat andorrana no ha parat de créixer des de l’any 2012, quan representava també un 61,5% del total de la població jove. L’any 2023, els joves andorrans sumaven 9.146 persones. Pel que fa a la població estrangera jove, en termes relatius, l’any 2012 va marcar el valor màxim (38,5%, 4.480 persones) que va disminuir fins a l’any 2016 (31,6%, 3.752 persones). Des de llavors i durant els següents cinc anys, es manté estable sobre el 33%. Aquests dos darrers anys creix fins a assolir novament el valor màxim (38,5%). En termes absoluts, aquest any 2023 s’ha registrat el nombre més gran de joves estrangers (5.733 persones).
Augment de quasi el 100% en la taxa de migració
En relació amb la taxa de migració interna neta, l'any 2023 s'ha situat en el 81,1%, presentant un augment del 99,1% respecte de l'any anterior. Cal aclarir que la dada de l’any 2020 és inusualment baixa a causa del fet que la població jove immigrant va disminuir un 30,7%. Les dades dels anys 2021 i 2022 van recuperar xifres d’abans de la pandèmia gràcies a l’increment de la població jove immigrant, que l'any 2023 ha augmentat un 56,4% respecte al 2022. Aquest fet combinat amb l’estancament de la població jove emigrant per a l’any 2023 ha fet que la taxa de migració interna neta pràcticament es dupliqui.
Menys matrimonis que fa deu anys
La taxa específica de nupcialitat, entesa com la proporció de la població juvenil que ha contret matrimoni en el darrer any respecte al total de la població juvenil, és un indicador de la formació de nuclis conjugals. L’evolució d’aquesta taxa en els darrers deu anys s’ha mantingut més o menys estable fins a l’any 2020, quan es va registrar la pitjor dada d'ençà que es tenen registres (9,1%). No obstant això, la taxa específica de nupcialitat el 2023 se situa en un 11,8%, la qual cosa suposa la tercera xifra més baixa des del 2012. La taxa específica de nupcialitat és significativament major en les dones que en els homes amb quasi una diferència del 6%. Aquesta diferència entre sexes es pot explicar, entre altres motius, pel fet que les dones d’entre 15 i 29 anys generalment contrauen matrimoni amb homes d’una franja d’edat superior.
Pel que fa a la taxa específica de fecunditat, s'ha situat en el 15,3% en l'any 2023, el segon valor més baix del període analitzat. Si es prenen les dades del 2014, es veu com les dones d'entre 15-29 anys representaven una taxa de fecunditat de més del 30%, és a dir, el doble que en l'actualitat.
Més escolaritzacions a partir dels 17 anys
L’educació té una importància cabdal en el futur de la població jove i, especialment, en l’àmbit laboral. Hi ha una forta correlació entre l’assoliment de nivells educatius i les categories laborals que després s’aconseguiran o els ingressos que es percebran en el mercat de treball. La taxa d’escolarització als 17 anys, un indicador que mostra els joves que continuen la seva formació acadèmica més enllà de l'ensenyança obligatòria, expressa que en el darrer curs acadèmic ha augmentat en un 3,7% respecte al curs anterior, i se situa en el 80,1%, que és el valor màxim d'aquesta sèrie històrica.
Quant al sexe, en el curs acadèmic 2023/2024, els homes de 17 anys mostren un grau d’escolarització menor (76,4%) al de les dones (80,1%). Aquestes dades continuen amb la tendència dels últims 10 anys, on l’escolarització femenina es manté sempre superior a la masculina, a excepció dels cursos 2016/2017 i 2021/2022, en els quals la taxa dels homes escolaritzats de 17 anys superava la de les dones en 4,4 i 1,8 punts percentuals, respectivament.
Respecte a la idoneïtat dels alumnes a l’últim curs de l’educació secundària obligatòria (ESO) i del batxillerat, entesa com el total d’alumnes de 15 anys d’entre tots els alumnes matriculats al quart curs d’ESO i el total d’alumnes de 17 anys matriculats al segon curs de batxillerat entre tots els alumnes matriculats en aquest curs, respectivament, aquestes taxes pel curs acadèmic 2023/2024 se situen en un 44,3% i un 41,3%, respectivament. Això vol dir que menys de la meitat dels alumnes matriculats a quart d’ESO i a segon de batxillerat es troben en l’edat idònia d’aquests cursos acadèmics. Si observem les variacions respecte al curs anterior, la taxa pels alumnes idonis a quart d’ESO disminueix 0,1 punts percentuals, mentre que pels alumnes de segon de batxillerat la taxa d’idoneïtat disminueix 4,3 punts percentuals.
Un de cada tres joves treballen
La taxa d’activitat juvenil, se situa, per a l’any 2023, en un 52,6%, presentant una disminució del 4% en comparació a l’any anterior, quan la taxa va ser la més alta des del 2014 (56,6%). L’evolució d’aquest indicador durant els darrers cinc anys presenta una mitjana d’un 53,4%. Pel que fa a la taxa d'ocupació en la franja dels 15 als 24 anys, s'ha situat en el 31,6% per l'any 2024, és a dir, un de cada tres joves es troba ocupat. Respecte a l’any 2019, la taxa ha augmentat 2,4 punts percentuals, un 8,2%. La taxa d’ocupació juvenil de l’any 2023 és la segona més alta de tot el període analitzat.
D'altra banda, la taxa de cobertura de l’atur (de 16 a 29 anys) se situa en l’any 2023 en un 1,2% segons les dades que s’obtenen del Servei d’Ocupació i del departament d’Afers Socials i Joventut. Aquest valor ha augmentat 0,1pp, un 8,4%, respecte al 2022 i disminueix 1,6pp, un 58%, respecte al de l’any 2014 (2,8%).
Les ajudes a l'habitatge van a l'alça
L'any 2023, el Govern va destinar uns 235.421,41 euros als ajuts a l'habitatge destinats al col·lectiu jove (menors de 30 anys), cosa que suposa el 6,7%. L'import monetari també correspon a l'ajut a l'habitatge flexibilitzat més l'ajut a l'habitatge de l'any 2022 prorrogat. La variació respecte a l'any anterior és positiva amb un 19,2%.
Segons les dades de l’enquesta de pressupostos familiars (EPF) de l’any 2023, el preu mitjà dels habitatges de lloguer és de 685,80 euros. Aquesta dada inclou només els habitatges que, durant l’any 2023, han estat llogats, independentment del temps de lloguer de l’habitatge, la seva grandària o altres atributs. No inclou els habitatges que es troben oferts al mercat actualment, encara sense llogar. La variació respecte al preu de l’any 2022 és d’un 8,1% més, mentre que la variació del quinquenni 2019-2023 és del 26,5%. La tendència en els darrers cinc anys és a l’alça.
Per calcular la despesa de lloguer dels habitatges s’ha tingut en compte els imports pagats en concepte de lloguer, excloent les despeses. Les xifres esmentades ajuden a entendre la mitjana general de lloguer al Principat d'Andorra.
Més esperança de vida i menys mortalitat
L’esperança de vida als 20 anys per l’any 2023 és de 64,6 anys. Aquesta xifra representa un augment de l’1,7% respecte al 2022. Pel que fa al sexe, l’esperança de vida dels homes als 20 anys ha estat de 62,1 anys, mentre que per a les dones ha estat de 66,9 anys. En ambdós casos s’han vist incrementats els valors de l’esperança de vida respecte a l’any anterior: els homes en un 1,5% i les dones en un 1,8%.
Pel que respecta a l'indicador de mortalitat específica, el nombre de defuncions de 15 a 29 anys per cada 10.000 habitants, per l’any 2023 se situa en un 0,7. Si s'examina l’històric dels darrers 10 anys, s’observa una oscil·lació del valor de l’indicador d’entre zero i tres fins a l’any 2020, mentre que en els següents dos anys va superar la xifra de tres morts per cada 10.000 habitants, i aquest darrer any 2023 ha tornat a disminuir per sota d'u. Si distingim entre homes i dones, la incidència de la mortalitat en edats joves és major en els homes (1,3) que en les dones (0). La mitjana del període 2014-2023 per als homes se situa en el 2,3, mentre que per les dones se situa en l’1,1.
Passant als accidents de trànsit, des de l’any 2010, el primer de què es tenen registres, l’any 2012 és l’únic en el qual s’ha registrat alguna defunció. D’aquesta manera la taxa de mortalitat específica els darrers 10 anys se situa sempre en un zero. Per culpa de la volatilitat de les dades, principalment a causa de les poques defuncions en accidents de trànsit en aquesta franja d’edat, es proposa el mateix indicador calculat amb la mitjana de defuncions dels darrers cinc anys, ja que així s’estabilitzen les xifres. En aquest cas, la taxa entre els anys 2014 i 2016 se situa al voltant del 5,1 i a partir del 2017 passa a ser sempre d’un zero.
La població electoral creix i la participació jove baixa
La població electoral jove per les eleccions generals de l’any 2023 va augmentar en un 50,5% respecte a les del 2009, equivalent a 1.626 persones més. Comparat amb les anteriors eleccions generals, les del 2019, hi va haver 358 persones més, equivalent a un 8%. Així doncs, l'indicador de participació electoral se situa en un 55,7% per les generals del 2023, un augment de l'1,9% respecte a les eleccions del 2019. Si s’observa l’històric d’eleccions generals, es veu una clara davallada en la participació electoral del jovent andorrà, exceptuant les eleccions generals de 2019 i 2023 quan remunta lleugerament. Si es compara la participació electoral de les últimes eleccions generals amb les generals del 2009, els joves han reduït la seva participació en un 3,6%. Destaca que, tot i que la població electoral creix any rere any, la tendència de la participació electoral és, en general, a la baixa.
Una altra manera d’avaluar la participació dels joves en la vida política del Principat és conèixer la seva implicació en les xarxes socials per publicar opinions de caràcter social o polític, així com l’ús que fan de pàgines web governamentals per a l’obtenció d’informació. En aquest aspecte, si es compara la informació obtinguda de l’enquesta d’ús de les tecnologies de la informació i comunicació en els anys 2017, 2019, 2021 i 2023, fins a l’any 2021 s’observa un evident augment en la participació dels joves, tant dels de 16 a 24 anys com dels de 25 a 34 anys. En canvi, les dades de l’última enquesta mostren una clara davallada en la participació dels joves en tots dos aspectes.
Quant a la participació mitjançant la publicació d’opinions de caràcter social o polític a les xarxes socials, els joves que es troben en totes dues franges d’edat han declarat fer-ne un ús molt similar, un 16,2% els de 25 a 34 anys, quan l’any 2021 va ser un 84%; i un 15,3% els de 16 a 24 anys (un 15,9% a l’any anterior). Pel que fa a l’ús d’internet per a formar part en consultes o votacions, els joves de 16 a 24 anys disminueixen la seva participació en el 2023 (7,6%) respecte a la del 2021 (18,2%), com també la disminueixen els joves de 25 a 34 anys que passen d’un 48,2% el 2021 a un 15,4% l’any 2023.
Majoria d'homes en internaments penitenciaris
Finalment, el 31 de desembre de 2023 hi havia 15 joves de 15 a 29 anys internats en centres penitenciaris, tres persones menys (16,7%) respecte a l’any anterior. Quant al sexe, el 100% dels internats joves d’aquest any són homes.