Andorra la Vella.- L’evolució del comerç internacional de béns i serveis a Andorra mostra les variacions del valor de les exportacions, les importacions i del total de transaccions respecte a les dades de l’any anterior. Aquesta evolució es mesura en termes corrents, valoració de les transaccions a preus de mercat, i en termes constants, valoració de les exportacions i importacions descomptant els efectes inflacionaris. En termes reals, s’observa que, per a l’any 2023, el valor de les exportacions s'incrementa un 12,8%, el de les importacions augmenta un 8,4% i, en conjunt, el comerç total de béns i serveis ascendeix un 10,7%. La diferència entre el valor de les exportacions i importacions ha generat un superàvit exterior a preus corrents de 418,7 milions d’euros més, un increment del 48,9% respecte a l’any passat, xifra molt superior a la dels anys anteriors impulsada per l’increment dels ingressos del sector turístic i serveis.

Pel que fa a l’evolució del comerç exterior a preus constants, és a dir, un cop eliminat l’efecte preus, s’observa un increment de les exportacions del 6,1%, les importacions han crescut un 2% i, en termes generals, el comerç s’ha incrementat un 4,2% durant l’any 2023. Finalment, el saldo de la balança comercial a preus constants per a l’any 2023 ha obtingut un superàvit de 345,8 milions d’euros, un increment del 40% respecte a l’any anterior.

Una de les peculiaritats de l’economia andorrana és que gran part dels superàvits exteriors que assoleix any rere any provenen de la millora de la balança de serveis, gràcies al fort increment dels ingressos provinents del turisme. Aquest flux d’entrada de diners serveixen per compensar l’adquisició de béns i serveis a l’exterior, sortides de diners, principalment originats per l’adquisició de mercaderies i carburants a països tercers. El rendiment de les exportacions a preus constants, és a dir, un cop eliminat l’efecte preus, calcula la diferència entre la taxa de creixement de les exportacions i la taxa de creixement de les importacions procedents de la resta del món. Aquesta relació permet veure quina de les dues variables s’incrementa més respecte a l’altra sense les interferències en les variacions dels preus. Un resultat superior a zero indica un creixement (en termes de variacions percentuals) més ràpid de les exportacions en comparació amb l’augment de les importacions durant el període de referència. En el cas d’Andorra, aquesta ràtio reflecteix una millora de la taxa de creixement de les exportacions respecte a les importacions en termes constants. L’any 2023 el rendiment s'ha incrementat un 4,1%, l’excel·lent moment que viu el sector turístic, amb el nombre de visitants marcant màxims històrics ha impulsat les exportacions de serveis molt per sobre de l’increment que han tingut les importacions. Els anys 2022, 2021 i 2020 les variacions han estat del -2,1%, un +8,2% i un -5,9%, respectivament.

Una altra forma de calcular els superàvits o dèficits comercials del comerç exterior és expressar la diferència en milions d’euros. L’objectiu d’aquest indicador, calculat també en termes constants per evitar interferències inflacionàries, és mesurar el desenvolupament del superàvit/dèficit de la balança de pagaments. Igual que en l’apartat anterior, s’observa un millor comportament de les exportacions de béns i serveis respecte a les importacions per a l’any 2023 amb una plusvàlua de 98,9 milions d’euros. En els anys anteriors, exceptuant el 2020, la resta han acabat amb un superàvit de 12,5 milions d’euros el 2022 i de 140,3 milions d’euros el 2021.

La taxa de cobertura és un coeficient entre importacions i exportacions que indica quin percentatge de les exportacions de béns i serveis queda cobert per les importacions.

Aquesta proporció permet mesurar la salut econòmica del país. Una taxa elevada dona senyals d’un sector exterior fort, en canvi, una taxa baixa pot assenyalar problemes amb la balança comercial. Aquest indicador també influeix en l’atracció d’inversió estrangera i en la competitivitat del país, a més de ser de gran utilitat per determinar l’entrada de divises de la resta del món cap al país a través de les exportacions per compensar la sortida que generen les importacions. En el cas d’Andorra, el valor de les exportacions ha estat superior als béns que s’han adquirit de l’exterior i com a resultat s’ha obtingut un superàvit en la balança de pagaments en tots els períodes. El percentatge de cobertura per a l’any 2023 va ser de 116,7%, la millor dada si ho comparem amb els anys anteriors.

D'altra banda, la balança comercial normalitzada és el resultat entre el saldo de la balança comercial (valor total de les exportacions menys el valor total de les importacions), dividit per la suma del comerç total. El resultat mostra el pes del superàvit (si és positiu) o del dèficit (si és negatiu) respecte del total del comerç de béns i serveis de l’economia. En el cas d’Andorra, el valor positiu d’aquesta ràtio va en consonància amb el superàvit comercial que mostren els altres indicadors. Es tradueix en un superàvit del sector exterior per a l’any 2023 del 7,7% respecte del comerç internacional total de béns i serveis, xifra que supera lleugerament les dades prepandèmiques.

Les exportacions totals respecte del PIB mostren la dependència dels productors nacionals respecte dels mercats estrangers i proporcionen un bon indicador sobre la vulnerabilitat a xocs externs que poden afectar l’economia. Per la banda de les importacions, un pes elevat de l’entrada de mercaderies i serveis al país pot interpretar-se com una dependència excessiva de l’exterior.

Per la seva versatilitat i múltiples lectures, és un dels indicadors més utilitzats. Cal destacar que les economies més grans tendeixen a mostrar ràtios més baixes, ja que la demanda interna de les seves economies té un pes molt més important al PIB. Tot al contrari que les economies més reduïdes, que tendeixen a ser més especialitzades i dependents del sector exterior. Aquest últim seria el cas d’Andorra, on el valor de les exportacions i importacions de béns i serveis respecte del PIB representa un 83,7% i un 71,8%, respectivament, per a l’any 2023. En els anys 2022, 2021 i 2020, el percentatge d’exportacions va representar un 80,9%, un 73,6% i un 63,7%, i en el mateix període el percentatge d’importacions va ascendir a un 72,2%, un 64,5% i un 59,7%, respectivament.

D'altra banda, l’índex d’obertura econòmica mesura el grau d’obertura d’un país, considerant el seu comerç exterior en relació amb el conjunt de la seva activitat econòmica global. Aquest indicador també s’utilitza per mesurar la diferència entre l’activitat econòmica dedicada al mercat intern i l’orientada al comerç exterior. Aquesta informació permet avaluar el grau d’obertura i dependència del país respecte a la resta del món, ja que les transaccions de mercaderies o serveis tant d’entrada com de sortida acaben incidint en la riquesa que genera el país. Com més alt és el valor de l’índex, més alt serà el valor del comerç total respecte del producte interior brut i més dependència del sector exterior tindrà l’economia.

En el cas d’Andorra, l’índex d’obertura econòmica mostra una clara dependència de l’exterior, on el volum d’exportacions i importacions de l’economia és superior a la producció global del país. Aquest percentatge l’any 2023 se situa en un 155,5%, xifra superior a la dels anys 2022 (153,1%) i 2021 (138%).

Durant el 2023, el pes de la balança comercial de béns i serveis respecte del PIB ha representat un saldo positiu del 12%. Aquesta dada ha millorat respecte al 2022 (8,8%) i al 2021 (9,1%). Aquesta ràtio quantifica com n’és d’important la balança comercial (superàvit o dèficit) respecte del producte interior brut d’una economia. Quan un país té un superàvit comercial, el valor del paràmetre s’interpreta com el percentatge de riquesa que aporta el comerç exterior sobre el total de l’economia. En el cas contrari, el dèficit comercial (signe negatiu) s’interpreta com la part de la riquesa que serà necessària per cobrir el dèficit comercial.

La inversió estrangera directa (IED) representa un dels pilars de la cooperació internacional entre economies. La creació de vincles econòmics entre les diverses parts (individus, empreses i governs) al llarg del temps fomenta el desenvolupament, l’intercanvi de coneixements i constitueix una nova forma de finançament. Qualsevol país pot ser receptor d’inversió (entrada de capitals a l’economia) o emissor d’inversió (capitals enviats a altres països), fet que accentua la interdependència entre països i augmenta els intercanvis de mercaderies, capitals i tecnologia. Si es comparen aquestes dades respecte del PIB, s’observa que l’entrada de capitals de l’exterior ha estat molt superior a la inversió enviada a l’exterior en tots els períodes. El 2023, la IED entrant va representar un 7,3% respecte del PIB, en canvi, la sortint va suposar el 5,9%. S’ha de destacar que aquesta dada no representa l’aportació de la IED al producte interior brut del país, sinó que el seu objectiu és mesurar i comparar dos variables que tenen un grau de correlació elevat, ja que, com més alt és el valor de la inversió forana, més gran serà el seu impacte en la riquesa del país.

Des del punt de vista de la inversió neta, diferència entre la IED entrant i la sortint, s’observa que Andorra ha estat un país netament receptor d’inversió. Durant l’any 2023 la xifra va superar lleugerament els cinquanta milions d’euros, dada que equival a l'1,4% del PIB, valors inferiors als dels exercicis anterior.

El comerç exterior per càpita és la relació de les exportacions o importacions totals de béns i serveis respecte del conjunt total de la població. Aquesta dada permet mesurar quina serà la necessitat importadora (entrada de béns i serveis) de cada persona resident al país i la capacitat exportadora (de generar o cobrir la demanda exterior). S’observa que cada any el valor de les exportacions per habitant ha estat superior a les necessitats de béns i serveis del país, dada que també es reflecteix en el superàvit de la balança comercial del país. Els increments del valor el 2023 de les exportacions i de les importacions han permès assolir els valors per càpita més elevats de la sèrie, amb un valor de 34.436 euros per persona les exportacions i de 29.516 euros les importacions. En els últims cinc anys ambdues variables han experimentat un increment significatiu situant les exportacions per càpita amb un increment del 28% respecte a l’any 2019. En el mateix període les importacions per càpita han crescut un 26%.