Dilluns 10 de febrer de 2025
|
17:30 H
Opinió

Diari de la ruta aranzelària de l’administració Trump

El meu assistent virtual més recent (suportat pel model O-AI 4o Tasques), té la instrucció de resumir-me, cada dia a les 8 h, qualsevol decisió de l'administració Trump relacionada amb l'estratègia en aranzels.

El passat 23 de gener de 2025, l'administració del president Donald Trump va prendre les següents mesures relacionades amb aranzels:

• Amenaça d'aranzels del 25 % a Mèxic i el Canadà: El president Trump va anunciar que planeja imposar aranzels del 25 % a les importacions de Mèxic i el Canadà a partir de l'1 de febrer de 2025, citant preocupacions sobre la immigració il·legal i el trànsit de fentanil. Associated Press

• Advertiment a empreses globals. “Make your product in America or pay tariffs”: En una declaració dirigida a líders empresarials internacionals, Trump va instar que les empreses manufacturin els seus productes als Estats Units per a evitar aranzels d'importació i beneficiar-se de taxes impositives més baixes. Va advertir que aquelles que triïn produir a l'estranger enfrontaran aranzels, amb l'objectiu d'enfortir l'economia estatunidenca i reduir el deute nacional. Reuters

• Reaccions internacionals: El director general de l'Organització Mundial del Comerç va advertir que les guerres comercials resultants de les amenaces aranzelàries dels Estats Units podrien tenir conseqüències catastròfiques per al creixement global, instant els països a abstenir-se de represàlies. Reuters

Aquestes accions reflecteixen l'estratègia de l'administració Trump d'utilitzar els aranzels com a eina per a promoure la producció nacional i abordar preocupacions de seguretat nacional.

Observacions personals:

1. Absència de grans anuncis en matèria aranzelària (més enllà de l'enunciatiu). Seguim en aquesta línia favorable i constructiva d'evitar una onada d'aranzels massius des del dia u.

2. L'estratègia adoptada continua alineant-se amb l'enfocament de "negociar primer, implementar aranzels després", una aproximació que, des d'una perspectiva analítica, resulta significativament més favorable que l'enfocament alternatiu de "imposar aranzels primer i negociar posteriorment".

3. És important subratllar que l'estratègia aranzelària està intrínsecament vinculada a la promesa de reducció d'impostos per a les empreses estatunidenques, sent totes dues mesures inseparables. Qualsevol iniciativa legislativa que afecti el pressupost (com la retallada d'impostos a empreses) ha de satisfer un procés en el senat conegut com “reconciliation process”. Això respon a l'anomenada “Byrd Rule”, que estableix que el Senat no passarà cap iniciativa que tingui una afectació pressupostària a llarg termini. Donada la capacitat de les empreses per a reubicar el seu domicili fiscal amb relativa agilitat, un anunci de reducció d'impostos corporatius amb una vigència prolongada, com per exemple deu anys, ha d'anar necessàriament acompanyat de mesures compensatòries sòlides. En aquest context, es manifesta una paradoxa evident: la implementació d'aranzels seria ara un mecanisme indispensable per a garantir una política de reducció tributària empresarial. Irònic.