Andorra la Vella.- El Col·legi Oficial d’Enginyers d’Andorra i l'Associació de Contractistes d’Obres d’Andorra reclamen la necessitat de fer reserves del sòll. Així ho han demanat els màxims responsables de cada entitat durant les seves respectives compareixences en la comissió d’estudi per assegurar un creixement urbanístic sostenible. Des del col·legi d'enginyers argumenten que el sòl és un recurs escàs i que per fer una bona planificació urbanística a llarg termini cal fer reserves per tal de poder-hi fer equipaments necessaris, ja que si no es porten a terme aquestes reserves, "quan els necessitem ja no hi seran", ha comentat el vicepresident del Col·legi Oficial d’Enginyers d’Andorra, José Luis González Brunat. Des de l'Associació de Contractistes d’Obres d’Andorra també s'han mostrat en aquesta línia. El president de l’Associació de Contractistes d’Obres d’Andorra, Miquel Àngel Armengol Bosch, ha declarat que s'ha de "definir quina Andorra volem per a demà i quins equipaments han d'anar lligats amb això i reservar aquestes zones".

"Una planificació urbanística és clau, el sòl és el recurs més escàs que tenim, per tant, la planificació és molt important", ha asseverat el president del Col·legi Oficial d’Enginyers d’Andorra, Vicenç Jorge. Per aquest motiu des de l'entitat asseguren que la gestió del sòl s'ha de fer de forma "sensata", ha esmentat González. Els dos enginyers han detallat que una planificació urbanística consisteix a ordenar el territori amb infraestructures per millorar la qualitat de les persones. Tenint en compte el ritme de creixement que està experimentant el món, i Andorra, aquesta planificació implica "pensar a reservar espais" per aquells equipaments imprescindibles com poden ser hospitals, escoles o parcs. "Què passarà quan l'hospital es quedi petit?", ha reflexionat González, que ha afegit: "No ens queda més temps per fer aquesta reserva". El vicepresident, però, ha alertat que aquestes reserves no es poden fer si no es té un "escenari demogràfic clar". L'enginyer també ha avisat que quan no hi ha espais, el "mercat guanya en alçada com està passant a Manhattan".

Per aquesta raó, han demanat la necessitat de tenir plans sectorials que vagin més enllà dels creixements de les parròquies. En aquest sentit, han proposat que els estudis de càrrega s'analitzin des d'un punt de vista supraparroquial, un cop ja han estat elaborats pels comuns de cada parròquia. "És evident que cal elevar els estudis de càrrega de forma global perquè la conca hidrogràfica és global, la mobilitat és global i l'energia és internacional", ha manifestat Jorge. Per això han remarcat la importància de tenir un organisme que s'encarregui de supervisar i coordinar la reserva d'espais. "Hi ha d'haver una figura nacional que coordini les necessitats perquè els equipaments que seran necessaris els puguem tenir", ha relatat González.

L’Associació de Contractistes d’Obres d’Andorra (ACODA) ha recalcat la importància de tenir més abocadors de terres i pedres. Consideren que a cada parròquia n'hi hauria d'haver almenys un, ja que això permetria reduir els costos d'obra perquè "els camions no hauran de travessar el país i perdre dues hores de transport", però també es trauran "camions de la carretera, atès que l'abocador estarà més proper de les obres", ha descrit Armengol. Per aquest motiu ha declarat que és urgent fer reserves de sòl per equipaments necessaris com poden ser els abocadors. "Demanem una taula nacional que ens faci una reserva d'aquest sol", ha puntualitzat el president dels contractistes. Armengol ha detallat que la taula hauria d'estar constituïda per representants polítics tant dels comuns i del govern, com d'enginyers, arquitectes, membres de l'ACODA i d'altres sectors.

L'associació ha proposat també implementar un sistema de quotes per metre quadrat. Creuen que el govern ha de fer una fotografia dels habitants que hi ha d'haver residint en el país per tal "de marcar uns terminis i a partir d'aquí els comuns podran programar les seves quotes lliurement sempre que no superin el sostre total", ha justificat Armengol, que ha afegit: "Per molt que un comú vulgui fer créixer un 40% o un 200%, si la carretera general no emet els cotxes li serà difícil créixer això". Aquesta mesura consideren que podria ajudar a tenir un creixement més sostenible. De la mateixa manera, admeten que això seria beneficiós pel sector perquè els aportaria "seguretat jurídica i estabilitat en el sector perquè tindrem una visió a cinc anys vista", ha comentat Armengol.