Andorra la Vella.- Un 3% de les incidències registrades per l'agència de ciberseguretat van ser greus l'any passat, la qual cosa significa en xifres absolutes 47. Així ho ha posat en relleu el secretari d'Estat de Transformació Digital i Telecomunicacions, Marc Rossell, en la compareixença al davant de la comissió legislativa de Justícia, Interior i Afers Institucionals, on ha fet repàs de les accions dutes a terme el 2024 en el marc de l'estratègia de transformació digital i dels objectius per al 2025. Rossell ha subratllat el fet que "incidències sempre n'hi ha, a Andorra i altres països" però ha volgut emfasitzar que cap hagi estat molt greu. D'altra banda, ha anunciat que aquest 2025 es treballarà perquè els tràmits d'Immigració es puguin fer digitalment i també per implementar la cartera digital, és a dir, que certs documents personals estiguin al mòbil dels ciutadans. També ha manifestat que es vol que certes ambaixades puguin emetre documents com ara passaports.

D'aquesta manera, entrant al detall de les incidències, Rossell ha detallat davant els consellers generals que l'Agència Nacional de Ciberseguretat ha registrat el 2024 1.537 incidències, la qual cosa representa un increment important respecte del 2023. Ha subratllat que no hi hagi hagut incidents molt greus i ha detallat que els greus són aquells que "han pogut afectar algun servei" però que això "no vol dir que hagin tingut repercussió molt gran en el territori", segons ha detallat a preguntes del conseller general socialdemòcrata Pere Baró. Altres dades facilitades pel secretari d'Estat de Transformació Digital evidencien que quant a les credencials filtrades aquest mes de gener n'hi ha hagut 1.216 i que el mes en què més hi va haver el 2024 va ser el desembre, amb 3.272. Valorant aquestes xifres, ha manifestat que “hi ha més sensibilització” per part de les empreses per reportar els incidents a l'agència de ciberseguretat i ha concretat que el 2024 es van monitorar 111 entitats.

Pel que fa als objectius per a aquest any, ha posat en relleu que les línies de treball ja estan endegades i que per exemple en el cas dels tràmits d'Immigració perquè puguin fer-se de manera digital es farà una licitació per "analitzar tots els processos" per poder "implementar una solució tecnològica" perquè aquestes gestions es puguin fer "al màxim possible" telemàticament. Ara es treballa amb el departament d'Immigració i la voluntat és que durant aquest any ja hi hagi avenços en aquest sentit. També aquest any es vol començar a implementar la cartera digital, és a dir, que els ciutadans puguin tenir documents personals al mòbil. De fet, ja s'està en fase de proves i la idea és que ja hi hagi els primers documents intrduïts, que tinguin força "usabilitat per part dels ciutadans". Rossell ha definit aquest projecte com "d'engrescador" tenint en compte que simbolitza de manera molt clara la transformació digital que es busca i ha remarcat que permetrà també incidir en la doble autentificació que ara ja existeix a la seu electrònica. Els ciutadans rebran un "'push'" per verificar que realment volen compartir la dada i a més es donaran "altres funcionalitats interessants". La idea, ha manifestat el responsable de Transformació Digital, és que hi pugui haver documents com la targeta de la CASS, el permís de conduir, carnets com el de pescador o caçador, el passaport o carnets professionals.

I també aquest any és previst que les ambaixades puguin començar a emetre passaports un cop s'ha trobat la solució tecnològica per poder fer les fotografies, una mena de "maletes" per poder fotografiar la persona i "generar el passaport". Ara es treballa amb Afers Exteriors per veure a quines delegacions diplomàtiques s'implementa amb la voluntat que sigui una realitat aquest 2025.

Durant la compareixença, Rossell ha recordat que l'estratègia de transformació digital que marca els objectius fins al 2030 centra les accions en quatre eixos: administració pública, empreses, infraestructures i ciutadans i drets digitals. En aquest sentit, ha fet un "balanç molt satisfactori" dels objectius assolits el 2024, en què s'ha estat molt "centrat en els ciutadans i les empreses" i ha incidit en el fet que aquest serà l'eix fonamental el 2025 en què es continuarà "simplificant l'administració" i orientant els programes d'ajudes a les empreses en funció de les seves necessitats, per la qual cosa s'inclourà també la intel·ligència artificial. Entre els objectius hi ha per exemple que el 90% dels ciutadans tinguin un certificat digital el 2030. Ara el percentatge és del 47% que el tenen en vigor, ja que n'hi ha 38.304, un 8% més que el 2023. 33.969 són de persones físiques; 2.420 d'empreses i 1.915 d'administracions.

Rossell també ha incidit en la capacitació i la conscienciació i ha recordat l'impuls al centre per al benestar digital, que permetrà coordinar la feina que ja es duu a terme en qüestions com el ciberassetjament, segons ha respost a preguntes de la consellera general demòcrata Carolina Puig. I ha afegit a preguntes de la presidenta suplent del mateix grup parlamentari, Maria Martisella, que no només farà prevenció sinó "capacitació, formació i assessorament".