Andorra la Vella.- L'Institut Nacional de l'Habitatge (INH) ha confirmat que des de l'abril del 2024 s'han adjudicat un total de 51 habitatges de lloguer a preu assequible (un al Pas de la Casa, quatre a l'avinguda de Verge de Canòlich, 19 a Sant Joan de Caselles i 27 a l'edifici Tobira d'Andorra la Vella). Unes dades que s'han valorat molt positivament, ja que de les 751 sol·licituds, un 23% han estat favorables i han acabat accedit als pisos del parc públic. Tanmateix, també hi ha hagut 42 renúncies, on el gran gruix ha estat als pisos de l'antic hotel Pellicer de Canillo amb 34, mentre que a Andorra la Vella i Sant Julià de Lòria se n'han registrat quatre en cada edifici. "Tenim un 25% de renúncies entre les 162 resolucions favorables. Sí que és cert que a tots els edificis hi ha hagut, però amb tan poques dades com ara no podem fer extreure un motiu principal de renúncia" ha assenyalat la directora de l'INH, Marta Alberch, revelant que quatre d'aquestes han estat per la trobada d'un altre pis en el mercat. Així doncs, també s'han presentat les dades segmentades, on s'ha destacat que "és una fotografia de la societat andorrana actual".

La situació dels pisos a Sant Joan de Caselles alerta, però no es pot obtenir cap motiu prioritari per davant d'altres, ni tan sols que sigui un edifici a la vall de l'Orient. Són molts els demandants que volen viure en les parròquies centrals, però Alberch ha esmentat que s'estableix una puntuació per a cada cas segons la idoneïtat de l'habitatge al qual s'aplica quan s'aprova la sol·licitud, on es valora molt favorablement ser veí de la mateixa parròquia. A més, hi ha quatre habitatges pendents d'assignació, tres d'ells per possibles renúncies i un per manca de resolució en un recurs entrat. "Les renúncies passen a tot arreu, no és una casuística aïllada d'Andorra" ha expressat durant la presentació, posant d'exemple alguns casos a Madrid o a Cork (Irlanda). Si bé aquestes han estat per motius diversos, sobta que divuit han estat de joves, nou de famílies monoparentals, i set de gent gran i d'altres franges. Cal recordar que els sol·licitants estan penalitzats i no podran tornar a accedir-hi en un any. S'ha de tenir en compte, però, que hi ha hagut 22 baixes (14%) per incompliment de requisits o no s'han presentat a una segona oferta pública, entre altres.

Pel que fa a les sol·licituds, entrant al detall, s'han rebut un total de 751 s'estima que una cinquantena per mes, de les quals el 23% (162) hi han estat favorables, mentre que el 53% (374) han estat desfavorables, un 8% (56) desestimades, un 8% (54) arxivades, un 2% (2) amb alguna incidència i un 14% (100) que encara estan pendents de valoració per manca d'algun requisit. Les xifres de les peticions favorables han anat creixent a mesura que s'han introduït els canvis en el reglament. De fet, l'agost del 2024 només hi havia el 9%, mostrant així un augment del 14% el juliol del 2025. "El fet de tenir tota aquesta informació ens permet veure els perfils de les persones sol·licitants i, en cas de les sol·licituds desfavorables, veure el perquè i proposar canvis com ja s'ha fet" ha expressat Alberch. Segons s'ha presentat, el motiu més recurrent de rebuig de la sol·licitud és la no disposició dels ingressos mínims establerts (33%), seguit de no haver de destinar més del 30% dels ingressos al seu lloguer net (30%), no tenir més de cinc anys residits al país (18%) i superar els ingressos màxims establerts (15%).

Alberch també ha destacat que en la darrera Comissió nacional de l'habitatge ja es van presentar la voluntat d'efectuar alguns canvis en el reglament, tot i que la decisió final s'haurà de prendre des del Govern. "No sé si serà en un temps més curt o més llarg, però segurament n'hi haurà. Estem en contacte contínuament, analitzant el reglament i tenim propostes que en algun moment s'efectuarà" ha destacat. En aquest sentit, la directora de l'INH ha recordat que el reglament ha de ser "viu" i ha de poder adaptar-se als canvis de les situacions de la població.

Segons s'ha revelat, les dades recollides són un reflex de la societat actual. El 55% dels sol·licitants corresponen a la franja de 36 a 64 anys, seguida dels joves fins a 35 anys amb el 25% i dels majors de 65 anys amb el 20%. Ara bé, són percentatges que canvien amb els perfils dels favorables on els joves pugen fins al 37% i els majors de 36 anys fins als 65 anys baixen fins al 44%. Uns canvis que es deuen al fet que alguns joves no han de complir certs requisits, com ara la destinació del 30% dels ingressos al lloguer. Les necessitats més presentades dels adjudicataris són el contracte de lloguer (27%), la voluntat d'emancipar-se (25%) o estar compartint pis (20%), mentre que regnen les famílies monoparentals amb un 46%, seguides dels joves amb el 28%. Amb tot, els perfils favorables demostren que, generalment, els sol·licitants conviuen amb màxim tres persones per unitat familiar. Si se segmenta per nacionalitats, l'andorrana és la més present amb un 40%, seguida de l'espanyola, la portuguesa i altres nacionalitats amb un 20% cadascuna.

Encara resten 48 persones pendents d'adjudicació, les quals podran optar a la convocatòria dels catorze habitatges de Roureda de Sansa a Andorra la Vella, que es preveu que s'efectuï a partir del mes de setembre d'enguany. No obstant això, quedaran 152 nous habitatges de lloguer a preu assequible, concretament a l'antic hotel Hermus d'Encamp (20), l'edifici de Ribasol a Arinsal (70), l'edifici de la Font de Ferro de Sant Julià de Lòria (14) i el bloc A d'Ordino (25). Aquests es preveuen que es comencin a convocar durant el quart trimestre del 2025, tot i que dependrà de la finalització de les obres o altres motius diversos, així que no es descarta que alguns s'adjudiquin durant l'inici del 2026.

Finalment, Alberch ha al·legat que moltes persones no s'inscriuen perquè tenen la pròrroga del lloguer fins a l'any 2027, on l'executiu preveu descongelar els preus del mercat. "A mesura que entrin edificis, es preveu que la situació canviï molt. Si es mantingués aquest 27% de persones que necessiten l'habitatge, significaria que els pisos buits acabaran entrant al mercat lliure de nou, tot i que no té perquè al de lloguer, però ajudarà a destensionar la situació" ha reflexionat.

40 persones en llista d'espera per als pisos de protecció pública

Actualment, una quarantena de persones es troben en llista d'espera per poder accedir als pisos de protecció pública del Govern, on Alberch ha confirmat que algunes de les sol·licituds desfavorables per a l'habitatge de lloguer a preu assequible, que han estat desestimades que no arriben als ingressos mínims, han entrat dins d'aquesta llista. "Els hem ofert la possibilitat que s'inscriguin, tot i que hem recordat que ara mateix no tenim pisos disponibles, però que hi seran" ha puntualitzat.