Prada de Conflent.- El secretari d’Estat d’Economia, Treball i Habitatge, Jordi Puy, ha exposat com el Govern afronta des d’una perspectiva transversal el repte de l’habitatge. Ho ha fet aquest migdia a Prada de Conflent (França), on se celebra la 38a Diada Andorrana de la 57a edició de la Universitat Catalana d’Estiu, organitzada per la Societat Andorra de Ciències i que gira entorn a la situació de l’habitatge a Andorra.

Durant la seva intervenció, Puy ha donat detalls sobre noves iniciatives per afrontar el repte de l’habitatge. En l’horitzó immediat, s’impulsarà un nou programa d’avals per a la compra del primer habitatge que s’està acabant de negociar amb els bancs, un programa de lloguer garantit per a propietaris que lloguin a preus assequibles, i incentius per a la construcció d’habitatges destinats al lloguer.

Aquest darrer preveu estímuls econòmics, fiscals i urbanístics per als propietaris que construeixin per al lloguer. "Som uns ferms defensors de la col·laboració publicoprivada com a instrument per afrontar els reptes, com l’habitatge, a llarg termini i amb caràcter estructural", ha exposat Puy. Aquest programa excepcional i limitat en el temps mentre hi hagi l’actual necessitat d’habitatges de lloguer, contemplarà un finançament privilegiat de l’Euribor + 0% per a la promoció d’aquells edificis destinats a lloguer per un llarg termini i que, almenys, una bona part dels habitatges siguin de preu assequible. La iniciativa preveu estímuls com exempcions de taxes i impostos derivats de l’activitat econòmica constructiva i dels beneficis del lloguer assequible, reduccions al 0% de la cessió econòmica urbanística o, entre d’altres estímuls constructius, la possibilitat de combinar la construcció d’habitatges amb l’activitat de coliving.

Puy ha posat l’accent en els pilars de la política d’habitatge del Govern, a partir de la mesura d’impacte que obliga a congelar fins al 2027 la gran majoria dels contractes de lloguer del país. En primer lloc, ha subratllat que el parc públic d’habitatge de lloguer assequible ja és una realitat, i ha destacat la inversió en 3 anys (entre 2024 i 2026) de més de 75 milions en la creació i consolidació d’un parc que permetrà posar al mercat 500 pisos.

D’altra banda, ha esmentat les grans mesures que preveu la Llei del creixement sostenible i el dret a l’habitatge, com la limitació a la inversió estrangera immobiliària, la suspensió de noves llicències d’habitatges d’ús turístic (HUT) i la no renovació per aquells pisos turístics ubicats en comunitats de menys del 30% d’HUT, o la creació de nous recàrrecs impositius per gravar l’especulació immobiliària. També ha parlat, entre d’altres, sobre l’increment de l’impost als habitatges buits fins als 100€/m2 i sobre la mesura que preveu la cessió temporal dels pisos buits al Govern, que s’encarregarà del cobrament dels lloguers a favor del propietari. Malgrat que encara no ha entrat en vigor, Jordi Puy ha exposat que ja està produint l’efecte desitjat i un nombre important d’habitatges buits ja s’han mobilitzat cap al mercat de venda o de lloguer.

Durant la seva intervenció, el secretari d’Estat d’Economia, Treball i Habitatge ha detallat les xifres que corroboren la situació econòmica favorable que viu el país, així com els esforços del Govern per millorar la capacitat adquisitiva dels ciutadans. Ha posat com a exemples la gratuïtat del transport públic o l’increment sostingut del salari mínim que s’ha incrementat un 33% en els darrers sis anys, amb l’objectiu d’assolir el 60% del salari mitjà.

Puy ha posat també en valor el civisme i voluntat de diàleg dels diferents actors en matèria d’habitatge. A tall d’exemple, ha esmentat la baixa taxa de conflictivitat judicial (un 0,5% en relació amb els 25.000 contractes d’arrendament vigents al país) i de la reducció del termini de resolució dels conflictes relacionats amb aquesta matèria. Així, durant el 2024 es van produir 128 contenciosos judicials sobre els aproximadament 25.000 habitatges de lloguer del país amb un termini mitjà de resolució de 5 mesos, quan abans de la Llei 41/2022 de mesures de protecció, d’estímul del mercat i de governança en l’àmbit de l’habitatge, el termini mitjà fregava l’any.