Andorra la Vella.- La Confederació Empresarial Andorrana (CEA) xifra “la necessitat del parc d’habitatge a preu assequible en uns 1.300”, la qual cosa representarien “el 5% del parc d’habitatge de lloguer actual”.  I defensen que per poder assolir aquesta xifra “cal una col·laboració publicoprivada: Una fórmula en què l’administració pública -principalment els comuns- cedeixin terrenys públics a títol gratuït durant un període entre 30 i 50 anys per tal que els privats puguin construir promocions a preu regulat amb una rendibilitat moderada i amb una gestió privada posterior”.

El president de la CEA, Gerard Cadena, ha defensat aquesta mesura en una ponència a la 38a Diada andorrana a la 57a Universitat Catalana d’Estiu a Prada de Conflent, en la que també ha posat sobre la taula que a mesura que es disposi d’aquest parc públic, cal “planificar la desintervenció del mercat privat” i en aquest sentit alerta que “sembla difícil” que la retirada de totes les mesures es pugui produir “de manera ràpida i simultània sense que hi hagi un efecte rebot”. Per això defensa que hi hagi una “planificació de la desintervenció del mercat” començant a aplicar mesures en aquells habitatges que fa més temps que estan sotmesos a la pròrroga del lloguer “o que tenen la renda més desfasada amb relació als preus orientatius”. I posa l’accent en el fet que per poder disposar d’aquests preus cal que es tingui una “informació fiable sobre les rendes de lloguer del mercat d’habitatge”, una tasca que recorden que depèn dels comuns. També advoquen per estudiar i incentivar fórmules que “contribueixin a abaratir el preu de la construcció d’habitatges: com la construcció industrial” i incentivar l’adquisició del primer habitatge de compra, amb exoneracions d’impostos, crèdits tous i avals bancaris.

Des de la CEA també defensen que cal “una major coordinació” entre els diferents plans d’urbanisme de les parròquies, en els quals caldrà “afegir les reserves de sòl necessàries per a les promocions d’habitatge a lloguer assequible, unes promocions que s’hauran de repartir pel territori en funció de les necessitats, però també tenint en compte criteris de sostenibilitat i de mobilitat eficient”. En aquest sentit, detallen que segons els seus càlculs dels 1.325 habitatges que cal construir a preu assequible 393 haurien de ser a Andorra la Vella, 259 a Escaldes-Engordany, 183 a Encamp, 179 a Sant Julià de Lòria, 148 a la Massana, 83 a Ordino i 80 a Canillo. Finalment, consideren que cal que es duguin a terme els estudis de càrrega per tenir clar quin és el creixement demogràfic que pot assumir el país.

Propostes per millorar l’accés a l’habitatge dels joves

Al seu torn, el director del Fòrum Nacional de la Joventut d’Andorra, Anthony Francome, ha abordat en la seva intervenció les dificultats que tenen els joves per accedir a l’habitatge. I ha fet èmfasi en un aspecte: “No són només conseqüència de l’encariment generalitzat del mercat. Són el resultat d’una combinació de factors estructurals, institucionals i administratius que, junts, defineixen un entorn especialment hostil per a aquest grup d’edat”. En aquest sentit, ha posat en relleu que la precarietat laboral juga un paper fonamental, així com el context econòmic familiar i també el fet de pertànyer a certs col·lectius minoritaris com migrants o LGBTIQ+.

Quant a les propostes, ha posat en relleu, en primer lloc, que “és imprescindible reduir l’impacte de la precarietat laboral sobre l’accés a l’habitatge”. Així, advoca per flexibilitzar els criteris de solvència utilitzats per bancs i propietaris, valorant la capacitat econòmica sobre la base d’ingressos anuals i no només mensuals i també ha defensat els resultats dels avals públics. En segon lloc, ha esmentat que “cal crear una oferta estable i assequible amb reserva específica per a joves”. Una tercera mesura implicaria reformar els sistemes d’ajuts. Finalment, Francome defensa que cal una regulació que “estabilitzi l’oferta de llarga durada i redueixi la volatilitat estacional, limitant el lloguer turístic, establint una fiscalitat que desincentivi l’ús especulatiu i incentivant la mobilització d’habitatges buits”.

Classe social i accés a l’habitatge

En una altra intervenció el sociòleg Lluc Sasplugas ha posat en relleu arran de l'estudi sobre inclusió-exclusió a un habitatge digna a Andorra en relació amb les classes socials, que la meitat de la població activa està integrada, un quart precàriament i un altre quart exclosa d'un habitatge digne. I emfasitza que "es pot concloure que la classe social presenta una gradació clara: la burgesia té una forta inclusió plena i els proletaris presenten només un 34% de probabilitats de gaudir-ne, sent més sensibles als problemes econòmics però també residencials".

L’estat dels habitatges de Betània

Entre les ponències no presencials a la diada hi ha hagut la de mossèn Ramon Sàrries que ha abordat el projecte de Betània, un edifici impulsat per l'església a través d'una fundació i que es va dedicar a la venda. Un cop les obres van acabar, el 1996, van començar a sorgir diversos problemes alguns dels quals encara estan per resoldre. "Tot i les dificultats viscudes, i alguna encara pendent de resolució, el fet és que avui els pisos de Betània estan ocupats i hi viuen prop de setanta famílies", subratlla Sàrries.