Dissabte 23 d'agost de 2025
|
18:10 H
L'arquitecte, Antoni Pol, durant la seva ponència.
L'arquitecte, Antoni Pol, durant la seva ponència. (Foto: Àngels Mach)
Actualitat

Les grans diferències entre l'oferta i la demanda de l'habitatge poden agreujar la situació al país

Les contradiccions entre el mercat de luxe i il·limitat en un país de poca oferta com Andorra preveuen un futur negatiu per la vivenda

Prada de Conflent.- L'habitatge ha estat el tema central en la 38a Diada Andorrana a Prada de Conflent, on s'ha debatut sobre el mercat immobiliari, d'on ve i com continuarà la situació a Andorra, així com les seves possibles solucions. "El mercat immobiliari andorrà de l’habitatge està desequilibrat i ja no és capaç tot sol, de l’autoregulació per l’oferta i la demanda, de poder generar l’habitatge de primera residència a un preu assequible per tal que hi puguin accedir els residents al país" ha expressat l'arquitecte Antoni Pol durant la seva ponència. De fet, i recordant els 50 anys d'història que rodegen aquesta qüestió al país, ha mencionat que "el mercat és incapaç de resoldre per si sol la qüestió perquè les diferències entre l’oferta i la demanda són molt grans".

Entrant al detall, Pol ha explicat que el canvi de model econòmic tampoc afavoreix i fa que s'entri en diverses contradiccions, com ara voler desenvolupar-se amb un creixement il·limitat de l'economia i els serveis, on es requereix un increment de població per la necessitat de la mà d'obra, però volent-ho fer cap al sector de luxe amb atractius fiscals i qualitat residencial. "El mateix desenvolupament, deixat a l’autocontrol del lliure mercat, posa en risc de fallida per col·lapse, a l’objectiu mateix de desenvolupament, perquè no és sostenible" ha analitzat. També ha mencionat que les persones assalariades requerides per constituir aquest sistema provoca una manca d'accés directe a l'habitatge a preus assequibles per l'adquisició de dobles residències i la construcció de pisos de lux, així com als lloguers especulatius, als de fons d'inversió o als apartaments turístics entre altres. Tota aquesta problemàtica genera una entrecreuada entre l'escassa oferta que pot oferir Andorra i la gran demanda internacional, actualment il·limitada. "És un problema de competitivitat econòmica que és incapaç de resoldre sol i només ho intentarà, marginalment, quan hi hagi un interès econòmic" ha incidit, recordant que, en cas de donar-se, la situació derivarà en una crisi de producte (tant quantitativa com qualitativa) que farà que la demanda baixi, tot i que l'oferta arribi a augmentar. També ha parlat sobre la manca de competitivitat dels habitatges de lloguer a preu assequible, els quals ha mencionat que no tenen cert nivell quantitatiu, qualitatiu i econòmic per competir en el mercat lliure. "No es produeix habitatge de primer residència suficient i es redueix la seva existència per l'augment de les rendes, la inflació o la reconversió de l'oferta cap productes rendibles" ha explicat. A més, ha recordat com els preus s'han disparat per l'excés de la demanda sobre l'oferta dels residents, on s'ha d'ajustar la realitat i la demanda interior.

Aquests han estat aspectes en els quals ha concordat la professora, investigadora i traductora Fabiola Sofía Masegosa on, en la seva aportació no presencial, ha exposat que els preus actuals de compra estan entre els 4.000 i 7.500 euros per metre quadrat i el lloguer està entre 1.100 i 1.600 euros al mes, segons figura a l'informe d'Estadística del 2024. Això fa que un habitatge de 80 metres quadrats pugui arribar a tenir un preu d'entre 320.000 i 600.000 euros, tot i que pot arribar a pujar en zones com la vall central o Ordino. Aquesta "fase de tensió" en el que es troba el mercat immobiliari andorrà fa que hi hagi també diferències polítiques amb la implementació de mesures per intentar contenir la situació com la llei de mesures urgents, el programa d'ajudes al lloguer o la creació del registre d'habitatges buits, entre altres. En les enquestes d'opinió publica també es reflecteix un malestar creixent entre la població per les dificultats per accedir a un habitatge digne.

Per la seva banda, també en la seva aportació no presencial, i contraposant-se a les declaracions sobre que els allotjaments turístics estan agreujant la situació, el president de l'Associació d'Empreses d'Allotjament Turístic (AEAT), Álex Ruiz, ha recordat que un habitatge d'ús turístic (HUT) és un habitatge privat que es lloga de forma sencera ocasional o professionalment. A més, ha recordat que s'ha de complir requisits per a la seva autorització, mantenir unes obligacions i que existeix un programa de control i sancions. És tanta la regulació que ha aportat dades dels HUT registrats al país i segmentat per parròquies. El total és de 2642 amb Encamp (46%) i Canillo (43%) com a líders. També s'ha destacat que, arran de la Covid-19, es va incrementar la demanda per la privacitat, la presència d'espais de cuina, la proximitat amb les pistes o les rutes de senderisme i evitar haver de molestar als hostes d'un hotel. Això sí, s'ha recalcat que no són cap construcció especial, sinó apartaments d'ús residencial que compleixen els requisits per ser llogats als turistes amb una llicència, equipament mínim i regulació d'ús.

Pel que fa a les solucions proposades per l'arquitecte, aquestes passarien perquè les empreses i administracions amb assalariats puguin arribar a reservar o finançar un 25% dels habitatges de lloguer per cada quatre treballadors; destinar un 25% de les unitats de cada projecte al lloguer assequible amb preus regulats; crear un registre de l'habitatge de lloguer per tenir el control del destí i evitar reconversions; i regular i limitar el creixement urbà, entre altres.

D'altra banda, la presidenta del grup parlamentari d'Andorra Endavant, Carine Montaner, ha presentat un pla de deu punts per garantir l'habitatge al país. En concret, ha mencionat que s'hauria de poder crear comunitats per a la gent gran, adaptades amb construccions modulars que fomentin l'autonomia, combatin la soledat i millorin la qualitat de vida, així com la creació d'un parc públic d'habitatge assequible amb contractes de més de deu anys i introduint un sistema de meritocràcia per accedir-hi; o la diversificació de l'oferta per tipologia de pis i perfils. També es pretén donar impuls a la col·laboració publicoprivada amb cessió de terrenys de l'estat i construcció per part del sector privat que serà "un win-win", la unificació urbanística entre parròquies per harmonitzar la normativa i "parcel·lar en terrenys petits, autoritzar habitatges compactes i eliminar incoherències"; l'acompanyament als inversors estrangers com a incentiu perquè puguin posar els seus immobles per llogar i l'alliberament progressiu del mercat privat. Finalment, Montaner ha enumerat també la necessitat de l'aplicació immediata de les taxes sobre pisos buits perquè es reintrodueixin de forma voluntària al lliure mercat i, així, poder augmentar l'oferta; introduir la prohibició d'allotjar empreses de no residents en pisos residencials; i adaptar la normativa per reduir la parcel·lació i facilitar l'accés a la propietat.