Prada de Conflent.- El politòleg Albert Gomà ha alertat en la 38a Diada Andorrana a Prada de Conflent que la crisi de l’habitatge és només el símptoma visible d’un problema molt més profund i estructural: un model econòmic global que empobreix la productivitat i genera una dependència insostenible del deute, la liquiditat excessiva i els grans oligopolis tecnològics i industrials. “Som yonquis de la liquiditat i del deute”, ha afirmat. Segons Gomà, la falta d’oferta, l’especulació, la inversió estrangera o el creixement poblacional no són les causes reals de la crisi, sinó conseqüències d’un model que destrueix la productivitat a través de dues vies principals: la dominació dels oligopolis digitals nord-americans i la dependència massiva d’importacions industrials asiàtiques. Aquests oligopolis, com Nvidia, Google, Meta o Amazon, controlen mercats claus com els data centers, la publicitat digital o la mobilitat automatitzada, mentre que la digitalització i la globalització han creat una economia basada en professionals nòmades i autònoms, però amb escassetat creixent de mà d’obra i materials essencials per a la construcció. Això, sumat a la gran quantitat de liquiditat present al sistema financer europeu —que el 2022 va arribar als 4,7 bilions d’euros— sense una millora real de la productivitat, ha provocat desequilibris macroeconòmics que debiliten el poder adquisitiu i encareixen els costos dels habitatges.

Per revertir aquesta situació, Gomà ha proposat un canvi radical que passi per potenciar la productivitat real, basada en l’eficiència, la sostenibilitat i els valors del treball tècnic i artesanal. La solució passa per fomentar oficis especialitzats, la producció local i eficient, la reparació i un consum responsable i conscient, més enllà del consumisme desenfrenat. Així mateix, ha assenyalat la necessitat d’una cultura econòmica que prioritzés la creació de riquesa a través de millores tecnològiques i agrícoles, amb pràctiques regeneratives que millorin els sòls i augmentin la productivitat agrícola i ramadera, juntament amb una indústria d’alt valor afegit. En un context on la construcció pateix colls d’ampolla per l’escassetat de materials, mà d’obra qualificada i energia, i on la infraestructura elèctrica triga anys a ampliar-se, segons Gomà, cal apostar per una abundància creativa no consumista. Això implica deixar d’imprimir diners sense suport productiu i orientar el deute a inversions que realment millorin la productivitat. En definitiva, el politòleg ha insistit que, només canviant el model econòmic cap a un desenvolupament basat en la productivitat i no en la captació de capital i la immigració massiva, serà possible garantir un accés real i digne a l’habitatge per a tothom.

Un urbanisme al servei de les persones

També durant la tarda, en una intervenció no presencial, el Conseller de Transformació Digital, Sostenibilitat i Habitatge d'Andorra la Vella, Marc Torrent, ha defensat una estratègia comunal valenta i estructurada per abordar la crisi de l’habitatge des d’una perspectiva local però amb visió global. Torrent ha denunciat que el model econòmic basat en la captació de capital forà ha generat un mercat immobiliari inaccessible per a la població resident: “S’han construït cases de luxe i no llars per a la gent del país”. Davant aquesta realitat, ha apostat per un urbanisme al servei de les persones i per una coordinació estreta entre administracions per garantir el dret a un habitatge digne. Ha recordat que des del comú s'ha treballat amb un pla d’acció en tres horitzons —curt, mitjà i llarg termini— amb mesures com la creació d’una conselleria específica, programes de rehabilitació com el Reviu, ajudes puntuals per evitar impagaments i la promoció de lloguer assequible mitjançant col·laboracions publicoprivades. En paraules seves, el repte és que “les mesures d’emergència vagin acompanyades d’accions estructurals que garanteixin, avui i demà, l’accés a un habitatge digne per a tothom”.

Vinculació entre habitatge, patrimoni i sostenibilitat

La cònsol Major d’Ordino, Maria del Mar Coma, ha defensat també en una intervenció virtual que l’habitatge, més enllà de ser un dret i una necessitat, ha estat sempre lligat als canvis socials i familiars, així com a la preservació del patrimoni natural i paisatgístic de la parròquia, especialment a la vall de Riberamunt, on l’orografia ha impedit l’especulació i ha mantingut l’activitat agrícola i ramadera. Ha explicat que, després de la crisi del 2008, la demanda creixent d’habitatge i la construcció d’immobles d’alt estànding van posar en evidència la necessitat d’un nou enfocament urbanístic, fet que va portar a l’aprovació del POUP el 2024, un pla que busca ordenar el territori combinant el desenvolupament econòmic amb la protecció ambiental i limitant l’impacte urbanístic mitjançant la regulació de superfícies, alçades i la classificació de zones de creixement i protecció. Així mateix, ha posat èmfasi en la responsabilitat de les administracions per garantir l’accés just a l’habitatge, protegir l’entorn i gestionar els recursos naturals, ja que l’habitatge és inseparable del seu context físic, social i econòmic, que determina la qualitat de vida dels habitants.