Andorra la Vella.- La Cambra de Comerç, Indústria i Serveis (CCIS) ha presentat aquest dijous el seu informe econòmic del 2024, en un acte presidit pel president de l'ens, Josep Maria Mas, i el cap de Govern, Xavier Espot. L’informe constata que l’economia andorrana va créixer un 3,4% el 2024, superant els registres d’Espanya, França i la zona euro, i encadenant així quatre anys consecutius d’expansió. Es tracta de la taxa més alta des del 2016, si es deixa de banda l’efecte rebot de la pandèmia. El PIB per càpita també va avançar, tot i que es manté en nivells similars als de fa una dècada. Aquesta trajectòria expansiva es reflecteix en la majoria d’indicadors: el nombre d’assalariats i empreses va créixer, el flux de visitants va arribar als 9,6 milions —la xifra més alta des del 2008— i l’atur es va situar en mínims històrics amb una taxa d'1,5%, equiparant la xifra amb l'any 2023.

El dinamisme econòmic va tenir com a motors principals la construcció, la indústria i els serveis. La construcció va destacar pel fort impuls del mercat de l’habitatge i per l’augment de la inversió pública, que va assolir el màxim des del 2012. La indústria va consolidar la millora iniciada el 2023 gràcies a la moderació dels preus energètics, i el sector serveis, amb especial protagonisme de l’activitat financera i del turisme, va continuar sent un pilar fonamental. El sector bancari, en particular, va viure un any molt positiu, amb un increment del 7,3% dels beneficis i un augment del 23% en els recursos gestionats, situant-se en nivells de solvència superiors a la mitjana europea.

Perspectiva econòmica d'enguany

De cara al 2025, la Cambra preveu que el creixement continuarà però amb un ritme més moderat, afectat per les incerteses geopolítiques, la pressió sobre el mercat laboral i la manca d’habitatge assequible. Tot i això, els primers mesos de l’any han confirmat la tendència expansiva, amb un creixement del PIB del 2,6% en el primer trimestre i una evolució positiva de les importacions i les matriculacions de vehicles. L’única nota negativa és la caiguda d’excursionistes, que contrasta amb l’augment de turistes que pernocten i que contribueixen més directament a l’economia. "L’única nota discordant que cal remarcar és el nombre de visitants, que fins al juliol ha registrat un descens del 5,1% interanual. La descomposició de les dades mostra que aquesta caiguda es concentra en el segment que no pernocta i genera menys despesa en relatiu: aquest grup ha disminuït un 13,2%", ha recordat Mas.

L’informe també posa sobre la taula els reptes de futur. La Cambra considera imprescindible trobar un equilibri entre el creixement econòmic i la sostenibilitat demogràfica per evitar tensions sobre serveis bàsics com la sanitat o el mercat residencial. També remarca la necessitat d’accelerar la diversificació econòmica i la modernització del comerç, mantenint alhora un marc fiscal estable i competitiu que doni confiança a les empreses i inversors. A més, adverteix que la manca de mà d’obra i de talent, tant en perfils bàsics com qualificats, és un fre estructural i reclama un model migratori més àgil i adaptat a les necessitats del teixit productiu.

Un altre dels punts destacats és la importància d’enfortir les relacions institucionals i millorar el desenclavament del país. En aquest sentit, la Cambra veu en l’acord d’associació amb la Unió Europea una oportunitat clau, però insisteix que cal més informació i acompanyament perquè les empreses puguin afrontar-lo amb garanties. També proposa explorar la creació d’una Agrupació Europea de Cooperació Territorial que faciliti l’accés a fons comunitaris i impulsi projectes transfronterers en àmbits com les infraestructures o l’energia.

La Cambra alerta, però, que els grans reptes d’Andorra van més enllà del marc europeu i que encara hi ha deures pendents en matèria de pensions, despesa sanitària, adaptació del mercat laboral i accés a l’habitatge. Per això reclama un projecte de país propi, clar i estructurat, que marqui les prioritats amb una mirada a llarg termini. El president de la Cambra ha subratllat també la necessitat de dades sòlides i mecanismes de seguiment per orientar les polítiques públiques, així com de modernitzar sectors tradicionals com el comerç i facilitar l’accés a l’habitatge i la formació professional. Destacà la creació d’espais de col·laboració entre institucions i agents econòmics, així com la importància de preservar un marc legislatiu estable i previsible que generi confiança als inversors i permeti que Andorra lideri els canvis globals amb intel·ligència i prudència.