L'aeroport d'Andorra-la Seu d'Urgell no s'acaba d'enlairar, just en un moment on aquestes instal·lacions petites i mitjanes viuen un moment dolç. El món està volant més que mai. L'Associació Internacional de Transport Aeri (IATA, en les seves sigles en anglès), que és la patronal de les aerolínies, calcula, a l'espera de les xifres definitives, que l'any 2017 s'ha superat la xifra de 4.000 milions de passatgers, més del doble que el 2000.

La previsió per al 2050 és que aquesta xifra es quadripliqui per assolir els 16.000 milions. La clau per entendre aquest augment és un mercat cada cop més competitiu en preu i en eficiència. El que està clar és que el sector no pot continuar creixent sense una infraestructura d'aeroports capaços d'absorbir la demanda. El d'Andorra-la Seu d'Urgell creix però potser no el que caldria. L'any passat es van fer 3.642 operacions per 3.586 el 2016. Es comptabilitzen com a operacions, no com a passatgers, atès que es tracta d'aviació corporativa, segons el departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. L'aviació corporativa són vols privats o aerotaxis.

Els aeroports de tot el món facturen cada any uns 150.000 milions de dòlars. Hi ha més operacions que s'exliquen per tres raons: han entrat en el mercat amb força les aerolínies del Pròxim Orient, que aprofiten la seva situació geogràfica per oferir una connexió amb una única escala entre Amèrica, Europa i Àsia. També s'han construit uns reactors més eficaços que permeten a les companyies àeries fer rendibles trajectes que abans podien ser ruinosos com entre Alacant i Amsterdam. Amb tot, però, el gran revulsiu ha estat els nous reactors amb doble passadís com el Boeing 787. El fet que estalviïn un 20% de combustible en relació a aparells més antics, ha fet que el model de baix cost (fins ara aplicat a distàncies curtes) arribi al mercat transatlàntic. La companyia Norwegian, per exemple, ja vola des de Barcelona als Estats Units (Miami o San Francisco).

El futur ja no passa per avions de 400 passatgers sinó per aparells amb una capacitat de 150 a 300 places amb un consum de carburant més baix. En els propers anys, també assistirem a aeroports amb unes instal·lacions més petites. Seran aeroports moderns i competitius. Ara mateix, dues terceres parts dels europeus tenen un aeroport a menys de 100 quilòmetres de distància. El d'Andorra-la Seu està situat a una mica més de 10 quilòmetres de la frontera amb Andorra. Actualment, hi ha avions amb esquiadors que venen al Principat i que han d'aterrar a Alguaire (hi ha uns 162 kms per carretera fins Andorra), una infraestuctura sovint afectada per la boira.

Tot i això, aquesta previsió no està exempta de riscos. Casos com els aeroports de Castelló, o el de Ciudad Real, demostrem que hi ha fracassos, i que cal una adequada planificació. A banda de comptar amb la tecnologia necessària, en el d'Andorra-la Seu s'ha de dur a terme una previsió per veure com encaixa una instal·lació com aquesta en l'actual panorama de l'aviació civil. I el més aviat possible, perquè cada dia que passa és un dia perdut.