La ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, conversa amb el president de la comissió legislativa de Política Territorial, Urbanisme i Medi Ambient, Josep Majoral. (Foto: C. A.)
Un moment de la compareixença de la ministra de Medi Ambient, Sílvia Calvó, al davant de la comissió legislativa de Política Territorial, Urbanisme i Medi Ambient. (Foto: C. A.)
La ministra de Medi Ambient, Sílvia Calvó; el director general de FEDA, Albert Moles, i la directora de Planificació estratègica financera de FEDA, Eva Iglesias. (Foto: C. A.)
Un dels assistents fotografia la ministra de Medi Ambient, Sílvia Calvó, moments abans de l'inici de la comissió legislativa. (Foto: C. A.)
Energia

Les inversions fetes en la cogeneració a Soldeu i la Comella es recuperaran el 2034

El pressupost previst per a aquestes dues plantes i la del Pas de la Casa és de 42 milions d'euros

Andorra la Vella.-La inversió feta en els projectes de cogeneració i xarxes de calor de Soldeu i la Comella, d’uns 32 milions d’euros, estarà totalment recuperada el 2034. Així ho ha posat en relleu la directora de Planificació estratègica financera de FEDA, Eva Iglesias, en la compareixença de la ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, al davant de la comissió legislativa de Política Territorial, Urbanisme i Medi Ambient, en la qual també ha estat acompanyada del director general de FEDA, Albert Moles. L’objectiu era explicar el projecte de la nova societat Capçalera, que és la que lidera aquests dos projectes de cogeneració i xarxes de calor.

A més a més, és previst que sota el paraigua d’aquesta mateixa companyia, participada ara com ara al 100% per FEDA, es pugui donar forma al projecte de cogeneració que hi ha previst al Pas de la Casa, del qual ara com ara es treballa el projecte constructiu. La titular de Medi Ambient ha volgut fer incidència en el fet que la implementació d’aquests tres projectes “impliquen 42 milions d’euros invertits al país” i ha remarcat el fet que fins ara “FEDA comprava energia a l'“exterior i pagava 30 milions d’euros, que quedaven a fora del país”; per tant, amb aquest nou model es vol “que una part de la producció de l’energia sigui repercutible a Andorra i contribueixi a crear un nou sector econòmic a l’entorn de la transició energètica”. També ha fet incidència en el fet que amb aquestes noves instal·lacions s’incrementarà l’energia produïda (serà de 28,5 GWh/any) en un 6%, la qual cosa contribuirà, també, a avançar cap a l’objectiu que el país produeixi el 33% del que es consumeixi l’any 2030. A més, i pel que fa a l’energia tèrmica, la producció se situarà en 48,5 GWh/any, és a dir, el 10% de la demanda. Pel que fa a l’impacte mediambiental, Calvó ha manifestat que es reduiran les emissions de CO2 en 10.200 tones a l’any.

Pel que fa a les projeccions financeres de Capçalera, Iglesias ha manifestat que ja aquest 2019 hi haurà resultats positius, però que cal tenir en compte que fins al 2034 no s’haurà recuperat la inversió inicial dels projectes, de 16 milions aproximadament cadascun. També ha assenyalat que la rendibilitat de la companyia serà del 5,5% a 25 anys. Qüestionada pels consellers generals, la directora de Planificació estratègia financera de FEDA també ha posat en relleu que, de moment, no són necessaris inversors privats en aquests projectes. D’aquesta manera, Calvó ha afegit que el suport d’EDF, a través de Dalkia, s’està materialitzant ara com ara en l’aportació d’experiència i coneixement.

Els consellers del grup parlamentari socialdemòcrata presents a la comissió, Joaquim Miró, Rosa Gili i Roger Padreny, han mostrat la seva preocupació perquè aquests projectes de cogeneració estiguin “lligats” a energies fòssils com el gas liquat i a la incineració de residus, en el cas de la Comella. En la mateixa línia, el conseller liberal Marc Magallon ha demanat també pel funcionament del projecte del centre de tractament de residus. Moles ha remarcat que el gas liquat és el més net de les energies fòssils i també s’ha posat en relleu que en qualsevol moment es podria canviar el tipus d’energia que alimenta aquestes xarxes de calor.

En aquest sentit, Calvó ha manifestat que a la Comella només s’ha fet una inversió de 300.000 euros per recuperar la calor que es perd i que la més important es fa en la xarxa de calor, que es podria mantenir amb altre energia. Quant a la quantitat de residus necessària per alimentar aquesta xarxa que, potencialment, podria arribar a 2.000 llars, Calvó ha incidit que aquesta producció de calor no només està vinculada a la quantitat de residus sinó també a la seva composició, ja que ha manifestat que amb menys deixalles però d’una tipologia concreta (menys humits) es pot arribar a produir més energia. “No podem parlar només de la quantitat sinó també de la composició”, ha remarcat Calvó.

Durant la compareixença s’ha posat en relleu que la planta de Soldeu, que es va posar en marxa al 2016, ja arriba a 21 clients de Soldeu i el Tarter, molts dels quals són grans consumidors. La presidenta suplent del grup parlamentari demòcrata, Mònica Bonell, ha demanat pel grau de satisfacció dels clients, a la qual cosa des de FEDA se li ha respost que és elevat. Al seu torn, el president de la comissió, el conseller de terceravia + Unió Laurediana + Independents Josep Majoral ha demanat que es faci un full de ruta que traci les inversions previstes en projectes d’aquestes característiques a mitjà termini. Calvó li ha respost que tot just ara s’ha estructurat Capçalera i que es farà aquest full de ruta. També ha recordat que aquests projectes de producció energètica poden anar liderats per FEDA o bé poden ser concessions a privats.