Sector financer

El dilema

El risc és que un desconfinament prematur provoqui una segona onada de contagis que ens torni a portar a la casella de sortida

Tot just avui 8 d’abril s’aixeca el confinament a la ciutat xinesa de Wuhan decretat el 23 de gener. Així que han transcorregut més de 2 mesos durant els quals els 11 milions d’habitants han hagut de limitar els seus moviments a allò estrictament essencial. El confinament a la Xina s’ha executat 'manu militari' i ha donat uns resultats positius. També destacable la gestió que fa Corea del Nord, fronterer amb la Xina, i que encara avui no s’ha vist afectada per cap cas, mode irònic on. A Occident, amb uns estàndards democràtics superiors als països esmentats anteriorment, les poblacions han respectat força bé les directrius dictades per les diferents administracions en matèria de distanciament social. Ara s’alça un dilema. De quina manera tornem a la normalitat? Itàlia com va ser el primer país occidental a decretar el confinament el dia 9 de març, també serà el primer a recuperar la “normalitat” un cop s’aixequi el confinament. Aquest s’hauria d’allargar com a mínim fins al 2 de maig, hauran transcorregut doncs gairebé 8 setmanes. Igualment pels actors econòmics aquest temps aturats es fa cada cop més difícil d’acceptar ja que es posa en perill la viabilitat de les companyies, d’aquí que moltes confederacions patronals italianes demanin que també es puguin reprendre les activitats econòmiques no essencials. El risc és que un desconfinament prematur provoqui una segona onada de contagis que ens torni a portar a la casella de sortida, i aquí sí que els danys econòmics serien irreversibles.

En el front polític, l’Eurogrup en una sessió maratoniana no va aconseguir tancar un acord per la mutualització del deute. Les postures del sud d’Europa topen amb les del nord, principalment els Països Baixos, així l’objectiu era poder emetre de forma conjunta fins a 500.000 milions d’euros. Un cop més, i enmig d’una crisi com l’actual Europa dona mostres clares de poca unió. Aquesta situació s’ha repetit durant la crisi de l’euro de 2011/12, durant la crisi dels refugiats de 2015/16 i ara. Si tornem a la crisi del euro, quan les primes de risc estaven disparades també es reclamava una mutualització del deute per precisament fer caure el cost de finançament dels països perifèrics, sense èxit. Aquests països cap a on van mirar llavors? Cap a la Xina. Privatitzacions d’infraestructures, lligams comercials més intensos... D’aquí potser que l’industrialitzat nord d’Itàlia s’hagi vist colpejat tan durament per l’epidèmia.

Avui als Estats Units es publicaran les actes monetàries de la Reserva Federal corresponents a les dues reunions d’emergència celebrades el 3 i 15 de març. Serà interessant conèixer els debats que es van produir en aquestes sessions més quan durant la reunió del 29 de gener el president de la Reserva Federal considerava que l’impacte de la Covid-19 quedaria circumscrit a la Xina i que l’economia americana gaudia de bona salut gràcies a uns sòlids nivells d’activitat i un robust mercat de treball.

Demà dia important, no perquè iniciem aquestes mini vacances de Pasqua en les què ens podrem quedar a casa gaudint de clàssics i no tan clàssics del setè art, sinó perquè se celebra la reunió de l’OPEP+ on s’ha de decidir si es produeix una reducció de la producció, sempre i quan altres països productors aliens a aquesta aliança s’afegeixin a les retallades. Aquí els tres protagonistes són l’Aràbia Saudita, Rússia i els Estats Units, o el que és el mateix, el príncep Mohamed Bin Salman, Vladimir Putin i Donald Trump. Els tres principals països productors han de trobar un acord per evitar un major col·lapse del preu del petroli, tanmateix sense la intervenció de l’administració Trump ja es constata una menor producció de petroli, com afirmava ahir el departament d’Energia dels Estats Units. Així doncs, l’acord sembla difícil.

I ara, com no podia ser d’una altra maner,a la recomanació cinematogràfica pel 'cap de setmana'. Molts potser ja heu endevinat per on van els trets, efectivament es tracta d’un western. 'El bo, el lleig i el dolent', dirigida per Sergio Leone i estrenada l’any 1966. Vosaltres mateixos podeu jugar a qui és qui? amb els tres líders mundials esmentats més amunt.

Que passeu uns molts bons dies de descans, continueu practicant el distanciament social i quan tornem el dimarts a la rutina del teletreball o de l’oficina ja quedaran menys dies per recuperar la “normalitat”, bàsicament nens a escola.

Cuideu-vos!