Andorra la Vella.- Amb la intenció de fer front a un "creixement sostenible, equilibrat" i que vagi en benefici de "l'interès general", el Govern ha impulsat un projecte de llei per al creixement sostenible i el dret a l'habitatge que inclou tot un seguit de mesures en l'àmbit del turisme, la immigració, la inversió estrangera i l'habitatge que han de fer possible un doble objectiu, tal com ha destacat el cap de Govern, Xavier Espot, d'una banda, augmentar el parc immobiliari de lloguer a preu assequible i, de l'altra, controlar el desenvolupament urbanístic i turístic. Entre les accions més noves hi ha que els propietaris de pisos els hauran de cedir "de manera temporal i obligatòria" si no els posen ells mateixos per llogar o el fet que es revoqui la llicència a aquells apartaments turístics que estiguin en immobles en què menys del 30% siguin habitatges d'ús turístic. Una altra acció anunciada serà que es prohibiran les promocions immobiliàries estrangeres.

Acompanyat dels ministres de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol; de Turisme i Comerç, Jordi Torres, i de Justícia i Interior, Ester Molné, Espot ha destacat que el país té per endavant un seguit "de reptes" als quals ha de fer front i un d'ells és precisament fer compatibles sectors tradicionals com han estat la construcció o el turisme amb un creixement sostenible i garantir el dret a l'habitatge. En aquest sentit, ha manifestat que el que pretén la llei que volen impulsar és garantir "l'interès general" i ha admès que caldran "esforços de tothom" però ha defensat que seran "compartits i moderats" i ha remarcat que el que s'ha buscat és que tothom se senti "còmode". La previsió és que aquest text estigui enllestit en tres setmanes per a la seva tramitació legislativa que s'espera que sigui més o menys àgil.

Entrant al detall de les mesures, i començant per les de l'àmbit turístic, cal destacar que, en primer lloc, es preveu, en el termini d'un any i en concertació amb el sector, pactar un increment de la taxa turística. En aquest sentit, Torres ha destacat que la recaptació hores d'ara és menor a la prevista i que ja s'han fet 180 controls tributaris i amb Interior que han donat com a resultat, ja, que en les incidències relacionades amb el registre, el 30% de les persones no estaven registrades. En segon lloc, es preveu crear una vinyeta per als vehicles privats i autobusos de línies internacionals i que tindrà, com en el cas de la taxa turística, un caràcter finalista, és a dir, que revertirà en el sector.

Pel que fa als habitatges d'ús turístic, es prohibirà l'atorgament de noves llicències d'habitatges d'ús turístic i d'apartaments turístics. A més es fixa un nou sistema de caducitat, amb la qual cosa les llicències caducaran als tres anys i caldrà una renovació. Els apartaments que estiguin en habitatges on menys del 30% siguin turístics veuran la seva llicència revocada (la qual cosa pot afectar 650 unitats, segons Torres, el 25% del total) i també se suspendrà la llicència si no han fet cap registre.

Torres ha destacat que aquestes mesures es veuran complementades amb l'estudi de càrrega turística i la nova llei de turisme, que se centrarà en criteris molt importants de sostenibilitat. En definitiva, ha defensat que aquestes mesures tenen com a objectiu tenir un "turisme menys nombrós i amb més poder adquisitiu" per no haver de patir la "pressió demogràfica" a què s'ha hagut de fer front els darrers anys. En aquest sentit, ha manifestat que les xifres de turistes mostren que Andorra és "un país molt atractiu, però la gent que hi viu ha de poder viure dignament".

Inversió estrangera

Pel que fa a la inversió estrangera, Marsol ha defensat que en deu anys ha "portat una part positiva però també tensions" i que calia una revisió de la llei en profunditat. Es limitarà l'adquisició a dos habitatges per a no residents o persones que portin al país menys de dos anys. Es prohibiran les promocions immobiliàries estrangeres. A més, es limitaran les activitats considerades sensibles; es farà un seguiment perquè s'executi la inversió sota pena de nul·litat; es potenciarà incentius (com cessió de terrenys) per a inversions amb alt poder adquisitiu i les constitucions d'empreses que vagin lligades a un permís de residència estaran lligades a les quotes d'immigració. Marsol ha defensat que el que es busca és "un creixement més sostenible i frenar l'especulació".

Canvis en plusvàlues i ITP

En matèria d'habitatge, i per fer aflorar pisos de lloguer al mercat, s'incrementarà el gravamen sobre la plusvàlua immobiliària en les transaccions de béns immobles efectuades tant per residents com per no residents, en funció del guany i del temps transcorregut des de l'adquisició del bé, per tal de desincentivar l'especulació. A més hi haurà una exoneració de l'impost de transmissions patrimonials (ITP)  per a l'adquisició del primer habitatge per a residents de més de cinc anys, fins a un cost de fins a 500.000 euros (ara era de fins a 360.000).

Per tal d'incrementar el parc públic d'habitatges a preu assequible, el Govern preveu la construcció d'un segon edifici d'habitatges de lloguer a preu assequible al terreny de la Borda Nova i també en col·laboració publicoprivada es promourà la construcció de tres edificis d'habitatges de lloguer a preu assequible a les parròquies d'Andorra la Vella (Borda de Sales), Ordino (terreny de Casa Rossell) i la Massana (terreny pendent), amb garanties mínimes de rendibilitat, que és el que ha de garantir l'èxit, segons Marsol.

I amb l'objectiu de fer aflorar habitatges buits al mercat en el cas que el titular del pis buit no el vulgui llogar, operarà la cessió temporal i obligatòria de l'ús a canvi d'un preu just i cert per al propietari. El propietari mantindrà l'opció de recuperar l'immoble en tot moment (i l'import associat a la gestió pública efectuada) mentre el continuï destinant a lloguer o a la venda. Qüestionat sobre la possible inconstitucionalitat d'aquest extrem, Espot ha defensat que hi haurà "molts filtres i garanties" i que sempre es fa un control previ de la mesura perquè, precisament, sigui constitucional.

Canvis en immigració

Finalment, Molné ha detallat els canvis en matèria d'immigració. D'aquesta manera, i com s'havia informat, es retornarà al sistema de quotes d'immigració vigent anteriorment, és a dir, s'haurà d'acreditar: quatre anys d'experiència en el sector per accedir a la quota general, o bé tres anys d'experiència i una temporada a Andorra, o bé dos anys d'experiència i dues temporades a Andorra, o bé un any d'experiència i tres temporades a Andorra. No obstant això, s'ha aprovat una quota excepcional de 300 persones que podran passar a la quota general si acrediten haver fet una temporada d'hivern al país, així com el manteniment de la quota d'estiu amb un contingent que es reduirà. En aquest sentit, Molné ha recordat que durant els anys 2022 i 2023 es van flexibilitzar les quotes d'immigració per facilitar i consolidar el personal en el sector dels serveis i per fomentar el traspàs dels temporers extracomunitaris a la quota general. "Les xifres demogràfiques fan recomanable tornar als paràmetres anteriors a la pandèmia de la Covid-19, tenint en compte que durant aquests temps les empreses han tingut temps i ocasió de completar les seves plantilles amb les mesures de flexibilització", ha reiterat.

Per cloure la seva exposició, la titular de Justícia i Interior ha apuntat que no es concedirà de nou el permís de treball de temporada a aquelles persones que en temporades anteriors hagin incomplert les obligacions que estableix la llei. Addicionalment, s'eliminaran els permisos de treballadors desplaçats extracomunitaris, i es prohibirà treballar per compte propi als titulars d'una autorització de residència i treball durant el primer any de vigència de l'autorització, per tal que no es pugui eludir el pagament del dipòsit de 50.000 euros.

Molné ha defensat una "política d'immigració equilibrada no n'hi ha prou amb limitar" els canvis a les quotes prorrogables sinó que calen "altres restriccions", com les que van lligades a la inversió estrangera.

Espot ha conclòs que de manera paral·lela, els grups parlamentaris treballen en la modificació de la llei d'ordenament del territori per articular un creixement urbanístic més sostenible i també per premiar, d'alguna manera, aquelles reformes que es fan per a pisos que es destinen a lloguer assequible.