Si vols fracassar tanca la porta. Pensa i actua de forma fragmentada, sense aixecar el cap. És més que probable que perfeccionis processos però és més que probable, també, que seran processos sense sentit si no som capaços de generar valor, noves experiències, nous serveis i productes basats prèviament en una observació analítica, estratègica i sistèmica de l’entorn.

El moment actual és extremadament complex d’interpretar-lo i ens demana noves formes d’anàlisi. Ja no es tracta d’aïllar variables, de buscar solucions dins dels despatxos. Es tracta d’entendre com funciona el món, de ser grans curiosos, exploradors i grans analistes de dades. Es tracta de desenvolupar noves competències que ens donin la clau per resoldre els enigmes. Donella Meadows, científica ambiental i escriptora del llibre, Pensar en sistemes, proposa desenvolupar les habilitats del pensament sistèmic i les postula com les habilitats necesàries per viure la vida del segle XXI. Per ella el domini del pensament sistèmic serà clau per buscar solucions als reptes que planteja aquest món cada vegada més complex i interconnectat.

I què és el pensament sistèmic? L’habilitat de resoldre situacions dins d’un sistema complex a través de la capacitat analítica. Analitzar la intereacció entre les diferents parts i veure la influència de cada element sobre l’altre. El canvi climàtic, per exemple, n’és un exemple evident que farà replantejar el model de país. El canvi climàtic té/tindrà un relació directa en els fluxos migratoris, el desenvolupament econòmic, els bioritmes individuals i col·lectius, la gestió del temps i un llarg etcètera i farà replantejar l’oferta de neu actual i reinventar-la.

Si volem oferir respostes diferents en serveis, productes… necessitem fer-nos preguntes diferents. Obrim portes. Obrim-nos a noves metodolgoies i noves eines d’anàlisi per ser més propositius i oferir noves propostes de valor.