La ministra de Turisme, Verònica Canals, apel·la a un diàleg constant amb el sector per poder elaborar una estratègia comuna per encarar la situació provocada per la Covid-19 i considera que cal incidir en l'oferta que pot oferir el país al visitant i també en la seguretat des del punt de vista sanitari. Un cop superat un estiu que creu que ha estat positiu tenint en compte les dificultats amb les quals es presentava, ara es comença a treballar en l'hivern.

Quin balanç fa de com està anant l'estiu?
Des del mes de juny es va establir uns grups de treball amb tot el sector a fi i efecte de tenir un diàleg molt fluid i una estratègia de treball conjunta. Es va treballar l'estiu des d'aquell moment des del sector per definir tots els protocols avalats pel ministeri de Salut, amb l'objectiu de donar el màxim de seguretat als turistes i també les màximes possibilitats de tenir activitat econòmica al sector. Per exemple, amb la restauració es va consensuar de no proposar percentatges d'ocupació sinó distàncies del metre i mig i això ho han valorat molt positivament, perquè aquest estiu els ha permès assegurar tres serveis. Gràcies a aquestes mesures del metre i mig, estan en una capacitat que no està molt lluny del 100%, estan en un 70-75% i fan tres serveis.

Es pot dir que s'ha salvat l'estiu?
Els primers que van obrir va ser el costat francès i al Pas de la Casa estan molt contents, el sector comercial m'ha dit que han fet un estiu que superava les seves expectatives venint d'on veníem, perquè era difícil. El públic francès ha representat aquest mes d'agost un 29%, un 64% el públic espanyol, i la resta, l'internacional. Cal tenir en compte la situació d'on sortíem, d'un confinament total i les poques esperances que ens brindava la malaltia de cara a l'estiu i d'acord amb aquest diàleg fluid i aquest treball constant el sector troba que sí, que amb aquestes taxes d'ocupació, que segons la Unió Hotelera estan a més d'un 80%, han pogut treballar més del que s'esperava.

El turisme de proximitat ha estat clau per tenir bones xifres, cal continuar incidint molt més en aquests mercats?
Veiem que aquesta crisi té dos variables, la mobilitat i els paràmetres de seguretat sanitària, que fins ara no era una cosa imprescindible per al turisme; fins ara no es mirava tant l'estat sanitari dels països. Amb la Covid, ha canviat tot. Com que no hi ha mobilitat internacional, en no haver-hi vols, és cert que vam reorientar tota la campanya amb Andorra Turisme; tot el que estava previst es va avortar i vam refer una campanya tota nova per respondre a les noves exigències. La nova tenia tres fases: la primera comunicar quan la gent estava confinada, donant ganes de llibertat, de país, de natura, de territori net i sa. I després explicar un cop s'estava desconfinat quina era l'oferta, i es va declinar explicant en l'àmbit cultural el romànic; el senderisme; els spas... i després vam apostar per invertir 1,8 milions en publicitat i sobretot tocar el tema de les televisions que fins ara no s'havia triat. Es va optar per comunicar massivament als mercats propers, França i Espanya, i incidir en tot el tema de comunicació 'on-line' perquè es pot després mesurar el retorn més ràpidament i el tema televisiu, perquè es feien comunicacions, a França sobretot, just abans de programes de natura, d'excursionisme… programes que mira la gent quan vol escollir un destí. Això ho ha valorat molt positivament també el mercat francès.

I ara, com s'enfoca l'hivern?
Hem recuperat el grup i treballem braç a braç per tenir un diàleg el més fluid possible i una estratègia de treball conjunta. El grup consta dels hotelers, apartaments turístics, agències de viatges, CEA, EFA, Cambra de Comerç, Turisme i Salut, sobretot, perquè és qui ens assessora i estem supeditats a les seves decisions. De cara l'hivern hem introduït les estacions d'esquí, ja que tenen un pes considerable sobre el destí. Aviat farem una reunió per definir l'estratègia de l'hivern, ells estan fent propostes constants per veure com volen encarar la temporada, tant en l'àmbit de protocols sanitaris, el que és factible i el que no, com en l'àmbit d'estratègia comercial.
Ara farem una altra campanya que és la de 'country-break', que comença ja amb l'objectiu de comunicar el destí Andorra per pocs dies. El missatge és: Si tens alguns dies de vacances pots escapar-te a Andorra, i també ens permet posicionar-nos com a destinació sana perquè es farà incidència en què es pot trobar a Andorra i quines són les mesures que s'adopten per tenir la màxima seguretat per al viatger.

Es va parlar també d'allargar l'Andorra Shopping Festival.
S'allarga dos caps de setmana més. Vaig fer una reunió amb tots els cònsols i les d'Andorra la Vella i Escaldes-Engordany veien positivament afegir contingut perquè després hi ha altres esdeveniments, i tot és un seguit d'actuacions: comencem per la Fira d'Andorra la Vella, seguim amb l'Andorra Shopping Festival, després l'encesa de llums i si després tot apunta que les coses van avançant tenim l'inici de la temporada d'hivern.

I com s'encara tota aquesta feina tenint en compte les restriccions que hi pugui haver i que coses que estan planificades potser s'hauran de suspendre?
Hi ha diferents eixos en la forma de treballar: el primer seria tenir el màxim de diàleg per tenir una estratègia conjunta amb el sector; la segona és ser totalment flexibles i saber adaptar-se, ja que si alguna cosa ens ensenya la Covid és a saber reaccionar. S'ha de ser realista amb la situació però també ser ambiciosos, no abaixar els braços i elaborar aquest full de ruta de manera conjunta. Per exemple en la qüestió del festival de l'estiu, es va desplaçar l'oferta de cara a l'any que ve, que es manté amb els mateixos cantants i potser s'ampliarà. Vam fer el contracte de manera que es pugui canviar, i això és el que el sector està treballant, ser capaços de reorientar el guió sobre la marxa.

S'incideix molt en què l'objectiu és no tancar el país però si s'hagués de tancar, seria un daltabaix important.
Ara tenim 400 persones testades al dia però la setmana que ve, només amb les escoles, arribarem a 11.000 persones testades, és un 15% de la població i tot això fa que hi haurà moltíssima gent cribrada i sabrem en quin estat estem; donarà molta seguretat tant pels turistes com per tot. Jo crec que estem fent la feina necessària per no arribar a una situació realment massa complicada. A base de no abaixar braços i anar fent tots els cribratges i modificar els escenaris si cal. El pes de l'hivern pel país és molt important. Aquest estiu l'hem lluitat i aquest hivern, també el lluitarem i l'eix és que les inversions que fa Salut de posicionar Andorra com a país segur s'han de refermar, les hem d'intensificar. Jo crec que a més tothom està en la sintonia d'evitar al màxim tancaments i situacions complicades.

Creu que cal ara aprofitar la situació actual per reflexionar sobre el futur del sector?
Ja s'està fent, perquè una de les línies estratègiques que es van anunciar abans de la Covid era veure com ajudar a diversificar l'oferta i utilitzar el turisme com a palanca de diversificació. Podem tenir diferents categories de turisme, un és el de salut, amb el que s'està treballant braç a braç amb el ministeri i amb Actua per veure com crear uns productes que permetin una escapada de gent que vingui a rebre tractaments. I veiem que cada vegada anirà més en creixement. Les estacions d'esquí també estan treballant molt l'oferta i crec que l'experiència Andorra ha d'encabir sempre la natura. Aquest estiu cada comú ha elaborat també un petit guió perquè es coneguin millor les parròquies. S'han implicat a fer conèixer la seva oferta sempre en el marc de natura.

Quin impacte està tenint la Covid en el replantejament de les línies estratègiques que es va marcar el ministeri per a aquests quatre anys?
En els objectius hi havia, d'un costat, donar a conèixer l'oferta local mitjançant itineraris de natura, tot el producte gastronòmic andorrà, i conservo l'objectiu de fer el receptari per tenir aquest segell de cuina andorrana perquè així els turistes puguin tenir al seu abast natura, cultura i gastronomia. Això segueix vigent. Tot està apel·lat, també, a adaptar-se al moment, és a dir, que aquestes accions locals estan totes i després n'hi ha d'altres que s'han replantejat però el que hem intentat fer és mantenir el guió original i en funció de l'evolució de la situació refermar uns punts més que d'altres. El tema de la digitalització es continua fent, per poder informar els turistes més ràpidament, també hi havia el tema de la taxa turística, que tal com va dir el cap de Govern es treballarà amb el sector perquè reverteixi al 100% en el sector turístic i ens ajudi amb totes aquestes polítiques de diversificació.

Precisament sobre aquesta taxa, amb quins terminis es treballa i quina ha estat l'acollida per part del sector?
Hem comentat el fet de treballar-la i hi estan d'acord; ara es començarà, al mes de setembre. El que cal veure és que s'adapti a la comercialització, ja que en tot el tema de la touroperació s'ha d'introduir al bon moment perquè no penalitzi tampoc al destí. Mitjançant aquest diàleg que tenim amb el sector hem de construir tot el reglament i la llei de la taxa turística. La intenció és que durant aquesta legislatura es pugui aplicar i el que el sector s'ha mostrat molt a favor és que reverteixi al 100% en el turisme per poder crear, per exemple, altres productes.

En la revisió dels projectes arran de la crisi sanitària el multifuncional és un dels projectes que es mantenen. Què pot aportar?
La seva raó de ser seria ajudar a diversificar el que tenim, concretant una oferta tan cultural com d'altres àmbits en un sol edifici i que pugui ser 365 dies a l'any. Tenir un contingut i no estar sempre sotmesos a buscar espais. Tindríem també la possibilitat de fer congressos, d'obrir-nos més al turisme de congressos molt específics, per exemple de temes tecnològics o de salut; també es podria desenvolupar tot el projecte de l'e-esport que ara està creixent, i festivals, i encabir tota l'oferta nacional com la Fira d'Andorra la Vella. Que sigui un edifici que tothom se'l pugui fer seu per organitzar esdeveniments. Ara no tenim un lloc que sigui versàtil i on congregar molta gent, és complicat trobar ubicacions. I també es podria donar un lloc on els artistes del país poguessin actuar... Barrejar, en definitiva, economia, turisme i cultura que era l'única pretensió de l'edifici, intentar crear ponts i ser transversal entre diferents propostes.

També s'ha desencallat el tema del casino, ha de ser també un revulsiu?
Tot el que pugui fer venir turisme i fer moure l'economia ho veig positiu. I també sempre mirant la situació en la qual estem. Hi ha moltes propostes engrescadores però hem de ser realistes, no abaixar els braços i a poc a poc anar avançant. El que ha fet el coronavirus ha estat que ens uneix molt, si alguna cosa podem rescatar de la Covid és que ens ha obert a pensar en la problemàtica de l'altre.

L'arribada del Cirque du Soleil està garantida de cara a l'any que ve?
El vam posposar i per nosaltres continua en peu que vindran, com sempre, el mes de juliol de l'any que ve, justament després dels concerts del festival posposat aquest any, que començaran a finals de maig i s'allargaran tot el mes de juny, per seguir amb el Cirque i els altres esdeveniments esportius que esperem que puguem celebrar i que aquest any s'han hagut d'anul·lar; esperem que de cara a l'any que ve sí que es puguin fer.

El pressupost que tindrà Turisme patirà alguna retallada?
Ara l'estem fent, l'estem acabant d'ultimar. Hem de ser molt precisos però malgrat que s'hagi d'ajustar no deixarem d'invertir perquè veiem que el turisme és una palanca per anar creixent; el que és important és concentrar els esforços com hem fet amb la campanya d'estiu, d'1,8 milions, que es pot veure com una quantia important però té un retorn i això t'ajuda. Hi ha qüestions, per tant, que no es retallaran, com comunicar destí.

Durant el confinament l'aeroport de la Seu ha obtingut la certificació pel GPS, quin paper pot tenir per a la reactivació del turisme?
Les estacions d'esquí estaven insistint molt en veure com podem fer venir turistes, si no és de molt lluny, almenys de llocs més propers com per exemple de Madrid, que gent que vulgui, pugui venir més sovint perquè no tingui el hàndicap de fer tantes hores de carretera. És un tema que s'està treballant des de Transports.