Andorra la Vella.- L'evolució de l'educació tradicional professor-alumne cap a un ensenyament personalitzat, el sorgiment d'un model educatiu 100% virtual i la capacitat d'atracció d'inversió estrangera gràcies al desenvolupament de les eines digitals han estat els principals punts que s'han abordat aquest dimarts en el 19è Fòrum de l'Empresa Familiar Andorrana (EFA), un esdeveniment que a causa de la crisi sanitària s'ha celebrat de manera telemàtica. Sota el títol 'Educació: crear valor des d'Andorra', la jornada s'ha centrat a fer un recorregut sobre l'evolució del sistema educatiu tradicional, oferint les claus que cal seguir per tal d'assolir un nou model perdurable en el futur. Durant l'acte de benvinguda, la ministra d'Educació i Ensenyament Superior, Ester Vilarrubla, ha ressaltat que l'arribada de les noves tecnologies suposa una oportunitat, però també compta amb una part negativa. Al llarg de la pandèmia, una gran part dels estudiants han pogut seguir formant-se gràcies a l'ensenyament virtual i, aquest fet, "ens ha de donar orgull com a país i ens ha de fer reflexionar sobre quins beneficis aporta l'eina digital". La ministra ha indicat que, un cop se superi l'emergència sanitària, "serà el moment de veure quin valor aporta tota la part digital a l'ensenyament" i introduir possibles canvis en el món de l'educació per tal d'adaptar-la als nous temps.

La primera de les ponències ha anat a càrrec de Curtis W. Johnson, reconegut autor en l'anàlisi de la disrupció educativa a les aules i de com la innovació transforma l'educació. En la seva intervenció, ha defensat un canvi en el model educatiu, passant d'una comunicació professor-alumne a un ensenyament personalitzat, "que contribueix a potenciar les habilitats de l'alumne". Mitjançant la disrupció, què és aquella innovació que marca una ruptura significativa en la manera de fer les coses, l'expert ha posat l'accent en la necessitat d'atribuir als docents la gestió dels centres educatius, permetent d'aquesta manera que els alumnes treballin en projectes reals alhora que aprenen tot el que cal saber. Aquest canvi, segons Johnson, és possible implementar-lo a les escoles tradicionals, "però és complicat". Tot i això, la integració al nou model no ha de provocar un canvi simultani de tot el sistema, ja que l'evolució disruptiva es basa a anar fent petites passes i aplicar canvis primer en un centre i després en un altre. En aquest sentit, ha explicat que de vegades els països més petits són els que tenen més possibilitats per fer-ho, com és el cas de Finlàndia, i per tant, "Andorra, com a petit país, està en perfectes condicions per aconseguir-ho".

Tot seguit s'ha donat pas a Segundo Píriz i Lluís Vicent, director acadèmic de la Universitat Carlemany i canceller de la universitat Europea (eUniv) respectivament, dos centres universitaris instal·lats a Andorra 100% digitals. En el primer cas, Píriz ha ressaltat que aquesta tipologia d'educació busca la flexibilitat, la diversitat, el caràcter pràctic dels ensenyaments -sense deixar de banda el contingut teòric-, i fer-se un lloc a l'espai europeu gràcies a la internacionalització. Així, ha posat en relleu que durant la pandèmia aquest model d'educació "ha patit un procés d'acceleració", i ha assegurat que "Andorra es pot convertir en un nou destí universitari", ja que aquest nou model se centra en territoris que aposten per la innovació i la internacionalització. L'estandardització d'aquest ensenyament pot oferir al Principat un millor coneixement del país a nivell internacional i també pot afavorir la inversió d'empresaris i professionals. A més, ha destacat que la col·laboració entre la universitat i el món empresarial és clau, ja que a banda d'oferir pràctiques als alumnes, també es pot afavorir el creixement del coneixement.

Per la seva banda, Vicent ha destacat l'atracció que suposa Andorra més enllà de les seves fronteres, sobretot pel que fa al títol oficial europeu i, sobretot, per la fiscalitat. Tot i això, aquest darrer element també és negatiu a causa "dels processos que comporta". El nou model que proposa l'eUniv al país se centra en oferir un servei per a tothom i un canvi de model. "En la nostra proposta només s'estudia una assignatura alhora durant dos mesos de manera intensiva", s'obre una inscripció durant cinc vegades a l'any i els alumnes es poden matricular assignatura per assignatura. "Amb això trenquem la rigidesa del curs acadèmic setembre-juny", ha explicat, i s'ofereixen uns continguts 100% digitals en anglès, castellà i català. Tot i que no s'han creat nous títols, "això no vol dir que oferim els mateixos". L'estratègia del centre s'ha basat a introduir més competències digitals en les titulacions, "una demanda cada vegada més gran".

La darrera de les ponències ha anat a càrrec del catedràtic d'Economia de la Universitat Pompeu Fabra, Andreu Mas Colell, que ha ofert les claus perquè Andorra desenvolupi "una indústria de l'educació potent" i amb visió a llarg termini. Per assolir-ho "hi ha dues condicions": una legislació totalment instal·lada en l'era digital i la pràctica activa i continuada d'una política rigorosa de control de qualitat dels continguts. El catedràtic creu que per apropar al país empreses i centres educatius cent per cent virtuals cal que el marc normatiu s'adapti a aquesta realitat, propiciant el desenvolupament d'ecosistemes innovadors. En el cas de les universitats, ha manifestat que es tracta en apropar multinacionals virtuals, integrades per docents i alumnes de tot el món, però cal tenir cura en la qualitat dels estudis. Aquesta tasca, segons Mas Colell, correspon al Govern. En aquest punt, ha defensat la idea de la creació d'un carnet educatiu, una evolució del curriculum vitae que hauria d'integrar totes aquelles credencials educatives assolides per qualsevol persona.

A tall de cloenda, el cap de Govern, Xavier Espot, ha definit l'educació "com un model d'oportunitat creador de valor afegit" i un àmbit privilegiat per diversificar l'economia. "Els governs hem de ser conscients de la importància d'aquesta transformació i del nou paradigma, considerant incloure les noves tecnologies a les aules no com a suport, sinó com a extensió de l'estratègia pedagògica", ha indicat. Després de fer un recorregut des dels incís del sistema d'ensenyament públic superior a Andorra (1988), ha explicat que l'acord d'associació és "el camí adequat per apostar pel creixement" del país. Així, serà necessari que el sector públic i privat es posi d'acord per tal d'accelerar el model de diversificació i, per la seva banda, l'educació "ha de crear valor", uns punts ja contemplats en el programa H23 de l'executiu gràcies a la previsió de creació d'un parc tecnològic, l'avenç en la digitalització o l'aposta per la innovació i la recerca.