Andorra la Vella.- La despesa pública de Govern en educació per al curs 2021-2022 ha estat de 116.191.993,27 euros. Aquesta xifra és un 2% superior a la del curs anterior i un 8,9% superior a la del curs 2017-2018. El nivell educatiu que ha rebut un major import ha estat la primera ensenyança, amb un total de 32,6 milions d'euros. Aquesta xifra és un 4,6% superior a la del curs anterior i un 4% superior a la del curs 2017-2018. D'altra banda, el nivell educatiu que ha rebut l'import més baix ha estat el de formació professional, amb 4,9 milions d'euros. Aquesta xifra és un 3,4% superior a la del curs anterior i un 16,9% superior a la de quatre cursos enrere, segons les dades fetes públiques aquest dilluns pel departament d'Estadística.

Durant el curs 2021-2022, hi ha hagut un total de 12.402 alumnes en els centres escolars del país. Això significa un augment del 7% en comparació al curs anterior i del 6% amb relació al curs 2017/2018. El nivell educatiu amb més alumnes matriculats ha estat el de primera ensenyança, amb 4.099 alumnes. En canvi, el que en té menys és ensenyament superior de cicle curt, amb deu alumnes.

Quant a les variacions anuals, bàtxelor és el nivell que té l'augment més gran d'estudiants, amb un 138,1%. Els alumnes de maternal són els que disminueixen més en valor absolut, amb 1.896 alumnes, 101 menys que el curs anterior. Respecte a quatre cursos enrere, l'augment més destacat es dona en els alumnes de màster, amb un 322,9% i la reducció més destacada es dona en els alumnes d'ensenyament superior de cicle curt (52,4%). Si els classifiquem en grans grups, els alumnes de preensenyament superior i formació professional han estat 10.919 en el curs 2021-2022, un 0,2% menys en comparació al curs anterior. La variació anual dels darrers quatre anys és negativa. Tanmateix, en el curs 2021-2022, els alumnes d'ensenyament superior han estat 1.483, un 126,4% més en relació amb l'anterior. La variació anual dels últims cinc anys és positiva.

Durant el curs passat es van atorgar un total de 4.967 beques d'estudi. Això significa una reducció del 0,3% en comparació al curs anterior i una reducció del 6,6% si es compara amb les xifres del curs 2017-2018. El nivell educatiu amb un major nombre de beques atorgades ha estat la primera ensenyança, amb un total de 1.850. Cal tenir en compte que aquesta xifra comptabilitza els ajuts al lloguer del material d'esquí. El nivell educatiu que ha rebut el menor nombre d'ajudes el d'universitaris de segon cicle, amb un total de 98.

Quant a les variacions anuals, universitaris de segon cicle és el nivell educatiu al qual se li han atorgat més beques que l'any anterior en termes relatius, amb un augment del 34,2%. Formació professional no superior és el nivell que més ha disminuït el nombre de beques amb relació al curs passat, un 16,2%. Si es compara el curs 2021-2022 amb el 2017-2018, formació professional és el nivell que més ha augmentat el nombre de beques, amb un 62,5%, mentre que maternal és el que més el disminueix, amb un 15%.

Si els classifiquem en grans grups, s'han destinat 4.006 beques a estudiants de preensenyament superior i formació professional, un 1,2% menys en comparació al curs anterior. La variació anual dels darrers cinc anys és negativa. En el curs 2021-2022, les beques que s'han destinat a l'ensenyament superior han estat 961, un 3,7% més en relació amb l'anterior. La variació és positiva en l'últim any.

Al llarg del curs passat s'han atorgat un total de 2.744.986,62 euros en beques per a l'estudi. Aquesta xifra és un 1,5% superior a l'import que es va domar en el curs anterior i un 3,1% més respecte del curs 2017-2018. El nivell d'estudis que va rebre un major import va ser universitaris de primer cicle, amb un total d'1.128.396,11 euros, mentre que el menor import va ser per la formació professional no superior, amb 82.609,20 euros.

Quant a les variacions anuals, universitaris de segon cicle és el nivell educatiu que ha tingut un major augment en l'import de les beques, amb un 27,3%. La major reducció en l'import es troba en el nivell de batxillerat, amb un 5,1%. En comparació amb quatre cursos enrere, formació professional ha vist augmentat l'import de les beques en un 76,3%, mentre que segona ensenyança l'han vist reduït en un 12,8%.

Si els classifiquem en grans grups, s'han destinat 1.313.636,46 euros a beques de preensenyament superior i formació professional, un 0,5% més en comparació al curs anterior. La variació anual dels darrers quatre anys és negativa. L'import que s'han destinat a l'ensenyament superior ha estat 1.431.350,16 euros, un 2,5% més amb relació al curs anterior. La variació anual és positiva en els tres darrers anys.

L'any 2021, del total de la població d'Andorra, un 51,1% declarava haver assolit una titulació inferior a la d'estudis equivalents a l'ensenyança secundària, mentre que un 48,9% declarava haver superat aquest nivell de formació. Un 17,3% del total de la població del 2021 havia obtingut un títol d'ensenyament superior. Respecte a l'any anterior (2020), la població d'Andorra ha augmentat el seu nivell d'estudis, motivat principalment pel creixement en 3,7 punts percentuals de la proporció de la població amb estudis postsecundaris, selectivitat, formació professional superior o estudis terciaris de primer cicle. Tanmateix, la proporció de la població que declarava no tenir estudis va augmentar en 1,2 punts, i la població amb estudis terciaris de segon cicle finalitzats es redueix en 1,6 punts.

Un altre dels indicadors útils per valorar el nivell educatiu de la població és el percentatge de població entre 30 i 34 anys amb estudis superiors superats. Per a l'any 2021, el valor és del 36,4%.

En el curs 2021/2022 hi va haver un total de 560 persones matriculades a formació professional, un 7,1% més en comparació al curs anterior. Si comparem les dades amb el curs 2017-2018, la variació també és positiva, d'un 14,8%. El sistema andorrà és, amb diferència, el que té més alumnes matriculats (271), seguit del francès (212). En aquest període hi ha 77 alumnes matriculats al sistema espanyol de formació professional. Dins el sistema andorrà, l'especialitat amb més alumnes matriculats ha estat la d'activitats físiques esportives i de lleure, amb el 38,7% del total d'estudiants matriculats en aquest sistema, seguida de microinformàtica i xarxes amb un 23,6%. Les especialitats amb menys alumnes matriculats en el sistema del país han estat, d'una banda, estètica, cosmètica i perfumeria, i de l'altra sistemes informàtics i xarxes, ambdues amb tretze estudiants (4,8%).

Quant a les variacions anuals, les especialitats del sistema andorrà que han experimentat un major augment en les matriculacions han estat, en primer lloc, la d'animació socioeducativa, amb un 33,3% respecte al curs anterior, i, en segon lloc, la de microinformàtica i xarxes amb un 20,8%. Contràriament, les especialitats de sanitari i social i estètica, cosmètica i perfumeria amb un 71,4% i un 35%, respectivament, són les que més han disminuït les seves matriculacions envers el curs anterior. Amb relació al curs 2017-2018, entre les especialitats que han augmentat els alumnes matriculats, destaquen activitats físiques esportives i de lleure, amb un 36,4%, seguida d'animació socioeducativa, amb un 33,3% i secretariat multilingüe amb un 25%. Per contra, sanitari i social, amb un 63,6% i estètica, cosmètica i perfumeria, amb un 27,8% menys són les úniques especialitats que presenten variacions negatives.

En el darrer curs, el camp educatiu d'ensenyament superior amb un major nombre d'estudiants matriculats ha estat el d'administració d'empreses i dret, amb 489 alumnes (del total de 1.483 matriculats), aquesta xifra és un 41,7% superior a la del curs anterior i un 68,3% respecte al curs 2017-2018. Els camps educatius amb un major augment dels alumnes matriculats són ciències socials, periodisme i informació i enginyeria, indústria i construcció amb 314 i 234 estudiants matriculats respectivament. Tots aquests increments en el nombre d'alumnes del curs 2021-2022 són deguts al fet que aquest curs és el primer del qual es disposa de les dades dels estudiants matriculats a la Universitat Carlemany. En canvi, els camps educatius amb menys alumnes matriculats, sense tenir en compte els que no se n'ha matriculat cap són arts i humanitats amb 61 alumnes, i ciències naturals, matemàtiques i estadística, amb un total de 82 alumnes.