Andorra la Vella.- El Govern ha presentat aquest dijous un pressupost per al 2026 un 12% superior al de l'any anterior i amb un dèficit de 40 milions d'euros, fruit d'unes despeses de 750 milions i uns ingressos de 710. El fet que inicialment es faci una previsió de dèficit, com ha passat per exemple aquest 2025 en què es preveia tancar l'any amb 35 milions negatius i al final es calcula que hi haurà un superàvit de 20 milions, més la bona marxa de l'economia andorrana fa que el ministre de Finances, Ramon Lladós, hagi afirmat que "no ens hem de preocupar per aquest dèficit", ja que s'està davant una "situació de rigor extrem" i que a més és d'un 1% lluny del que preveuen altres països i a més dins les normes de l'anomenada regla d'or. El ministre ha incidit en el fet que es tracta d'un pressupost "ambiciós, en creixement i que reflecteix" les principals polítiques que vol impulsar l'executiu.

D'aquesta manera, el 2026 s'estarà davant el pressupost més alt de la història, amb un augment del 12% respecte al 2025 i un "gran esforç" en inversió real que és la partida "que més creix", arribant als 81 milions, un 18%  més que el 2025 i la qual cosa suposa una "inversió de rècord", segons ha reivindicat Lladós. 

Impostos directes a l'alça

Entrant al detall veiem que es preveuen uns ingressos corrents de 710.405.569 euros que representen un augment del 12% respecte al pressupost del 2025. Els impostos directes són els que més incrementen, pressupostats en 256.147.953, un augment del 36%, en aquest sentit el titular de Finances ha reivindicat que aquests impostos "cada vegada són més importants i pesen més en la recaptació del Govern". També creixen els impostos indirectes, un 2%, fins als 366,3 milions d’euros. El ministre ha reivindicat que aquests ingressos són el reflex de la bona marxa de l'economia andorrana (de fet ha destacat que pocs països tenen un creixement com el que té el país) i d'una major diversificació de les fonts d'ingressos. Així, ha remarcat que estem davant "un escenari més robust" , amb una "base d'inversions més robusta", amb la qual cosa es permet fer front al "rècord" d'inversions i també de despeses. Ha incidit, però, que caldrà continuar treballant en la diversificació d'ingressos. I també sobre les despeses, ha valorat que tot i que al juny es parlava d'una crida als diferents ministeris a la contenció, finalment no ha calgut que aquesta s'hagi aplicat, ja que un cop s'ha vist l'evolució econòmica s'ha comprovat que "no havia de ser tan dràstic com es temia".

Creixen les inversions reals

Les despeses s'eleven a 612,6 milions les corrents i 137,5 les de capital, fins a arribar als 750.226.804 euros. En aquest cas també es dona un increment del 12%. Si bé les inversions reals són el capítol que més creix percentualment (un 18%), també cal tenir en compte l'augment del 12% en personal, que arriba als 185,3 milions, 20,3 més que el 2025. Lladós ha detallat que la meitat d'aquest increment és a dir, deu milions, són per la nova política retributiva: set milions per a la revisió de les graelles, dos milions per als triennis dels interins i un milió més per al complement específic dels cossos especials. També es preveuen 34 noves incorporacions, deu de les quals agents de policia, quatre tècnics per a Funció Pública; quatre més per a Estadística; tres per a Afers Jurídics i altres tres per al Consell Superior de la Justícia, que són on hi haurà més incorporacions. A la resta s'ha aplicat "una contenció total", segons ha remarcat el ministre.

Impuls a l'habitatge

Les transferències als comuns augmenten en 5,1 milions fins a sumar 81,5 milions, dels quals 52,4 per a despesa i 29,1 per a inversions. I entrant al detall de les inversions, habitatge en continuarà centrant una part important. Entre les novetats, s’inclou una partida d'un milió d'euros per al nou programa de compra del primer habitatge. Dotze milions seran per a la compra i construcció de noves edificacions per a habitatges de lloguer a preu assequible: Borda Nova II (quatre milions); l’edifici Arbella (Ordino), el de l'avinguda Pessebre 60 (Escaldes- Engordany) i l’edifici del Cedre d’Andorra la Vella (amb una inversió de 2,5 milions d’euros per cadascuna d’aquestes tres obres). A més, el Govern destinarà dos milions suplementaris per impulsar els pisos amb serveis per a la gent gran amb la Fundació Laurus a Sant Julià de Lòria. El pressupost 2026 preveu, d’altra banda, 4,4 milions en ajuts al lloguer.

Infraestructures

Altres 41,9 milions seran per a infraestructures i en especial per a les desviacions de la Massana (12,6 milions, 5,8 més que aquest any) i la de Sant Julià de Lòria (13,5 milions, 9,4 més). Altres actuacions previstes s'eleven a 15,8 milions amb un pes important de les obres a la Traba (Canillo). A més, es destinaran 3,2 milions a restaurar l'hotel Casamanya i 4,3 milions més en diferents actuacions als edificis públics, especialment per millorar l'eficiència. 

Salut també és un altre dels apartats que tenen més pes en el pressupost, amb 58,9 milions destinats a la CASS (12,4 milions més); 49,2 milions per al SAAS (7,6 més) i 9,2 milions per a inversions al SAAS, 3,2 milions més que aquest 2025. 

Els ajuts i subvencions d’Afers Socials per a les famílies estan pressupostats en 22 milions, dels quals cal destacar els 10,9 milions destinats a pensions de solidaritat per la gent gran. En aquest sentit, Lladós ha destacat que els 2,7 milions en què s'incrementa aquesta partida van destinats gairebé de manera íntegra a aquestes pensions i ha reivindicat que els ajuts socials estan "atacant més qüestions estructurals que conjunturals". 

En educació, el pressupost creix un 9%, amb 43,7 milions per a l’Escola andorrana, 13,4 per a la Fundació Privada Nostra Senyora de Meritxell, 7,1 milions per a l’ampliació de la Universitat d’Andorra, o 3,6 milions per a inversions en centres educatius.

A més, es destinen 17,9 milions d’euros al ministeri de Justícia i Interior, amb què es preveu reforçar la plantilla del cos d’agents de Policia i desplegar el Centre Nacional d’Emergències.

El Govern segueix amb l’aposta per la gratuïtat d’un transport públic de qualitat, que l’any 2026 tindrà un cost d’11,7 milions, 2,5 més que aquest 2025 fruit del major volum de viatgers i també es preveu destinar 2,4 milions a subvencionar els vols de les línies aèries. 

Andorra Turisme rebrà 100.000 euros més respecte del 2025 arribant als 21,3 milions i Lladós també ha volgut subratllar el mig milió d’euros per a la implementació progressiva del permís de naixement igualitari. 

Altres dos punts claus en els quals se centra el pressupost són la digitalització, amb una partida de més de 24,1 milions d’euros i la innovació amb una inversió de 8,5 milions d’euros amb tres eixos: la inversió per al foment de la innovació i els nous sectors d’alt valor afegit (cinc milions), l’adequació de l’edifici de CATSA per a convertir-lo en un centre pel desenvolupament de la innovació (900.000 euros) i els 2,6 per a l’impuls a l’activitat d’Andorra Business.

Salut el ministeri que més creix

El ministeri de Salut és el que més creixerà el 2026. En concret, un 22%; Territori i Urbanisme ho farà un 21% i Presidència, Economia, Treball i Habitatge augmentarà un 19% en gran part per l'impuls a la innovació.

En definitiva, Lladós ha defensat que es tracta d'un pressupost que no és "curtterminista ni oblida els reptes de futur" i que ho fa "sense incrementar els impostos i fins i tot reduint el deute". De fet, ha defensat que se centra en "tres horitzons: Fa front als "reptes actuals"; continua "ajudant la gent que més ho necessita" i incideix en els pilars fonamentals per al Govern centrant-se en les "inversions de futur". 

Endeutament a la baixa

A l'últim, cal destacar que és previst que l'executiu recompri deute per un import de 50 milions el 2026 i en aquest sentit, també, el titular de Finances ha posat en relleu que el primer venciment es donarà el 2027, amb la qual cosa durant l'any que ve caldrà que es vagi preparant una nova emissió. També ha posat en relleu l'evolució de l'endeutament, que el 2025 tancarà amb un 30,3% respecte del PIB, "el nivell més baix des del 2011".