Andorra la Vella.- "La situació de deute que tenim avui en dia, envejable i molt positiva, és especialment envejable i s'ha fet molt bona feina aquests darrers anys; el poc deute que tenim és històric". D'aquesta manera ha respost el ministre de Finances, Ramon Lladós, les crítiques sorgides arran de la presentació del projecte de llei de pressupost del 2026 i ha remarcat que les xifres cal "posar-les en context" i tenir en compte que l'endeutament que té el país és "històric" i generat sobretot entre el 2002 i el 2012, ja que llavors la inversió que es duia a terme se satisfeia endeutant l'estat. De totes maneres ha emfasitzat que es tracta d'un endeutament baix.

"Si només mires històries aïllades et pots pensar que hem deixat d'invertir i que ens hem endeutat. És precisament el contrari, hem seguit invertint sense fer que els que vindran després paguin", ha emfasitzat Lladós, que durant la compareixença al davant de la comissió legislativa de Finances i Pressupost per explicar el projecte del 2026 ha donat dades per defensar aquest argument. Així, ha exposat que entre el 2002 i el 2012, "de manera recurrent", l'Estat es va endeutar, ja que la inversió es feia amb nou endeutament, no amb inversions. De fet, ha posat en relleu que en aquest període de temps es va passar del 8,6% al 34,3% d'endeutament sobre el producte interior brut (PIB), la qual cosa suposa 25,7 punts percentuals de l'increment de l'endeutament. En canvi, entre el 2023 i el 2026 les inversions s'han finançat amb ingressos i el deute ha anat baixant. De fet, ha recordat que s'espera tancar el 2025 amb un endeutament que estarà al voltant del 30% del PIB (que es desglossa en 22,5 punts percentuals d'abans del 2012; cinc punts percentuals arran de la pandèmia i 2,5 punts percentuals destinats a les reserves internacionals) i que s'ha aconseguit baixar setze punts des del 2021, quan es va disparar arran de la Covid. De fet, ha emfasitzat que serà el més baix des del 2011. I ha defensat el fet que aquesta reducció s'ha anat fent al mateix temps que es va fent guardiola, ja que s'està dotant el compte de compensació que tindrà 20 milions el 2027; ha esmentat els 107 milions en reserves internacionals i el fet que entre finals d'aquest any i el 2026 es prevegi la recompra de 50 milions de deute. Quant a les inversions, ha detallat que en el període 2023-2026 ascendeixen a 261 milions d'euros i s'ha "finançat exclusivament mitjançant els ingressos recurrents de l'estat i sense necessitat de nou endeutament". 

També ha defensat la bona gestió quant a les despeses financeres, ja que el 2012 s'elevaven a dotze milions i suposaven el 7,5% del pressupost i el 2026 es preveu que s'elevin a 16,8 milions i representin el 2,2%. 

Resposta a les crítiques

Quant a les crítiques al pressupost titllant-lo de curtterminista que han exposat tant el president suplent del grup parlamentari socialdemòcrata, Pere Baró, com el president del grup parlamentari de Concòrdia, Cerni Escalé, el ministre ha manifestat que el pressupost té "tres horitzons", un que seria resoldre "els problemes a curt termini" com pot ser l'habitatge o el poder adquisitiu; l'altre que "no és curt termini, que és seguir reforçant l'estat del benestar: més educació, més salut i més seguretat" i el tercer que seria la inversió en infraestructures, en habitatge, en digitalització i innovació. "Curt termini seria, mira, vaig a fer carreteres i m'endeuto perquè sortiré a la foto i serà molt agradable", ha etzibat, i ha afegit que considera que el pressupost té "un equilibri molt adequat" entre reptes a curt termini, els pilars de l'estat del benestar i "seguir invertint en el futur sense hipotecar als que vindran després". 

I quant a la preocupació expressada per Baró que encara es depengui molt dels sectors tradicionals, Lladós ha reivindicat que això "cada vegada" és menys així. "Hem de ser capaços de complementar el teixit econòmic actual amb coses que no fem avui en dia", ha destacat, tot recordant que ja hi ha empreses al país que aporten valor afegit i que són menys consumidores de recursos que els sectors tradicionals. I quant a les preguntes d'Escalé sobre si la bona situació de l'economia andorrana és estructural o conjuntural i la dependència de l'economia espanyola, també ha manifestat que això es dona cada vegada menys i que precisament es treballa perquè no sigui tant dependent de la del país veí del sud. En resposta a la preocupació expressada pel president del grup parlamentari de Concòrdia per l'augment de la despesa corrent, Lladós ha recordat que la depesa de personal és "poc reversible" però ha defensat les millores salarials fetes i ha recordat que hi ha inversions que són més ajustables, ja que depenen de decisions polítiques, com pot ser la gratuïtat del transport públic. 

Baró ha acusat l'executiu de descapitalitzar FEDA i Andorra Telecom arran del fet que es recorri, novament, al repartiment de beneficis i  Lladós li ha respost defensant que els beneficis es reparteixen després que les empreses hagin assegurat les inversions de futur que tenen previstes i que l'executiu ha demostrat la defensa d'aquestes dues companyies lluitant en les negociacions de l'acord d'associació que puguin mantenir el monopoli.

En definitiva el titular de Finances ha reivindicat un pressupost que "afronta els reptes principals que té el país" i ha assegurat que en les disposicions finals es preveuen molts menys canvis legislatius que el de l'any passat.